Cop d’estat mediatic a Honduras

13 octubre 2009 | Categorías: Amèrica Llatina | 1.037 lecturas |

Jerôme Duval* – CADTM – ATTAC PV

Octubre 6, 2009.- Els mitjans de comunicació proclamen la defensa de la democràcia com el seu crit de batalla. Però sembla que hi ha per alguns dos tipus de democràcia? En aquest cas, en particular, l’afavorida pels nostres mitjans de comunicació multinacional és la democràcia representativa capitalista. De fet, com s’expresa a la seva pròpia definició | 1 | , donar el poder al poble, els mitjans de comunicació prefereixen desterrar-la o desacreditar-la. La democràcia neo-liberal és reconeguda com l’única vàlida, car li dóna a una minoria la llibertat d’acció al temps que impedeix a la majoria decidir el futur del país.

Aquest era el projecte del president d’Hondures, Manuel Zelaya, com s’ha fet ja a l’Equador o Bolívia: Proposar amb el vot (la famosa quarta urna, les tres primeres es reserven per a les eleccions de president, diputats i alcaldes) que una Assemblea Constituent, si s’acceptés aquesta proposta, definira la nova Constitució, sotmesa a continuació al poble mitjançant referèndum. Existeix un procés més democràtic per definir l’estructura política d’un país?En aquest cas, el poble és sobirà i és certament això el que espanta els mitjans de comunicació del complex industrial. A Hondures, com en altres parts, els mitjans de comunicació comercials amb el suport de l’oligarquia són hostils a aquest tipus de projecte. No és casual que el 28 de juny, el mateix dia en què Zelaya es disposava a consultar al poble per determinar si acceptava la instal.lació d’una quarta urna en les eleccions de novembre, l’oligarquia prenga el poder suprem amb un cop d’Estat.

Amb presència massiva de les empreses nord-americanes com la United Fruit Company | 2 |, veritable Estat dins de l’Estat, Hondures va inspirar el terme “república bananera”, manté la tradició de la submissió a les multinacionals. Les poques famílies que constitueixen l’oligarquia del país, controlen les grans empreses, les estacions de ràdio, de televisió i diaris, i seuen als passadissos del poder. Però els passadissos del poder no eren suficient quan l’”amenaça Chávez” anava guanyant terreny en el continent i l’oligarquia es va instal.lar al capdavant del poder per la força d’un cop d’Estat el 28 de juny de 2009.

Aquell dia, un tall de llum van paralitzar la capital i a la majoria dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals se’ls va impedir d’emetre per evitar una major propagació i que la gent eixira el carrer. L’exèrcit entrà als locals de la televisió local Canal 36, també anomenat Cholusat Sur, fidel a Zelaya. Els tres periodistes de Telesur, Adriana Sívori, José María Sánchez Díaz i Larry són segrestats al seu hotel i portats per la força a immigració amb altres periodistes de l’agència de notícies AP | 3 |. El seu equip va ser confiscat i se’ls va impedir utilitzar els seus telèfons mòbils. Prop de Tegucigalpa, molt poc després del cop, una vintena de soldats van envair les instal•lacions de Ràdio Progreso a Choloma exigint-li que cessi tota activitat | 4 |. Sabem el que va passar despés:Manuel Zelaya i la seu Ministra d’Exteriors Patricia Rodas, expulsats de Costa Rica, van iniciar una negociació diplomàtica mentre que, a Hondures, la població es polaritza (entre zelayistes i colpistes) i el Front Nacional contra el cop d’Estat | 5 | centralitza la resistència. Hondures ha estat un laboratori liberal en els anys 70-80 en un moment en que s’experimentava la contra-revolució | 6 |, ara torna a l’escena internacional, revelant l’impacte d’una guerra freda ressucitada.

La paraula al poble?

Manuel Zelaya, tot i que provenia d’una rica família d’empresaris forestals, s’havia decidit a defensar els interessos dels pobres en lloc dels de les empreses privades. No seguint l’agenda de les grans empreses i l’ambaixada dels EUA, va ser, des del començament del seu mandat, calumniat i difamat per la premsa. Aquesta no li va donar més de sis mesos com a president, i després un altre any, i així successivament fins al fatídic dia en que l’exèrcit l’expulsà del país. Per a restaurar l’equilibri dels mitjans de comunicació i donar veu als que els mitjans ignoren cada cop més, Zelaya llança un setmanari gratuït i públic a finals de 2007, “El Poder Ciudadano”, que promou la participació ciutadana, llavors va nacionalitzar el Canal 8 de televisió que ja no emetia a causa de la desastrosa gestió d’Elies Aspura. Per descomptat, des del cop d’Estat, “El Poder Ciudadano” ja no existeix, van ser acomiadats els empleats i el Canal 8 retornà a les mans d’Elies Aspura, el seu antic propietari | 7 |, que també és propietàri dels canals de televisió 8, 12 i 30.

Hondures ha patit un cop d’Estat el 28 de juny de 2009 amb el suport de l’oligarquia local i dels Estats Units des de la base dels EUA a Soto Cano, ubicada a uns 97 quilòmetres al nord de la capital, Tegucigalpa. Davant la lenta reacció de la comunitat internacional es va organitzar la resistència i la població es va movilitzar contra la dictadura de l’élit i s’adonà de quins eren els seus enemics, posant-li noms i denunciant les seves accions. No s’havia vist una mobilització d’aquesta magnitud des de maig de 1954 | 8 |, fins al punt que sembla difícil imaginar que la gent no vulga escollir una Assemblea Constituent. Aquest projecte polític s’ha convertit amb el temps en una consigna indefugible. És important destacar que aquest desig ha sorgit de la gent i que Zelaya va voler donar-li suport, legitimant-lo en referèndum. És molt probable que la proposta d’una quarta urna per a les eleccions al novembre de 2009 hauria estat aprovada si el cop d’Estat no hagués detingut de sobte aquest procés democràtic.

L’oligarquia posseeix els mitjans de comunicació i enforteix la manipulació

En un país on mitjans de comunicació tracten de “delinqüents” a la resistència al cop d’Estat, una sola de les deu televisions que emet a nivell nacional, Canal 36, relata els fets. Una sola ràdio, Radio Globo, dóna la paraula al poble per informar de la resistència en curs. Cap diari nacional parla del moviment contra el cop d’Estat sense manipular l’opinió i prendre clarament partit per la dictadura Micheletti. Un sol mensual, El Libertador, ofereix articles de fons que mostren clarament la lluita de classes en curs. Estem parlant de mitjans de comunicació nacionals, perquè a nivell local, cal assenyalar, entre altres coses, la presència de Radio Progreso, en la que un periodista, Gustavo Carpoza, va ser colpejat al carrer i durant el transport a l’estació de policia quan participava en la mobilització de Choloma, el 14 d’agost de 2009. | 9 |

Com en molts altres països, un grup de banquers, directius d’empreses i propietaris de mitjans, formen les famílies que estan estretament relacionades amb els Estats Units i que tenen el poder. Gairebé totes les ràdios, televisions i els diaris de més tiratge pertanyen als oligarques que van recolzar el cop d’Estat del 28 de juny.

Aquests inclouen, Carlos Flores Facussé, expresident d’Hondures entre 1998 i 2002, proper a Micheletti i sospitós de ser un dels principals ideòlegs del cop d’Estat. Té un important diari, La Tribuna; Jorge Canahuati Larache, del Partido Nacional, propietari d’El Heraldo i La Prensa, els dos altres principals diaris | 10 |. Rafael Ferrari, un membre conegut del Partit Liberal és el propietari dels canals de televisió 3, 5 i 7 (Grup Televicentro) i moltes estacions de ràdio (Emisoras Unidas, HRN, Ràdio Norte, etc.). L’empresari Ricardo Maduro, expresident del Banc Central (1990-1994) i President de la República entre 2002 i 2006 | 11 | abans de deixar el seu lloc a Manuel Zelaya, va aplicar dòcilment les mesures d’ajust dictades pel FMI (devaluació de la moneda nacional, liberalització dels preus …). Inverteix en El Salvador i Honduras, on és propietari de centres comercials (Grupo Roble), bancs i mitjans de comunicació. Es va presentar davant el Congrés a Washington el 8 de juliol amb la Constitució a la mà, per defensar els motius falsos de l’eliminació de Zelaya. Heus ací, breument exposats, alguns dels que han recolzat i difós la ideologia colpista. Com a Veneçuela l’abril de 2002, es pot parlar de “cop d’Estat mediatic”.

En la seva edició del diumenge, 16 d’agost, el diari El Heraldo denúncia “un atac terrorista” que “amenaça la llibertat d’expressió”. De fet, hi ha un incendi provocat per dues bombes Molotov llançades contra el diari. Per entendre aquest acte “terrorista”, n’hi ha prou amb llegir, en la mateixa edició, aquestes poques línies de cinc pàgines més endavant: “No va ser suficient per l’ex-president, Manuel Zelaya, el cridar els hodurenys a la confrontació, ara vol que la comunitat internacional desaprove el procés electoral …”. El diari segueix:” Zelaya ha estat substituït en el càrrec el 28 de juny després de violar la Constitució de la República i enfrontar-se a la justícia que li impedia dur a terme una consulta il.legal per convocar una Assemblea Nacional Constituent. “(El Heraldo, agost 16, 2009, p.8). Aquesta posició ideològica es reflecteix a diari en les columnes de tots els diaris nacionals. Aquesta manca de professionalitat periodística, que representa una veritable desinformació, ha enfurismat a alguns militants, com el professor que en una assemblea popular de resistència contra el cop d’Estat ha proposat distribuir fullets per corregir la informació falsa dels mitjans de comunicació comercials.

En aquest context, la resistència s’organitza al voltant dels únics mitjans que donen veu al poble, principalment Radio Globo i Canal 36. Recordem que el “atentado” d’El Heraldo es va produir després d’una sèrie d’actes d’intimidació i violència cap altres mitjans de comunicació. Els periodistes de Telesur van ser segrestats al seu hotel l’11 de juliol, per segona vegada des del cop, es van confiscar els seus passaports i van ser amenaçats | 12 | per les forces policials del govern de facto. Telesur és una de les rares televisions internacionals que informen dels esdeveniments: la majoria dels equips de televisió internacionals han abandonat el país un cop que la tensió pel cop d’Estat amaina (en apariència …). L’equip de la televisió pública de Veneçuela, Venezolana de Televisión (VTV) també ha estat segrestat l’11 de juliol.

Canal 36 i Radio Globo que segueixen fent front a les pressions i els atacs pirates que afecten la seva transmissió, han vist tallats els seus programes el 16 de juliol. El 23 d’agost, homes armats i emmascarats van destruir el Canal 36. El programa “Hable como habla” de Maya TV ha hagut de deixar, també, la seva transmissió a causa dels danys. I aquests atacs continuen mentre els mitjans de comunicació dominants manipulen tranquil.lament l’opinió pública.

Arran d’un decret emès el diumenge, 27 de setembre, les garanties constitucionals que són les llibertats d’expressió, circulació i reunió es van suspendre amb el fi de sistematitzar la repressió (Aquest decret es va suspendre una setmana després per les pressions internacionals). El dia després, 28 de setembre, l’exèrcit va requisar tot el material audiovisual a les seus de Canal 36 i Radio Globo. Només Radio Globo, que havia previst diferents plans anternatius, continua transmetent des d’un lloc desconegut.

Guerra mediàtica

Aquesta guerra mediàtica es produeix en un moment en què els governs progressistes al continent, fan front als mitjans de comunicació comercials i intenten legislar per tal de limitar el paper desestabilitzador promogut per un poder monopòlic tentacular.

Evo Morales va acusar el diari La Razón (grup PRISA, que també és propietària de Le Monde i El País) de seguir les directrius de l’Ambaixada dels Estats Units a La Paz | 13 |. El govern argentí intenta promoure una legislació per limitar els monopolis dels mitjans de comunicació que en l’actualitat es concentra en poques mans mentre s’enfronta a la dura oposició de les grans empreses. Aquesta llei substituirà la vigent des de la dictadura militar (1976-83), i tractarà de limitar les llicències per a les empreses. La filial local de Telefónica (Espanya) s’oposa fermament a la prohibició de participar a les empreses de televisió i Clarín, el major grup de comunicació en la Argentina, òbviament se sent afectat. No es van amb embuts, el director de Clarín, Ricardo Roa, parla de llei “franquista”, “feixista” i “chavista”, adjectius que van, segons ell, tots junts…

Aquest enfrontament posa de manifest el trencament entre alguns governs progressistes de la regió i els mitjans de comunicació multinacionals. Dins de la Societat Interamericana de Premsa (SIP), l’expresident peruà Alejandro Toledo i l’expresident de Bolívia, Carlos Mesa, parlen “d’atemptat a la llibertat d’expressió” per part dels governs que ataquen els mitjans de comunicació del complex mediatic-industrial per deixar espai als mitjans de comunicació ciutadans | 14 |.Dir que l’enemic fa el que un mateix està fent és un eficaç procés de distracció a poc que es difonga…pels propis mitjans de comunicació.

