Menu

Maquillar o reduir carboni?

16 Desembre, 2009 - Cròniques, Organismes internacionals

Joan Buades – ATTAC Mallorca Hem entrat ja als dies decisius i sense acords clau a la vista. El principal té a veure amb la reducció d’emissions per a 2020 i 2050. El temps corre en contra. Encara que sigui invisible, una tona de CO2 roman a l’atmosfera més d’un segle. Si paréssim ara mateix […]

Joan Buades – ATTAC Mallorca
Hem entrat ja als dies decisius i sense acords clau a la vista. El principal té a veure amb la reducció d’emissions per a 2020 i 2050. El temps corre en contra. Encara que sigui invisible, una tona de CO2 roman a l’atmosfera més d’un segle. Si paréssim ara mateix totes les emissions, el seu efecte seguiria afectant decisivament l’equilibri climàtic durant molt de temps. Des de Kyoto, les emissions globals han augmentat prop d’un 40% en comptes de reduir-se i hem superat el punt crític, segur, de concentració d’emissions letals a l’atmosfera.
Deia ahir Larry Lohmann, el millor expert independent en l’economia del canvi climàtic, que els més grans crims ambientals han estat comesos sota el règim de Kyoto a través dels anomenats “mercats del carboni”. Encara que, en un principi, va néixer com una idea d’ambientalistes dels EEUU aviat va atraure l’atenció d’espavilats. Gràcies a això, avui mouen més de 20 miliards de dòlars l’any. Mitjançant el comerç de quotes de contaminació i la utilització dels boscos i el sòl del Sud com a abocadors de carboni, aquest lucratiu negoci no està directament a les mans de les grans corporacions contaminants sinó de la mateixa superclasse financera (la de Goldman Sachs & Co) que ha portat al crack econòmic present, ja que és un mercat emergent que aviat pot constituir el primer mercat financer del món. El Banc Mundial, a través dels Fons d’Inversió Climàtica, fa la feina bruta d’obrir camí a aquests mercats i dictar les condicions perquè els estats del Sud competeixin per posar-se a tir de les inversions que poden oferir-se. Els “millors” preus s’obtenen allà, on ja estan en marxa 5.500 projectes basats en “Mecanismes de Desenvolupament Net”, com, per exemple, eliminar un bosc tropical per a plantar un nou alòcton que permeti seguir justificar la continuació de la contaminació a altres zones del Planeta. El resultat és, en paraules de Souparna Lahiri, coordinador del National Forum of Forest People & Forest Workers d’India, simplement criminal: expropiació de terres, desterrament de comunitats camperoles a l’extraradi urbà, fins i tot allà on el projecte consisteix a implantar energia neta com l’eòlica, l’electricitat no arriba als veïns,…
Copenhaguen pot donar un impuls formidable a aquest maquillatge de carboni, que encoratja l’especulació financera sense reduir les emissions. El Banc Mundial mateix fa fabulosos càlculs de negoci: el cost d’adaptació al canvi climàtic entre 2010 i 2050 per a no sobrepassar un augment de 2°C seria entre 75 i 100 miliards de dòlars anuals. I assenyala que les dues grans àrees d’operació serien el corredor Sud-est asiàtic-Pacífic i Amèrica Llatina i El Carib.
¿Qué proposa des de Klimaforum el prestigiós Durban Group for Climate Justice? Bàsicament, dos objectius: prohibir el trànsit de carboni, el mercadeig de l’atmosfera com a bé comú de la humanitat i del Planeta, i sostreure al Banc Mundial l’assignació dels fons d’inversió climàtica a favor de les Nacions Unides. Aquesta nova arquitectura de la protecció climàtica permetria eliminar l’especulació financera i obriria la porta a la descentralització i la participació dels pobles del Sud en la urgent tasca de protegir el clima. I, com afirma Janet Redman, del Institute for Policy Studies, passaríem d’un escenari d’“ajuda” caritativa del Nord a un de “reparacions”, de pagar el deute climàtic amb el Sud, des d’un nou equilibri de forces realment cooperatives. Són missatges que demà intentarà fer arribar pacíficament i en el propi recinte de Bella Center la manifestació per la justícia climàtica. Esperem que siguin rebuts pels Grans Líders del món en comptes de la prepotent policia danesa.
Joan Buades, membre d’ALBA SUD
Article publicat a http://www.albasud.org/

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.