Menu

Indra, multinacional en guerra

26 Març, 2011 - Internacional

Lucas Marco – L’Iinformatiu Mentre l’OTAN es disposa a massacrar la població civil líbia en una nova edició de la guerra humanitària, s’han conegut els negocis de la multinacional espanyola de tecnologia militar Indra amb el govern de Gadafi. Aquesta multinacional representa a la perfecció la nova producció militar enfocada a les guerres asimètriques. No […]

Lucas MarcoL’Iinformatiu
Mentre l’OTAN es disposa a massacrar la població civil líbia en una nova edició de la guerra humanitària, s’han conegut els negocis de la multinacional espanyola de tecnologia militar Indra amb el govern de Gadafi. Aquesta multinacional representa a la perfecció la nova producció militar enfocada a les guerres asimètriques. No és cap casualitat que siga precisament Indra, amb la Guàrdia Civil, qui lidere el Projecte Perseus, la coordinació de tots els sistemes de vigilància del trànsit marítim a les costes europees. És a dir, el control de l’anomenada immigració il•legal, un dels principals puntals de l’aliança de països occidentals, com ara Itàlia o Espanya, amb Gadafi, una vegada aquest abandonà els seus deliris suposadament antiimperialismes (no en va, el presumpte Gadafi antiimperialista s’encarregà d’eliminar el líder del Partit Comunista Sudanés, Abdel Khaleq Mahjoub i el cap espiritual de la comunitat xiïta libanesa, l’imam Moussa Sadr).
L’OTAN i la UE han decretat un embragament d’armes contra Gadafi. Un embargament delirant tenint en compte que molts membres de l’aliança militar han estat precisament els proveïdors armamentístics de l’exèrcit libi fins fa quatre dies. Indra va estar a punt de modernitzar, per 200 milions d’euros, el sistema de defensa aèria de Gadafi amb l’ajuda (normalitzada i escandalosa) i patrocini de Joan Carles I. El País ho ho contava així : “Las negociaciones recibieron un nuevo impulso en enero de 2009, con motivo de la visita del Rey a Trípoli”. Amb aquests antecedents, els motius humanitaris de la ministra de Defensa, Carme Chacón, per obrir les bases i col•laborar en la previsible massacre de l’OTAN són tan seriosos com el tractat per a la protecció i el foment dels drets humans i les llibertats civils que signaren a El Caire Joan Carles, Sofia i Hosni Mubarak…
La lògica resulta demencial. Primer Occident arma el dictador de torn. Empreses com Indra hi fan caixa. Després, Occident bombardeja el dictador i de passada la població civil. Empreses com Indra continuen fent-hi caixa. I en això consisteix la guerra humanitària.

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.