Menu

L'Àfrica dóna un cop de porta: si no es salda el deute climàtic, no hi haurà foto

15 Desembre, 2009 - Cròniques, Organismes internacionals

Joan Buades – ATTAC Mallorca Això s’anima. Mentre el New York Times començava la setmana decisiva parlant de la “normalitat” amb que es discorria la Conferència oficial, aquest matí l’Àfrica ha dit prou i ha abandonat les negociacions temporalment, deixant la porta oberta per ara a mers contactes tècnics. El cop de porta africà ha […]

Joan Buades – ATTAC Mallorca
Això s’anima. Mentre el New York Times començava la setmana decisiva parlant de la “normalitat” amb que es discorria la Conferència oficial, aquest matí l’Àfrica ha dit prou i ha abandonat les negociacions temporalment, deixant la porta oberta per ara a mers contactes tècnics. El cop de porta africà ha sentat com una dutxa d’aigua freda a l’élite, confortablement entretinguda amb trobades sobre “negocis verds” i amb anuncis liliputencs però continuats de noves ajudes al Sud en tecnologies netes, com els 85 milions de dòlars en cinc anys que acaba d’anunciar Steven Chu, el Secretari (Ministre) d’energia d’Obama. Queden amb prou feines quatre jornades de Conferència i es dispara el risc que arribin els mandataris del màxim nivell sense que l’acord estigui tancat.
Lumumba Di-Aping, el tenaç sudanès que exerceix de portaveu del Grup 77 + Xina, ha denunciat que el Nord està intentant substituir el Protocol de Kyoto, l’únic real i vinculant en matèria climàtica, per un acord polític amb compromisos de reducció de gasos hivernacle molt per sota del que és necessari. A més, l’Àfrica creu que la presidència danesa i la UE estan intentant marginar-los de la negociació per oferir-los a última hora una proposta tancada, amb un marge de finançament irrisori i sense prestar atenció al fet que, per a molts països del Sud, l’objectiu d’estabilitzar l’augment de les temperatures del Planeta en un màxim de 2°C no és suficient. Des de la perspectiva del delta del Níger o l’Àfrica subsahariana tot el que estigui per damunt de 1.5°C pot ser catastròfic, tal com asseverava dissabte Rajendra K. Pachauri, el director del IPCC.
Coincidint amb la protesta africana, comença a fer-se espai fins i tot a la cimera oficial la idea que la protecció del clima constitueix, sobretot, una qüestió de justícia. En una freqüentada roda de premsa al mateix Bell Center, portaveus de la xarxa mundial “Clima-Debt” feien visible el suport de més de 50 estats (des de Bolívia, Bhutan, Malàisia, El Paraguai o Veneçuela passant pels 49 més empobrits i vulnerables, coneguts com el Grup dels Països Menys Desenvolupats). Segons ells, si el 70% de les emissions letals per al clima acumulat històricament són producte de l’estil de vida del Nord, aquest ha de reconèixer el seu deute amb el Sud, l’hemisferi més poblat i que està patint ja el més gran impacte de la catàstrofe climàtica. El Nord hauria de pagar al Sud no només pel deute acumulat en per crims contra el clima comú sinó també per poder adaptar-se al que li cau damunt sense haver-hi contribuït. El govern bolivià, per exemple, ha presentat un novedós document sobre el concepte de “deute climàtic” i ha proposat que sigui incorporat com a esmena al Protocol de Kioto. En paraules del seu president, Evo Morales, s’intentaria arribar a un acord global sobre com dur a terme el “bon viure” sense fronteres.
La veritat és que el Sud i els moviments socials estan obrint una esquerda a la fira de Copenhaguen. Tenen molt poc que perdre i ho saben. El mateix Di-Aping deia avui que l’Àfrica no té res que negociar perquè no és responsable del problema. I avisava a negociadors neocolonials que el seu continent (ni més ni menys que 1.000 milions de persones) no ha de fer cap concessió per arribar a un acord i que els seus únics objectius aquí són: aconseguir els millors suports per tal que les seves societats puguin adaptar-se a la catàstrofe climàtica en marxa i garantir que el Nord compleixi amb el seu deute i reduexi de veritat les seves letals emissions. Durant els propers dies, sabrem si queden líders en majúscules capaços de protegir el nostre clima comú. És temps de fets, no de paraules.
Joan Buades, membre d’ALBA SUD
Article publicat a http://www.albasud.org/

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.