Un altre comerç just

8 junio 2008 | Categorías: Cròniques | 1.568 lecturas |

Esquema de la participació d’ATTAC Mallorca a la taula rodona “Comerç just, un altre comerç, és possible?” organitzada per la Conselleria de Comerç i Indústria

Maria Àngela LLull – ATTAC Mallorca

La principal injustícia que viu avui la Humanitat és la desigualtat econòmica entre els pobles del Nord ric i el Sud pobre.

Les riqueses mundials s’han multiplicat per 8 des de 1960. Des de 1999 el creixement mitjà mundial ha estat del 3’5%. Però:

- S’ha accelerat la degradació del Medi Ambient
- Ha augmentat la concentració de la riquesa
- S’han agreujat les desigualtats entre els Estats i al sí dels Estats
- S’ha generalitzat la criminalitat econòmica organitzada
- S’ha generalitzat la uniformitat cultural
- La misèria i la fam han arribat a cotes insuportables.

Avui:

- Una de cada dues persones viu amb menys de 2 dòlars al dia (1200 milions amb menys d’un)
- Una de cada tres no té accés a l’electricitat.
- Una de cada cinc no té accés a l’aigua potable.
- Una de cada sis és analfabeta.
- Una de cada set (i un nin de cada tres) passa fam. (M. Candessus, FMI)

Vivim en un món globalitzat. La globalització, procés d’interconnexió financera, econòmica, política i cultural impulsat per la incorporació de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) a partir de la ideologia neoliberal i fins i tot ultraliberal en un context de crisi econòmica(1973) i de victòria política del capitalisme(1989), no és fortuïta ni producte de la fatalitat econòmica o tecnològica. “L’hem començat, continuat i fet progressar els homes amb les nostres decisions polítiques, la nostra avarícia, el nostre desig de poder”(L. de Sebastián)

En aquesta globalització – mundialització- i de manera especial en la globalització econòmica i financera, han convergit, implícitament o planificadament, els interessos de les empreses transnacionals (i els bancs, els fons de pensió, les asseguradores…) que en són els seus principals protagonistes i beneficiaris i els interessos dels EUA, la UE i els grans estats del Nord (Canadà, Japó…).

Impulsada, doncs, dels del poder, i, en general, contra els interessos de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, ha creat, amb la contribució activa o passiva de governs liberals i socialdemòcrates,el seu propi Estat, un estat sense territori i per tant sense una ciutadania davant la que respondre que ha imposat les seves regles de joc al món sencer (llibertat de circulació de capitals, llibertat d’inversió, llibertat de comerç…): M’estic referint a la constel•lació formada pel FMI, BM, OCDE, OMC…

Aquest èxode organitzat del poder cap a centres de decisió extraterritorial, on uns pocs, sense gaire bé legitimació democràtica, prenen decisions que marginen milions de persones pobres i vulnerables, constitueix una de les amenaces més greus de la democràcia.

És clar que aquesta globalització no funciona. No funciona

- Per als milions d’habitants pobres del planeta
- Per al Medi Ambient
- Per a l’estabilitat econòmica global

El problema, però, no és la globalització, sinó com s’ha gestionat fins ara. I gran part de la responsabilitat s’ha de cercar en les esmentades regles de joc de les institucions econòmiques internacionals, el FMI, el BM i, concretament, l’OMC, ja que tractam de comerç, al servei dels interessos dels països industrialitzats i les seves empreses.

Poques institucions tenen tanta importància en la vida ciutadana com l’Organització Mundial de Comerç .Les seves regles afecten aspectes bàsics de la vida i la supervivència ,com l’accés als aliments i a les medicines. Però era desconeguda per la major part dels ciutadans fins a la seva III Conferència Ministerial a Seattle en 1999. Els esdeveniments que allà es produïren van despertar milions de persones a la mobilització i es va donar un impuls definitiu als moviments ciutadans que impulsen una globalització alternativa.

Sense embuts, es pot afirmar que l’OMC, institució mercantilista que ha funcionat sota el principi de la negociació interessada al servei dels poderosos, és injusta. Perquè:

- No són justos els seus acords
- No s’hi arriba de manera justa
- No són avaluats en termes del seu impacte sobre el desenvolupament.

En aquest sentit “qualsevol acord que beneficiï els països desenvolupats i perjudiqui els subdesenvolupats, s’ha de considerar injust ” (J. Stiglitz, “Comercio justo para todos” 2007)

Exemples d’aquesta injustícia són, en el seu funcionament, l’asimetria (Les normes actuals del Comerç Internacional són clarament asimètriques, la qual cosa permet als països rics imposar constants traves als flux comercials que podrien proporcionar rendes als països més pobres mentre els imposen una acceptació quasi militar de les normes liberalitzadores que ells no compleixen”J. Stiglitz, obra citada) i la manca de transparència (les deliberacions són secretes, i s’imposa el secret . als membres assistents) i en els seus acords, que afecten:
- L’accés als mercats (temàtica dels aranzels)
- L’agricultura (problemàtica dels subsidis agrícoles als països rics)
- Els reajustaments estructurals (PAE), imposats pel FMI
- La propietat intel•lectual (ADPIC) i la biopirateria
- La insostenibilitat mediambiental
- Les transaccions financeres especulatives
- Les legislacions democràtiques internacionals (OIT/”maquilas”)

És urgent actuar per canviar les regles del comerç mundial. Perquè, com explica molt bé Gonzalo Fanjul (Intermón-Oxfam):

- És intolerable i indefensable que es continuï segons el model actual
- El que està succeint no només és intolerable :és insostenible (crisi alimentària)
- És possible canviar-les

COM?

Treballant per la construcció d’un ordre econòmic més equitatiu. Des d’Attac, el llancen algunes pistes per canviar l’actual situació:

- La taxació de les transaccions financeres:la taxa Tobin.
- L’abolició dels paradisos fiscals.
- La cancel·lació del deute extern del Tercer món.
- L’aplicació de les convencions fonamentals de l’OIT en els països del Sud (i del Nord)
- El compliment dels acords multilaterals sobre el Medi Ambient
- El dret a la protecció de les agricultures nacionals en tant que elements de seguretat alimentària.
- El rebuig als subsidis a les exportacions agrícoles per part dels EUA i l’UE.
- L’accés a l’aigua potable per a tothom.
- La igualtat real entre l’home i la dona.
- Polítiques justes sobre la immigració.
- Contra l’OMC, el rebuig a la mercantilització de la cultura, de la salut i de l’educació, i la defensa dels serveis públics.
- Impulsant el desenvolupament d’una opinió pública crítica, activa, ben informada i compromesa: La força dels moviments ciutadans i de la societat civil. Perquè “només un món de ciutadans pot produir una mundialització solidària” (Vidal-Beneyto)

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu