Al voltant de la crisi alimentària

13 junio 2008 | Categorías: Articles | 1.404 lecturas |

Maria Àngela Llull – ATTAC Mallorca

El passat 30 de maig, 150 organitzacions no governamentals i organitzacions ciutadanes d’arreu del món, entre d’elles ATTAC Internacional, varen enviar als ministres de Comerç i Agricultura dels respectius països integrats a la Organització Mundial de Comerç (OMC) una carta amb còpia per al senyor P. Lamy, director de l’OMC així com per al gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i el president del Banc Mundial (BM) en la qual expressaven la seva preocupació davant la crisi alimentària. En transcriurem els aspectes que pensam que poden oferir espais per a la reflexió:

El sistema alimentari mundial es troba en crisis. Milions de persones del nostre món no tenen accés al menjar, i es multipliquen la desnutrició i la fam. L’actuació dels governs és urgent. I la primera passa ha de ser rebutjar les propostes de l’actual organització del comerç internacional impulsada per l´OMC així com les polítiques proposades pel BM i l’FMI que agreujaran encara més la situació a la que s’ha arribat després de tres dècades de desregularització dels mercats agrícoles, conseqüència de la política de les esmentades organitzacions supranacionals.

És necessita un sistema de comerç nou, orientat al desenvolupament i la seguretat alimentària. Manquen solucions reals que donin estabilitat a la Producción i la distribució dels aliments, de manera que es pugui satisfer la demanda mundial d’aliments saludables, adequats i accessibles. El recent informe de Avaluació Internacional del Coneixement Ciència i Tecnologia Agrícoles per el Desenvolupament (IAASTD), subscrit per 60 països, afirma que “l’agricultura moderna ha significat un augment important de la producció alimentària.

Però els beneficis s’han distribuït de manera desigual, i a un preu inadmissible per als petits agricultors, els treballadors, les comunitats rurals i el medi ambient”. L’ajuda s’ha d’orientar vers un model d’agricultura diferent que pugui satisfer les necessitats d’una població creixent de manera sostenible.

El que s’està negociant actualment al sí de l´OMC i en altres tractats bilaterals de lliure comerç no podrà resoldre la crisi pels següents motius:

La liberalització generalitzada agreuja la volatilitat en els preus dels aliments i condueix a la pèrdua de l’autonomia alimentària, com ha passat a Mèxic, Bangladesh, Indonèsia i Mali. D’altra banda, l’eliminació dels aranzels a les importacions ha augmentat el dumping de productes bàsics fortament subsidiats en països com Ghana, Kenia, o Filipines, per exemple.

Els països en desenvolupament han passat de ser exportadors d’aliments a importadors d’aliments, summament vulnerables a la volatilitat dels preus en els mercats mundials. Les propostes que actualment es discuteixen augmentaran aquesta dependència.

L’augment exponencial dels preus dels aliments, beneficia enormement les empreses transnacionals de productes bàsics que controlen el comerç agrícola i alimentari. (Cargill,una de les més grans empreses de gra del món, va anunciar a l’abril del 2008, que els seus beneficis s’havien multiplicat en un 86% en el tercer trimestre del 2007).

Les actuals negociacions de la Ronda de Doha no afronten els desafiaments més importants del sistema alimentari mundial, com ara el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, la quadruplicació del preu del petroli, l’especulació financera i l’expansió accelerada de la producció insustentable d’agrocombustible.

A partir d’aquí, es proposen uns possibles camins de solució:

1. Els governs i les comunitats necessiten eines per poder construir sistemes alimentaris resistents. Això suposa desenvolupar polítiques que assegurin l’autonomia alimentària, estimulin la inversió en els mercats locals, recolzin l’agricultura sostenible de petita escala, protegeixin la producció local davant el dumping impulsin reformes agràries genuïnes.

2. Es necessiten polítiques nacionals i accions mundials per prevenir les crisis alimentàries i assegurar als petits productors rurals ingressos segurs i estables. És necessari restablir reserves d’aliments ben administrades. Són inadmissibles l’especulació i els altíssims preus que els operadors mercantils imposen als consumidors.

3. Els governs han de crear xarxes de seguretat i sistemes públics de distribució d’aliments per tal d’evitar la generalització de la fam, a la vegada que han de donar suport financer als més pobres per assegurar-ne l’alimentació.

4. Es necessita una reforma del sistema d’ajuda alimentària per poder donar respostes més ràpides davant les necessitats. Potser els excedents agrícoles no són sempre el més adient. Manca tenir accés als mercats locals.

5. Els països en desenvolupament no s’han de comprometre a la liberalització dels serveis financers ja que això pot afectar negativament l’accés dels agricultors a serveis financers com crèdits o assegurances.

Publicat a la secció Tribuna del Diario de Mallorca (11/06/08)

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu