Menu

Alarma: les autopistes aèries poden acabar amb el clima

11 Desembre, 2009 - Cròniques, Organismes internacionals

Joan Buades – ATTAC Mallorca Mentre segueix la negociació sobre nivells de reducció i de diners, val la pena fixar-se en un dels “oblits” fonamentals de Kyoto, que amenaça arruïnar a mig termini qualsevol avenç a Copenhaguen. En un interessant taller de debat sobre “Justícia climàtica i turisme” celebrat avui al Klimaforum alternatiu, Paul Peeters, […]

Joan Buades – ATTAC Mallorca
Mentre segueix la negociació sobre nivells de reducció i de diners, val la pena fixar-se en un dels “oblits” fonamentals de Kyoto, que amenaça arruïnar a mig termini qualsevol avenç a Copenhaguen. En un interessant taller de debat sobre “Justícia climàtica i turisme” celebrat avui al Klimaforum alternatiu, Paul Peeters, enginyer i porfessor a la Universitat de Breda, explicava com el 13% del total d’emissions hivernacle tenen el seu origen en el turisme, especialment per l’enorme pes del transport aeri. Reduint tan sols el 9% del transport turístic, bàsicament el de destinacions llunyanes, s’aconseguiria reduir el 50% de les emissions. Sorprenentment, el Protocol de Kyoto va exonerar de tota reducció els gasos d’efecte hivernacle provinents de l’aviació i el turisme internacional. Wolfgang Mehl, expert de la Climate Alliance (Àustria), afirmava que “no es pot globalitzar la indústria turística del Nord” perquè el Planeta no ho aguantaria i que és injust que amb prou feines el 2% dels éssers humans, els que podem permetre’ns el luxe de viatjar internacionalment, estiguem causant un volum d’emissions tan letal. De fet, si els comptes climàtics de la UE s’haguessin fet bé, això és, comptabilitzant els vols entre estats de la Unió com vols domèstics, en comptes d’haver complert amb Kyoto resultaria que ens hauríem quedat un 10% per sota.
Pitjor encara, si creuem les projeccions de turistes i l’expectativa d’augment del trànsit aeri per a 2020 l’increment de les emissions podria ser del 161%. És a dir: mentre els líders del món parlen sobre protegir el clima, s’està agegantant una enorme bretxa a través de les autopistes aèries sense que hi hagi senyals que Copenhaguen vagi a reparar aquest “lapsus”. Aquesta impunitat climàtica del turisme i l’aviació segueix sent un tema tabú en Bell Center. Això permetia avui a Luigi Cabrini, portaveu de l’Organització MUnidal del Turisme (afiliada a Nacions Unides), rentar-se les mans a l’esmentat debat i, fins i tot, s’atrevia a presumir del turisme com a una indústria neta, capaç d’estar implementant més de 80 microprojectes voluntaris de reconversió climàtica de l’oferta. Per la seva banda, el lobby de la indústria aeronàutica ens invita diàriament a seminaris “negacionistes” (malgrat allò que diuen els científics, l’aviació només contribuiria marginalment al canvi climàtic) i, a sobre, ens seduïa amb un futur amb més avions però “verds”, propulsats per màgics biocombusticles, els mateixos que serveixen d’excusa per treure la terra i les fonts de sosteniment a milions de camperols al Sud.
Tocant de peus a terra, Mehl i Peeters ha proposat minimitzar els costos climàtics del turisme viatjant menys vegades i per més temps. Amb això es garantiria, a més, que els ingressos turístics dels països més empobrits poguessin mantenir-se. Addicionalment, amb la mirada posada en els objectius de reducció postKioto, no quedarà més remei que gravar amb una taxa per contaminació els vols aeris, turístics o no. Probablement el millor resum del que cal fer, pensant en el turisme però també en allò que serà rellevant quan passi Copenhaguen, ha estat el que ha dit Fe’iloakitau Kaho Tevi, de la Pacific Conference of Churches: “el canvi climàtic té a veure amb un canvi del nostre estil de vida”.
Joan Buades, membre d’ALBA SUD
Article publicat a http://www.albasud.org/

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.