A Hondures, aquests mitjans són la veu de l’oligarquia del país que va recolzar el cop d’Estat defensant els seus interessos financers. Ells donen suport a la continuació d’aquesta democràcia representativa corrupta i van contra tots els intents de reforma constitucional que afecten els seus privilegis. Kissinger va parlar del Xile d’Allende com un “virus” que podria “infectar” la regió | 15 |. Les forces reaccionàries creuen el mateix de Chávez a Veneçuela, però en fracasar el cop d’estat d’abril de 2002, es posen mans a l’obra per atacar a l’últim “contaminat” per la idea de la justícia social, Hondures.

(*)Jerome Duval és membre del Comitè per a l’Anul·lació del deute del Terç món (CADTM) i participà en la Missió internacional d’Observació i d’Acompanyament de les organitzacions socials en lluita contra el cop d’estat a Hondures. És també promotor i membre del Grup de Deute Extern d’ATTAC-PV “Patas arriba”

Nota dels articles:

| 1 | En grec, “demos” vol dir poble i “kratos” poder “.  -| 2 | La United Fruit Company, avui Chiquita, va criticar Zelaya, i recolza el Govern Micheletti. Llegir:http://www.mondialisation.ca/index.php?context=va&aid=14634   -| 3 | http://www.telesurtv.net/noticias/secciones/nota/53094-NN/liberan-a-equipo-periodistico-de-telesur-detenido-por-la-fuerza-en-honduras/  – | 4 | Veure: http://zapateando2.wordpress.com/2009/06/30/honduras-black-out-mediatico-en-torno-al-golpe-de-estado/   -| 5 | Veure el lloc web del Front Nacional de Resistència contra el cop d’Estat: http://contraelgolpedeestadohn.blogspot.com/   -| 6 | És d’Hondures que es van organitzar els subministraments als contres i els atacs contra els sandinistes a Nicaragua.   -| 7 | Freqüència de Canal 8 retornarà Elies Asfura: http://www.latribuna.hn/web2.0/?p=26401   -| 8 | El 1 de maig i 2, del 1954, els treballadors a les plantacions bananeres d’Hondures no gaudeixen de drets laborals i es van declarar en vaga. En una setmana, aquest moviment social sense precedents, cobreix tot el país. La United Fruit Co i Standard Fruit Co dominen l’economia del país i de tot el Carib i constitueixen un Estat dins l’Estat, amb control del Congrés i les lleis. A la ciutat de El Progreso, els treballadors formen un ” petit govern” que varen anomenar “Comuna de París embrionària.   -| 9 | Hi va haver almenys 39 reclusos i 4 ferits greus hospitalitzats durant la repressió.   -| 10 | També té el diari esportiu Diez. Mario Canahuati, altra gran fortuna d’Hondures, també és un magnat del tèxtil. Jesús Canahuati és el president de les maquiladores. Les maquiles són empreses que treballen per a les grans marques sempre a la recerca dels salaris més baixos sense tenir en compte els drets laborals. Hi ha moltes a Hondures.   -| 11 | La Constitució de 1982 actualment en vigor, obliga a tindre la nacionalitat hondurenya per ser elegit president. Nascut a Panamà, Ricardo Maduro, viola, de fet, la Constitució i va provocar una intensa polèmica.   -| 12 | http://www.telesurtv.net/noticias/secciones/nota/53932-NN/telesur-reafirma-compromiso-de-informar-pese-a-atropello-contra-periodistas-en-honduras/i:www.radiolaprimerisima.com/noticias/general/56603   -| 13 | El País, setembre 15, 2009. http://www.elpais.com/articulo/espana/presidente/boliviano/carga/Grupo/PRISA/elpepunac/20090915elpepinac_ 14/Tes    -| 14 | Mostra: http://www.globovision.com/news.php?nid=127775   -| 15 | Llegir l’article de Noam Chomsky: http://www.legrandsoir.info/La-menace-d-un-bon-exemple.html

Traducció del francés: E.P

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu