Joan Buades – ATTAC Mallorca

No neva al desembre a Dinamarca, arriben icebergs de 140 km a Austràlia; benvinguts a la “nova normalitat” al Planeta. Tanmateix, en els últims dos dies, ha canviat completament l’atmosfera de Copenhaguen. Arribem al final de la primera setmana de cimera climàtica amb tres postures molt decantades. La primera, la dels estats del Nord, que ofereix un acord d’ajornament per a més enllà de 2020 de la reducció substancial d’emissions hivernacle i revisa a l’alça (la UE posaria ara 11 miliards) el seu xec climàtic al Sud. La Xina i el resta de països emergents proposen involucrar decisivament als EE.UU. en un tractat vinculant i que la suma dels ajuts a la protecció del Sud, sense quantificar, però clarament superior, no passi pel Banc Mundial sinó per les Nacions Unides. Finalment, 50 estats africans proposen reduir dràsticament les emissions mundials en un 50% el 2017 fins a arribar al 65% el 2020 pel que fa als nivells de 1990. A més, consideren un suborn insultant per la seva nimietat la suma proposta dels estats més contaminants, i considerarien just que el Sud més empobrit rebés l’equivalent al 5% del Producte Interior Brut dels estats més rics per plantar cara al canvi climàtic i incrementar el seu benestar comunitari. Entre 2010 i 2012, això sugnificaria 40 cops més el volum de finançament de la darrera orferta del Nord.

A una setmana de la fi de la Cimera, les posicions tendeixen ja a clarificar-se. Perquè ens fem una idea de què demanen els nostres germans i germanes més empobrits, res com contextualitzar les seves demandes. En termes futbolístics i prenent com a referència la xifra més conservadora coneguda (5 bilions de dòlars), els diners públics regalats per la selecció d’Obama, Brown, Merkel, Sarkozy, Zapatero i Cia. als especuladors financers “guanya” per 300 a 1 el que aquests líders globals ofereixen als estats que patiran a curt termini i en pitjors condicions els efectes del canvi climàtic. Per una infeliç casualitat, aquest divendres es va saber que per primera vegada va volar un Airbus A400M d’un programa que preveu l’adquisició de 180 avions de transport militar, valorat en 20 miliards d’euros, per part d’Alemanya, El Regne Unit, França, Espanya, Luxemburg, Bèlgica i Turquia. També aquí l’“esforç” nòrdic a favor ara d’una arma de guerra venç per 2 a 1 el conjunt de l’ajut climàtic al Sud més necessitat. Més enllà de les paraules, els números són els números i expressen què val cadascú.

Enmig de la guerra de posicions absolutament desnivellades a favor de qui som responsables del 75% de les emissions acumulades de gasos hivernacle des de la meitat del segle XVIII, la bona notícia és que aquest dissabte es van manifestar durant hores pels carrers de Copenhaguen entre 30.000 i 100.000 persones. Recordaven el món i, sobretot als seus Grans Líders que “No hi ha un Pla B” i que “La Natura no fa negocis”. Fins i tot proposaven coses tan suggerents com que “cal canviar de polítics, no de clima”. Malgrat estar encerclats per helicòpters i policia com si ells fossin els terroristes, en un ambient de festa ple de diversitat, han sembrat la llavor que pot decidir en els propers temps, i per a bé de la humanitat, la protecció del clima: el “Yes, we can”, el poder de la gent davant la inconsciència i la falta d’acció dels nostres dirigents.

Joan Buades, membre d’ALBA SUD
Article publicat a http://www.albasud.org/