Hondures: Eleccions sota observació liberal…

11 diciembre 2009 | Categorías: Amèrica Llatina | 744 lecturas |

Jérome DuvalCADTM

Tindre un Nobel de la pau no és inconvenient per a que l’inquilí de la Casa Blanca continue l’ascens guerrer de la seva administració. Després d’anunciar la instal.lació de set bases militars dels EUA en territori colombià, Barack Obama dóna suport obertament a la junta en el poder a Hondures pel seu reconeixement de les eleccions i ha optat per l’enviament de 30.000 soldats addicionals a una guerra sense fi a l’Afganistan . El pressupost militar d’EUA continua creixent (s’ha més que duplicat des de 2001) per arribar als 680 milions projectats en 2010, sense comptar els aproximadament 30 milions de dòlars més per a les noves tropes a l’Afganistan. Les despeses mensuals dels Estats Units per a la guerra a l’Iraq i l’Afganistan, que igualaven el pressupost anual de l’ONU (16 mil milions de dòlars) van doncs a ser superats.

El fet que una manifestació pacífica fora durament reprimida a San Pedro Sula, la segona ciutat del país, el 29 de novembre, dia de les eleccions – hi ha dotzenes de ferits entre ells un periodista de Reuters que ha estat hospitalitzat – no impedeix que els Estats Units, per mitjà del portaveu del Departament d’Estat, Ian Kelly, vegen aquestes eleccions il•legals i viciades, com “un important pas endavant” | 1 | “cap a la” democràcia “. Uns dies més tard, dimecres, 2 de desembre, Àngel Salgado, de 32 anys, va morir com a conseqüència d’un tret al cap i del fet que l’exèrcit el va retindre més d’una hora abans que pogués ser transferit a l’hospital. La seva mort se suma a la llarga llista de crims comesos per la dictadura des del cop del 28 de juny de 2009: 21 morts, 133 casos de tortura, 1987 detencions il•legals …

Després del concepte de “guerra preventiva”, ara és el moment del “cop preventiu”

“La nostra preocupació és que (els nord-americans) introdueixin la idea de cop d’Estat preventiu a Amèrica Llatina. (…) Lamento certes posicions ideològiques de la diplomàcia dels EUA. La política exterior dels Estats Units pot ser qualificada de tot menys de ser feta per afeccionats, i el temps de la crisi a Hondures s’està acabant | 2 | “. Les paraules de Marco Aureoli García, assessor d’afers exteriors del president Lula da Silva, el novembre 26 de 2009, parlen molt de la bretxa diplomàtica a nivell continental creada pel cas de les eleccions a Hondures. Abans de l’elecció, Obama va enviar una carta al Brasil, on advertien que reconeixerien el guanyador de l’elecció com a president “legítim”, i suggeria al Brasil de fer el mateix. La pressió dels EUA no ha tingut cap efecte, almenys de moment. Brasil seguirà sent inflexible. La divisió d’Amèrica Llatina va ser confirmada a la XIX Cimera Iberoamericana que va acabar l’1 de desembre a Estoril, Portugal. El “Grup dels 4″ (Costa Rica, Colòmbia, Perú i Panamà) es van enfrontar als altres divuit països de la cimera que es neguen a reconèixer aquestes eleccions. La presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, qualificant les eleccions “com a paròdia i simulacre de democràcia”, s’uneix al Brasil i els països de l’ALBA (Veneçuela, Cuba, Bolívia, Equador, Nicaragua …) en el rebuig de qualsevol legitimitat del procés electoral.

Imparcialitat dels mitjans de comunicació davant del frau?

Els mitjans de comunicació no reaccionen sempre de la mateixa manera en parlar dels fraus electorals. El 2000 als Estats Units (el frau s’havia traduït en l’elecció de Bush en contra d’Al Gore) o Lèxic el 2006, no varen plantejar la irregularitat de la mateixa manera que a Iran, per exemple. Igualment la voluntat del president colombià per buscar un tercer mandat després de canviar la Constitució, no planteja la mateixa indignació que la reelecció d’Hugo Chávez a Veneçuela. Constitucions tancades amb pany i clau, com la d’Hondures, amb un període presidencial de quatre anys no renovable, permeten una alternança bipartidista neoliberal què no canvia el sistema. El 2009, per a les eleccions a Hondures, els mitjans de comunicació prefereixen que els titulars parlen del “guanyador” de l’elecció en lloc de parlar de votació fraudulenta i il•legal celebrada en un país en estat de setge. Així, El País titula “Porfirio Lobo, l’home del canvi | 3 |” parlant de xifres d’abstenció totalment contestades i no comprovades. Pepe Lobo, guanyador d’una elecció desaprovada per gairebé tots els estats, ha omplert les pàgines dels diaris com a “guanyador”, donant-li així una certa legitimitat.

Observadors jutges i part, la farsa està servida

Així Costa Rica, Colòmbia, Perú i Panamà, empentats pels Estats Units han reconegut i, per tant, legitimat el “nou govern” de Porfirio Lobo, que ha de prendre possessió el 27 de gener de 2010, quan acaba el mandat de Manuel Zelaya. En aquest context, el reconeixement de les eleccions és un acte polític fort. De fet, a part dels pocs països subordinats a Washington, ni l’Organització d’Estats Americans (OEA), ni els països de l’ALBA | 4 | han reconegut la votació. Cap observador de l’ONU, OEA, Unió Europea (encara que hi eren “observadors” del PPE, no estaven presents en nom de la UE) o el Centre Carter, normalment habilitat per aquestes missions, s’han dignat a assistir.

La llista dels “observadors” presents en les eleccions d’Hondures també és rica en lliçons, car representa una extrema dreta disposada a tot. Inclou, entre d’altres, el grup feixista Una Amèrica , tres membres del Partit Popular espanyol (PP), l’eurodiputat Carlos Iturgaiz del mateix grup, la “Red Latinoamericana y del Caribe para la Libertad |5|”, finançada pel NED coneguda pel seu suport a la màfia anticubana a Miami), així com la Fundació FAES de José María Aznar. Contra la manca de legitimitat, el règim colpista ha tractat de reclutar els observadors a través del COHEP (Consejo Hondureño de la Empresa Privada), equivalent a la CEOE espanyola. Un estudi d’aquesta llarga llista fa difícil trobar observadors hostils a Micheletti. “Hagamos Democracia” és una organització que, contràriament al seu nom, promou sota els auspicis del Departament d’Estat dels EUA, la infiltració “en els processos electorals dels països que s’oposen a la política dels EUA a Amèrica Llatina | 6 |”. Com explicar la diferència en l’avaluació de la participació entre el TSE que l’estima en un 61%, “Hagamos Democracia”, que considera el 47% i el Comitè per a la Defensa dels Drets Humans a Hondures (CODEH) què estima en un 22% el nombre de votants?

Siga la que siga, l’ambaixador dels EUA, Hugo Llorens, va felicitar Lobo definint la seua victòria com “un gran triomf per a la democràcia”, “Pepe Lobo és un home de gran experiència política … jo li desitjo bona sort i els Estats Units treballaran amb ell per al bé dels nostres dos països … Les nostres relacions són molt fortes | 7 |. ” va dir. El nou director per Amèrica Llatina del Departament d’Estat, Arturo Valenzuela va parlar també de “pas significatiu per al retorn d’Hondures a la democràcia i l’ordre constitucional … | 8 |”. No cal insistir en el punt de vista dels Estats Units, no podia ser més clar.

I com per tancar el cas, el Congrés ha votat Dimecres, 2 de desembre contra el retorn Zelaya com a president (111 vots contra 14): confirmant així la posició del Congrés el mateix dia del cop d’Estat amb els mateixos protagonistes. La resistència de la gent no s’atura allà i veient el retorn del president legítim poc probable, crida a la lluita per una assemblea constituent. El Panamà lamentà la decisió del Parlament Llatinoamericà (Parlatino), que acaba de suspendre (amb 103 vots a favor, 7 en contra i 3 abstencions), el Congrés d’Hondures per haver votat en contra del retorn del president Manuel Zelaya.

El nou govern de Porfirio Lobo que no deixa de reclamar el “diàleg” ha de tindre compte d’una resistència què no s’està debilitant i fer front a la manca de reconeixement de gairebé tots els governs del món. Mentrestant, Micheletti va tornar a la seva posició de dictador què havia abandonat temporalment (25 de novembre al 2 de desembre), per aconseguir el suport a les eleccions en el màxim de països possible. El dictador va fent seguidors i els partidaris de la “democràcia” imposada amb els forceps dels cops militars es varen alegrar pel nomenament a principis de novembre de Roberto Micheletti, com a Vicepresident de la Internacional Liberal. La Internacional Liberal, fundada l’any 1947 i amb seu a Londres, inclou a les organitzacions liberals de més de 80 països. El seu president, l’holandès Hans van Baal, també diputat al Parlament Europeu, va dir que la decisió va ser presa en el 56è Congrés de la seva organització, celebrada al Caire a finals d’octubre i que aquest nomenament donarà a Micheletti “després d’haver estat President d’Hondures”, l’oportunitat ” per tenir una major participació, més activa en la Internacional Liberal”. “Creiem que pot portar el liberalisme d’Amèrica Central al món i que pot enfortir la democràcia a la regió | 9 |” Aquesta organització, per descomptat, va enviar observadors per validar l’elecció. En una posició neutral, no cal dubtar-ho…

Traducció Enric Pastor


ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

20 aniversari d’ATTAC España

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu