Tegucigalpa, 53è dia de resistència contra el cop d’Estat

27 agosto 2009 | Categorías: Amèrica Llatina, Portada | 941 lecturas |

Jérôme DuvalCADTM

No sorprendré ningú si dic que avui ha tingut lloc una nova marxa, n’hi ha des del cop d’Estat quasi tots els dies a Tegucigalpa. El que podria sorprendre seria més aviat el fet de que els manifestants no es cansen de manifestar des de fa 53 dies i arriben sempre en quantitat des de les 8 h del matí a la universitat Pedagògica. Recordem que aquesta Universitat és pública i que l’exèrcit hi havia segrestat una quarantena de persones dimecres 12 agost. Les portes han continuat estant tancades i guardades de manera del tot il·legal. La manifestació del dia s’ha dirigit fins davant l’ambaixada dels EE.UU., evidentment la més gran de totes les ambaixades a Tegucigalpa. Una delegació composta entre altres per Rafael Alegria, ha estat rebut per l’adjunt de l’ambaixador Hugo Llorens. Ells diuen que els EE.UU. van a posar més energia diplomàtica per a una tornada de Zelaya…Recordem que Hugo Llorens ha participat activament en la preparació del cop d’Estat; altres noms circulen, com el d’Otto Reich o Carmona, instigador de cop d’Estat a Veneçuela el 2002. (1)

Ahir al vespre ha tingut lloc una «caravana», passeig a través de la ciutat de cotxes, motos, amb altaveu, eslògans, samarretes “No al golpe” clàxons, etcètera. Una altra «caravana» ha travessat la ciutat aquesta tarda. Sembla que n’hi hagi algunes al mateix temps.

Una precisió sobre la vaga dels taxis dels quals parlava l’altre dia: Manual Zelaya, anomenat Mel, havia establert una subvenció, cada any a començament d’agost, per als taxis per tal de no augmentar les tarifes per als consumidors. El govern Micheletti aquesta vegada no ha donat aquesta subvenció de 8000 lempiras (4000 per al propietari del cotxe i 4000 per al xofer). Ja afectats per la crisi econòmica i el recent augment del carburant (+2,57% per al dièsel) els taxis no es beneficien d’aquesta ajuda i això reforça la contestació d’aquest sector. El taxi col·lectiu (que deixa en un punt donat) o directe (que deixa on vol el client) és molt utilitzat aquí i afecta una gran part de la població. El bus és evidentment més econòmic però molt més lent: no hi ha parades i l’autobús pot esperar els clients a la vora de la carretera, a qualsevol lloc…

Mel, personatge fora del comú

Mel Zelaya, és un personatge més aviat original: Des del començament del seu mandat, no seguint l’agenda de les empreses i de l’ambaixada americana, va ser calumniat i va ser criticat per la premsa. Per restablir l’equilibri mediàtic i donar la paraula a aquells als qui els mitjans de comunicació no escolten, Zelaya llança un setmanari a finals de 2007, El Poder Ciudadano, i torna públic el Canal 8, una televisió que ja no emetia. Evidentment, des del cop d’Estat, El Poder Ciudadano ja no existeix i el Canal 8 transformant-se, torna a les mans d’Elias Asfura, el seu antic propietari (2). A sobre de Mel es van tirar els empresaris i la classe dirigent, i veient allò, reaccionà acostant-se més al poble i a l’«esfera» Chávez. El ‘viratge à l’esquerra’ de Zelaya s’ha fet recentment, amb l’adhesió a l’ALBA l’agost de 2008, després l’augment per decret d’un 60% del salari mínim el gener de 2009 (a 5500 lempiras). Encara que Manuel Zelaya se situava més aviat en el centre dreta conservador, orientà el seu discurs cap a un centre esquerra, sostingut per Patricia Rodas, ministra hondurenya de Relacions exteriors, més marcada à l’esquerra. «Es tracta d’un acte heroic d’independència i no necessitem permís per signar tal compromís. Avui, fem un pas més cap a un govern de centre-esquerra, i si a algú no li agrada això, que suprimisca simplement la paraula ‘centre’ per limitar-se al segon terme. » ha declarat Manuel Zelaya en el moment de l’adhesió a l’ALBA. (3) Decreta una alça del salari mínim, ofereix ajudes a les microempreses, ajuda els agricultors, llança les assemblees del Poder ciutadà, mena d’assemblees populars per a la gestió dels barris, s’adhereix a Petrocaribe i a l’ALBA, llança el projecte de transformar la base militar americana de Soto Cano en aeroport civil… i, sense cap sorpresa, va ser expulsat amb Patricia Rodas a Costa Rica per la força del cop d’Estat. Aquesta història recorda un antecedent històric: Ramon Villeda Morales (1908-1971), va ser un dels presidents més progressistes d’Hondures (va començar una reforma agrària, va fundar el diari “El Pueblo”, va invertir en educació…). Arriba al poder el 1954 portat per les grans lluites socials als platanars. El 1963, el coronel Osvaldo López Arellano l’expulsa així com a Modesto Rodas Alvarado, pare de Patricia Rodas i favorit a la successió de Villeda Morales. Tots dos seran enviats a Costa Rica per aquest cop d’Estat militar posat en marxa al moment oportú, just abans de les eleccions. La història es repeteix em direu vosaltres… Això ens duu a pensar que el cop d’Estat s’adreça tant si no més a Patricia Rodas, braç esquerre de la política de Mel Zelaya.

