Futbol, periodisme i Paradisos Fiscals

4 julio 2012 | Categorías: Opinió | 1.006 lecturas |

 Enric Pastor – ATTAC País Valencià

Fa pocs dies, una persona coneguda em va fer la següent reflexió: Perquè no es parla en els mitjans de comunicació d’economia i política amb l’abundor i la claredat, amb la llibertat d’opinions què es dóna quan es parla de futbol?

Bona pregunta. Me la faig jo, també.

L’existència d’una opinió pública adequada i pluralment informada, en uns temes més transcendents per la vida de les persones que els d’un esport -o espectacle de i per a masses- com és el futbol, prenent una certa distància respecte del fenomen però analitzant-lo de forma tècnica i apassionada alhora, com es fa amb el futbol, podria donar uns exceŀlents resultats en el moment actual per a que eixa opinió pública, el poble en definitiva, coneguera millor la situació i les alternatives que es puguen donar per a tractar de eixir de l’atzucac al què ens porten els actual dirigents polítics, socials i econòmics.

Malgrat la transcendència del tema i l’importància per al present i el futur de totes les persones, els anàlisis de la situació per part dels mitjans de comunicació escrits i parlats -i no diguem ja per la TV- osciŀlen entre l’espectacularitat del titular banal i en moltes ocasions esbiaixat i l’article de fons de l’expert -que no sempre ho és de veres- amb un llenguatge incomprensible per la majoria de la població què, en el millor dels casos, senzillament es queda amb una certa idea de que “tot va mal” i que, per això, “cal estrènyer-se el cinturó” (per cert, “gürtel” en alemà…).

Molt rarament, una persona d’educació mitjana, sense una especial dedicació a l’economia, sabria descriure un cop acabat de llegir o escoltar algun comentari/article sobre la situació dels que ixen als mitjans, la situació real què, suposadament, el mitja li descrivia. Si parlarem en termes escolars i tinguera que fer una redacció sobre el que acabava de llegir o escoltar, el més normal és que suspenguera per manca d’una comprensió adequada d’allò sobre el que havia llegit o escoltat.

Ara fem el mateix sobre els comentaris llegits o escoltats als mitjans sobre un partit de futbol. En primer lloc, la pluralitat d’enfoc i les conclusions obtingudes en funció del periòdic o ràdio escoltada serien, molt probablement, diferents. Per altra part, amb eixes informacions, la persona es sentiria capacitada per emetre una opinió acceptablement coherent sobre allò del que acabava de veure, llegir o escoltar, en base a les dades que havia obtingut i arribaria a conclusions, més o menys divergents però raonades, dels fets en qüestió.

Les conclusions de l’experiment hipotètic, fàcilment realitzable per part de qualsevol lector d’estes ratlles entre les seues amistats o coneguts estarien, molt probablement, molt a prop del que acabe d’exposar.

Les raons del perquè de les previsibles conclusions serien clares. En el cas del futbol, els periodistes gaudeixen d’una llibertat d’opinió -sempre emmarcades per la línia del mitjà però amb un ampli espectre de possibilitats- i d’una formació, en la majoria dels casos, que no es dóna en la informació polític-econòmica; ni la llibertat d’opinió ni la solvència professional són les mateixes ni els llenguatges emprats tenen el mateix nivell d’accessibilitat per al públic lector. I tot açò no és pas casual, clar.

És prou conegut el cas d’un molt popular periodista esportiu que va assegurar, de manera formal i pública, que després de les Olimpíades de Barcelona 92′ es dedicaria a l’informació política. No ho va fer, finalment. Amb independència que es compartira o no els criteris polítics de l’esmentat periodista, el seu estil molt agressiu de plantejar els temes, amb una gran dosi de sensacionalisme, però sempre recolzat per informacions “perillosament confidencials” sobre personatges públics, van fer que les pressions del món de la política “professional” foren suficientment intenses com per a que les empresses d’informació (?) rebutjaren el treball d’aquell periodista, condemnat a l’ostracisme per sempre més.

Però no tot és sempre obert i plural en l’informació esportiva. Per exemple, molt probablement, molt poca gent es va assabentar que els ídols de multituds de la selecció espanyola de futbol, varen demanar -i aconseguir- que els diners de les primes aconseguides pels èxits esportius (escandalosament excessives al meu parer i més ara amb l’actual situació) es depositaren en bancs de paradisos fiscals. S’estalviaven així els impostos què, en funció dels seus ingressos, deurien haver depositat a les arques de l’empobrida hisenda pública espanyola, furtant-li així, als seus fans, la part de possible benestar social que amb els seus diners es poguera haver fet. Sí, ja sé que el mateix fan els grans banquers i fortunes, però ells, almenys, no són coŀlocats al dalt del pedestal d’herois multitudinaris idolatrats pel poble…que sí paga els seus impostos pel sou del seu treball.

Ignore si enguany han fet o van a fer el mateix, però m’agradaria que algun d’eixos periodistes esportius, que amb tanta llibertat parlen de futbol, que parlaren, també, d’aquest aspecte més fosc de l’espectacle que tant pot repercutir en les vides -reals, diàries- dels seus fans.

He sentit d’alguna iniciativa de gent que proposava que els jugadors donaren a la hisenda pública o a alguna acció social concreta l’import íntegre de les seues remuneracions. No demane jo tant. Em conforme -i ja és prou tal i com està el pati- amb que paguen ací els impostos corresponents als ingressos rebuts.

Llegiren o escoltarem informacions sobre aquest aspecte concret en algun mitjà, esportiu o no? Hummm… deixeu-me dubtar-ho…

 

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu