Menu

Adéu a Kyoto, una propina per al Sud i tots contents?

10 Desembre, 2009 - Cròniques, Organismes internacionals

Joan Buades – ATTAC Mallorca Ahir es van disparar totes les alarmes sobre per on van les negociacions. El prestigiós The Guardian va publicar un esborrany suposadament impulsat per Dinamarca i amb l’aquiescència dels EEUU i el Regne Unit. En ell, no s’esmenta per a res el Protocol de Kyoto encara que és l’únic tractat […]

Joan Buades – ATTAC Mallorca
Ahir es van disparar totes les alarmes sobre per on van les negociacions. El prestigiós The Guardian va publicar un esborrany suposadament impulsat per Dinamarca i amb l’aquiescència dels EEUU i el Regne Unit. En ell, no s’esmenta per a res el Protocol de Kyoto encara que és l’únic tractat existent sobre el clima. Al seu lloc, es donen llargues al compliment d’objectius reals de reducció. Per a 2050 aquesta seria del 80% de les emissions establertes fins avui (sense incloure les grans oblidades, les del transport i el turisme internacional). Pensant acontentar als països del Sud, es posaria sobre la taula l’extraordinària suma de 10 miliards anuals entre 2012 i 2015 per ajudar-los a fer front al canvi climàtic en marxa. Com en tota gran fira, s’intenta una jugada intencionada per començar a veure com reaccionen la resta de “compradors” i mirar d’ajustar el “preu” de l’acord. De la foto final ple de somriures del 18 de desembre, per parlar clar.
Mentre la filtració feia el seu camí, el Banc Mundial s’oferia en una roda de premsa plena de mitjans per gestionar els nous “fons del clima”. Presumint de “10 anys d’experiència finançant la gestió del clima”, van assenyalar les “excitants expectatives” de negoci per a noves “aliances”, “inversors” i “mercats”. Parlaven com si el crash financer global mai no hagués ocorregut i com si pogués existir una solució tradicional capitalista on tots poden treure una mica de diners, sempre que es respecti la cadena de comandament global.
En aquestes hores d’eufòria neoliberal, va aparèixer el sudanès Lumumba Stanislaus Di-Aping, portaveu de l’anomenat Grup dels 77, que agrupa a bona part dels Estats més empobrits del món, i va aigualir la festa. Bàsicament, va recordar als grans que cal escoltar a tot el món i que ni parlar-ne de la irrisòria xifra d’ajud al Sud. De fet, va deixar caure que no excloïen la possibilitat d’abandonar Copenhaguen si les coses no canviaven de veritat. Kevin Conrad, representant de Papua Nova Guinea, reflexionava sobre si les opcions per al Sud es reduïen a escollir entre la falta d’acord i un mal acord.
Molts països i fins i tot ONG del Sud han vingut a Copenhaguen esperant que els toqui una mica en la subhasta climàtica, però, a dia d’avui, la decepció creix davant la “propina” que el Nord els comença a ensenyar. Només el que exigeix la regió centreamericana, 105 miliards de dòlars com a fons de rescat climàtic, multiplica por 10 la posició inicial de “l’esborrany danè”. Tot això, el mateix dia que el volum de diner especulatiu a través de d’Hedge Fund superava la quota dels 2.000 miliards de dòlars. Abans que sigui tard, està arribant l’hora d’unir esforços entre les regions més amenaces i exigir un tractat vinculant, amb reducció rellevant de les emissions i que saldi amb dignitat, repartint diners i tecnologies netes ja, el “deute climàtic” generat històricament pel Nord.
Joan Buades, membre d’ALBA SUD
Article publicat a http://www.albasud.org/

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.