Violació de la Constitució a Hondures ? Els mitjans de comunicació intensifiquen el seu treball de denigració i de desinformació després del cop d’Estat

Els mitjans de comunicació, i el quotidià El Heraldo en particular, afirmen sense parar que Mel hauria violat la Constitució volent formular una pregunta per a saber si la població és a favor o en contra de la quarta urna. Fals, hi hauria hagut violació de la constitució només si Zelaya hagués llançat la quarta urna sense sotmetre’n el projecte al Congrés que l’hauria rebutjat probablement. La constitució en vigor des de 1982 és bloquejada per 6 articles ineludibles que difícilment es poden reformar, els articles “Petreos”. Amb aquests articles, és difícilment concebible d’organitzar una Assemblea constituent. Més encara quan és clarament especificat que la democràcia participativa ha de ser abandonada en benefici de la democràcia representativa. No sé com Mel pensava apanyar-se-les sense el recolzament del Congrés per portar a terme la constituent però es pot clarament afirmar que a la data del 28 de juny, no hi ha hagut cap violació de la constitució de la seva part com ens ho conten els mitjans de comunicació a tot hora. En canvi, Micheletti té de manera instantània violat aquesta mateixa constitució prenent el poder el 28 de juny. L’article 102 estipula, (sóc jo que tradueixo): «Cap hondureny no podrà ser desterrat ni ser posat per les autoritats en un Estat estranger» (4) L’expatriació de Mel i Patricia Rodas constitueix així la primera d’una llarga sèrie de violacions constitucionals.

Aquests mateixos mitjans de comunicació afirmen que Zelaya és culpable de corrupció… s’espera les proves. El que és cert, és que pocs polítics tenen les mans netes a Hondures, tots o gairebé són corromputs i molts han violat la Constitució. Es pot mencionar el cas de Ricardo Maduro, nascut a Panamà, president entre 2000 i 2004. Aquest mai no ha estat hondureny i ha violat per tant la constitució que estipula que el president ha de tenir la nacionalitat del país per governar-lo. La constitució ha estat modificada el 2001 per arreglar aquest problema i deixar el nou president acabar el seu mandat en la «legalitat» constitucional (cf p. 56 de la Constitució). Els exemples de violació del dret polític són nombrosos. Amnesty International acaba de fer públic un informe denunciant les nombroses violacions de drets humans. (5)

Tothom parla de les eleccions, la campanya ha d’arrencar oficialment el 29 d’agost. Aquestes eleccions i els seus resultats no són reconeguts pels països de l’ALBA. La Unió Europea i el Perú aproven les eleccions. El partit Liberal i el partit Nacional són els dos grans partits que porten la vida política del país per un sistema bipartidista ben conegut, alternant en la mateixa política neoliberal canviant de noms. Aquest sistema procedent dels EE UU (demòcrates contra republicans) s’ha estès en les democràcies representatives de part el món. Elvin Santos del Partit liberal, antic vicepresident de Zelaya, es presenta. Representa l’oligarquia hondurenya i té el recolzament dels mitjans de comunicació dominants. Enfront d’ell, es presenta Pepe Lobo del partit Nacional. Els dos candidats se semblen i reconeixen les eleccions organitzades pel govern colpista. Molts diuen no reconèixer les eleccions i esperen la tornada anunciada de Mel el dia abans de la campanya electoral. Si Manuel Zelaya no aconsegueix passar la frontera a començament de setembre, hom pot témer un canvi d’actitud de part de la resistència al cop d’Estat. Aquesta no deixarà desenvolupar-se la campanya electoral sense incidents.

Si les eleccions són reconegudes, i si un o l’altre d’aquests candidats pren el poder, el projecte iniciat pel cop d’Estat seria llavors en fase final. Tindria acomplida la seva missió: Col·locar al capdavant de l’Estat algú que sigui al servei de l’oligarquia i que ja no pensi en una democràcia participativa via una assemblea constituent. Hondures reprendria així el seu lloc al pati de darrere dels Estats units.

Referències:

1. Jean-Guy Allard, El pedigrí del embajador USA en Honduras.

2. Frecuencia de canal ocho retornará a Elías Asfura.

3. Thelma Mejía, L’adhésion à l’ALBA, l’affrontement idéologique et le scandale des pétrosubsides.

4. -«Articulo 102 : Ningún hondureño podra ser expatriado ni entregado por las autoridades a un Estado extranjero.»

5. -Veure Amnesty international.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

20 aniversari d’ATTAC España

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu