La privatització progresiva dels Serveis Publics a les Illes Balears

3 marzo 2011 | Categorías: Articles, Sanitat | 2.718 lecturas |

Salut, la privatització de la sanitat a les Balears

Jaume Giménez Duran – ATTAC Mallorca

El sistema sanitari de les Illes Balears sempre ha tengut unes característiques que el diferencien de la resta de l’Estat,

- La carència històrica d’equipaments sanitaris públics suficients, agreujada pel fet insular, va abocar a les classes mitjanes de la societat cap a l’assegurament privat. Al 2001 el 26,5% de la població tenia assegurances privades (dades de l’Associació Empresarial d’Assegurances d’Espanya“UNESPA”) xifra que va davallar al 2009 fins al 20% . En aquesta davallada van influir tant l’estancament de la renta per càpita com l’arribada d’un nombrós col•lectiu d’immigrants amb baix poder adquisitiu que han arribat a ser el 21,5% de la població empadronada i amb tarjeta sanitària, és a dir una proporció quasi el doble que a la resta de l’estat(1).

- El déficit històric als pressuposts per a Salut. La despesa per càpita en sanitat pública sempre ha estat de les més baixes de totes les comunitats autònomes o la menor. Al 2008 la despesa sanitària pública va ser de 1.182 €, per davall de la mitjana estatal 1.322€. Al 2009 aquesta despesa va augmentar només a 1.212 €. Això es pot veure traduït en alguns exemples referits a 2007:

-Nombre de llits/1000 habitants: 3,4 (per davall de la mitjana)

-Despesa per càpita a l’atenció primària: 117€ (la tercera més baixa)

-Mitjana de població assignada a cada metge de família: 1.820 (la més alta)

- La necessitat d’atendre tant als residents com a un notable volum de població flotant, en ser una comunitat que viu del turisme i multiplica la seva població a l’estiu. La sanitat pública mai creix prou com per arribar a amenaçar la quota assistencial de la privada (per exemple, llistes d’espera importants) a la qual sistemàticament se li deriva i concerta un percentatge valorable de la despesa sanitària.

Totes les “estretors” que el servei sanitari públic mostra són explotades per les asseguradores privades per oferir el seu producte amb l’ajuda dels mitjans de comunicació. Així es condiciona l’opinió d’una societat desenvolupada econòmicament en la qual s’ha incentivat la hiper-medicalització de la vida, per damunt de polítiques de foment de la salut pública, i a la que se li ha condicionat a un sobreconsum de serveis mèdic-farmacèutics i l’augment d’expectatives en els serveis hostalers oferts pels hospitals. No obstant això, no es difon tant en els mitjans de comunicació la manca de cobertura de les asseguradores privades en serveis oncològics -quimioteràpia-, en trasplantaments, en fàrmacs gratuïts per la SIDA, en diàlisi, en medicina intensiva, etc. que si ofereix la sanitat pública amb les millors garanties de qualitat.

Des de fa molt temps s’ha anat imposant en el món de la gestió de la sanitat pública la idea que cal gestionar com privat allò que és públic. L’exemple d’això és el cas de l’Hospital Son Espases, el més gran i de referència per a la comunitat. S’ha privatitzat la gestió no sanitària del major hospital sense que hi hagi hagut quasi cap oposició o crítica per part de sindicats ni de partits. És més, hi ha hagut tal continuisme amb el que va establir el govern anterior que fins i tot s’ha mantingut una costosa campanya publicitària del nou hospital per tota l’illa, tot i estar en un any de retalls de sou a tots els treballadors sanitaris i funcionaris.

El sistema escollit per a la construcció del nou hospital ha estat el d’un “partenariat públic privat” (PPP) amb finançament d’iniciativa privada (PFI). És un despropòsit que es facin elogis d’aquest sistema de construcció quan sense cap mena de dubte és el més car per a la Comunitat. Els bancs presten a les constructores privades a un interès més elevat que a l’administració pública sempre, a més les PFI han de repartir dividends als seus accionistes (15-25%) i els costos administratius de la negociació de contractes i consultories són molt més elevats per la seva gran complexitat. Nombrosos estudis després de 15 anys d’experiència en el Regne Unit i fins i tot un recent informe de l’OMS evidencien que aquest sistema és molt més car(2).

Segons els comunicats de premsa de la Conselleria de Salut, el Govern de les Illes Balears haurà d’abonar 36 milions d’euros cada any des del 2010 fins al 2039, en concepte de lloguer amb dret final a propietat sobre el nou Hospital Son Espases. Aquest cànon està compost per una part fixa anual de 15,5 milions i una altra variable “per serveis” que sumarà 21,5 milions. A aquesta suma s’ha de restar al voltant d’un milió anual per la participació de l’administració pública en els beneficis d’explotació de l’aparcament i els espais comercials de l’hospital. La unió d’empreses que es fan càrrec de l’explotació durant aquests 30 anys del nou hospital rebran en total de la Comunitat Autònoma Balear almenys 1.050 milions d’euros, o el que és el mateix gairebé 180.000 milions de les antigues pessetes. La mateixa concessionària explica a la seva pàgina web que l’hospital ha costat 235 milions d’euros en infraestructura i 85 en mobiliari i tecnologia. Això suma 320 milions en total, no obstant això la “hipoteca” que ens presenten ens costarà més de tres vegades el que ens han prestat. Aquestes empreses tenen noms i cognoms i són entre altres: Banc de Santander, la UTE de constructores FCC, Dragados, Llabrés Feliu i Melchor Mascaró etc.

D’altra banda es redueix el nivell d’informació i transparència en la gestió tot i prestar un servei públic i empitjorarà la qualitat assistencial, ja que per aconseguir beneficis la concessionària reduirà personal el que redunda en menor qualitat(3). De fet ja ha estat així desapareixent les tres nutricionistes que controlaven els àpats dels malalts. A més es condiciona i redueix la capacitat d’inversió durant anys. Si l’anterior Hospital Son Dureta tenia un cost d’explotació que requeria almenys el 25% del pressupost total de la Conselleria de Salut, imaginem quina fracció s’endurà el nou.

La concessionària explotarà durant 30 anys com a empresa privada amb ànim de lucre tots els serveis no estrictament sanitaris de l’hospital, des del manteniment integral de l’edifici, gestió de residus, seguretat, bugaderia, gestió de l’arxiu de documentació clínica i administrativa, gestió del personal no sanitari, neteja i servei de restauració per als pacients, fins a l’aparcament, que per cert cobrarà a tots els treballadors també. Les cafeteries i comerços que s’instal•laran hauran de pagar un lloguer a la concessionària. Tots aquests negocis al voltant recorden més a un aeroport que a un hospital, potser per això la desmesura en la grandària dels edificis. I per cert, una altra desmesura és el preu per aparcar el cotxe per al públic que ha d’acudir a consultes de l’hospital o visitar malalts, pagaran 1,40 € per hora d’aparcament(4, 5).

Potser de moment ningú notarà la diferència en el funcionament d’altra banda dins de la sanitat pública, almenys en principi. Però hem d’adonar-nos que s’ha privatitzat ja tot el que envolta a l’estricte funcionament sanitari… no ha de resultar estrany per a ningú en un futur immediat que es comenci a atendre al públic per part de personal sanitari privat o privatitzat, com ja ha succeït a la comunitat de Madrid. Una última reflexió sobre la diferència contrastada de resultats en salut: privatitzar la neteja comporta menys personal, més infeccions intrahospitalàries i per tant major risc de mortalitat per als pacients. Segons un informe de la National Audit Office (NAO) de Gran Bretanya, 20 de 23 hospitals amb mala neteja havien privatitzat el servei (6).

Seria bo que a Balears es comencés a dignificar la gestió pública eficaç del que és i ha de ser públic, sense ànim de lucre. No existeix en el món cap mútua o asseguradora privada que pugui proporcionar un servei semblant al del Sistema Nacional de Salut i amb qualitat contrastada. No obstant això ens volen vendre que el millor està a la privada.

Bibliografía:

1.- Memòria del CES sobre l’economía, el treball i la societat de les Illes Balears. Anys 2008 i 2009.
2.- Public-private partnerships for hospitals. McKee, M. et al. Bulletin of the W.H.O. November 2006, 84(11).
3.- Análisis de la Iniciativa de Financiación Privada (PFI). Concesiones de obra para construir hospitales. Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP).
4.- Las empresas propietarias de los nuevos hospitales de Madrid han recuperado en sólo 4 años, más del 90% de la inversión que efectuaron. CoordinadorAnti-Privatización de la Sanidad Pública de Madrid (CAS).www.casmadrid.org.
5.- Gran Bretaña: los beneficios de los aparcamientos en los hospitales se multiplican por cinco respecto a los costes. Coordinadora Anti-Privatización de la Sanidad Pública de Madrid (CAS).www.casmadrid.org.
6.- The Management and Control of Hospital Acquired Infection in Acute NHS Trusts in England. John Bourn National Audit Office Comptroller and Auditor General. 7 February 2000. http://www.nao.org.uk//idoc.ashx?docId=02268660-34bb-455d-a72c-82dd3e248523&version=-1

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu