“Les polítiques agrícoles i alimentàries han de ser antagòniques a les actuals”

30 septiembre 2012 | Categorías: Opinió, Portada | 961 lecturas |

Esther Vivas – Consell Científic d’ATTAC Espanya

Entrevista

Esther Vivas (Sabadell, 1975) porta més de dotze anys investigant en moviments socials i especialitzant-se en polítiques agrícoles i alimentàries.  Periodista, magíster en sociologia i vinculada als moviments socials alternatius creu que cal canviar el model agroalimentari en el qual estem immersos i que podem aspirar a un sistema social més just i solidari.

S’endinsa en l’activisme agroalimentari després de treballar en les desigualtats Nord-Sud, el deute extern i l’altermundialisme. “Avui dia la fam al món ja s’hauria d’haver eradicat. Hi ha recursos suficients per a tothom, però el repartiment, com sempre, és no-equitatiu i injust”. Ha escrit set llibres, l’últim dels quals ‘Planeta indignado’, coescrit amb Josep Maria Antentas.

Què defineix el sistema agrícola i alimentari que tenim actualment?
És un sistema que ve definit pels impactes negatius que suposa en la nostra salut, en el medi ambient i en termes de justícia social. El que estem veient és que, sobretot, la nostra alimentació ve determinada per allò que ens ven la publicitat, per aquests productes més cridaners que trobem al supermercat: compta l’aparença però en canvi no compta el contingut, ni el sabor de l’aliment. El que busca el model agroalimentari  és que aquell producte es pugui vendre a partir de l’emoció i l’impacte visual que produeix als nostres sentits. I a la vegada allò que mengem són productes amb altes dosis de pesticides, de fitosanitaris, aliments transgènics, productes amb potenciadors del sabor i tot això acaba fent emmalaltir el nostre organisme.

Cert…
Hi ha un documental de la periodista francesa Maria Monique Robin que porta per títol: “El nostre verí quotidià” i explica, precisament, la cara oculta de la nostra alimentació. Estem consumint aliments teòricament molt barats, però que tenen un cost elevat per a la sanitat pública: hospitalitzacions, augment de determinats càncers, problemes vinculats al sobrepès, intoleràncies i al·lèrgies que abans no es donaven tan sovint…

Allò que mengem ve determinat pels interessos d’unes poques empreses que avui dia monopolitzen la cadena alimentària: la producció, la distribució i el consum final. Empreses que acaben avantposant els seus interessos particulars per fer negoci a l’hora de comercialitzar una sèrie d’aliments, en lloc de prioritzar d’altres criteris en relació a allò que consumim, com serien tenir una alimentació sana i saludable,  una alimentació diversa o la defensa dels drets de la pagesia.

La pèrdua de l’agrodiversitat és una de les conseqüències negatives del sistema agroalimentari actual. Què comporta?
La pèrdua d’agrodiversitat comporta inseguretat alimentària i problemes de salut. Implica que cada cop més, tot allò que mengem és més homogeni:  hi ha una creixent pèrdua de varietats d’hortalisses i fruites, i només prevalen les que tenen característiques comercials més potents. Segons dades de la FAO, en els darrers 100 anys ha desaparegut el 70% de l’agrodiversitat i això té un impacte molt important sobre la nostra alimentació, que cada cop és menys diversa.

Es promouen aquells aliments i varietats que poden viatjar milers de quilòmetres, que es poden conservar durant més temps i que tenen una bona aparença. I en canvi, no primen criteris de salut, criteris de riquesa gatronòmica i gust. I això, a la llarga, també pot afectar la nostra seguretat alimentària, perquè si hi ha  menys varietats d’aliments i si ve una plaga que fa malbé cert tipus de tomàquets, com més varietats hi hagi, menys probabilitats hi haurà que totes acabin afectades per aquella plaga. Quan només hi ha una sola varietat, si aquella varietat falla, ens quedem sense res més.

Perillós…
Avui en dia ens han venut que tenim una gran diversitat per escollir allò amb què ens alimentem, que els supermercats impliquen modernitat, que aquest model d’agricultura i alimentació acabarà amb la fam al món… i justament passa tot el contrari! Podríem dir que el sistema agrícola i alimentari se sustenta en base a una sèrie de mites que són falsos. I el que és molt important és posar en qüestió aquests mites. Aquest model ens fa emmalaltir, acaba amb l’agrodiversitat, no defensa els drets de la pagesia, genera canvi climàtic i afavoreix les desigualtats entre el Nord i el Sud. És un sistema que no ens beneficia!

La fam al món encara és vigent, per exemple.
Sens dubte. I el més greu és que avui no hauria d’existir! Avui dia es produeixen més aliments que mai en la història. Segons dades de la Organització de les Nacions Unides sobre Agricultura i Alimentació, la FAO, es calcula que amb la producció d’aliments actuals es podria alimentar a 12.000 milions de persones al planeta, quan el món l’habitem 7.000 milions de persones. Per tant, està clar que de menjar, n’hi ha per tothom!

I la fam al món no és un problema que tingui tan sols a veure amb guerres, grans sequeres o  fenòmens meteorològics, sinó que les causes reals i de fons són causes polítiques que bàsicament tenen estan relacionades amb qui controla els recursos: la terra, l’aigua i les llavors. En definitiva, la fam està vinculada a un problema de democràcia.  Els aliments haurien de ser un dret universal, accessibles per a tothom, i no un instrument per a fer negoci com tristament passa avui.

Els pagesos tampoc en surten gaire ben parats…
La pagesia està reivindicant que se’ls pagui un preu digne pel producte que ells ofereixen i elaboren. Aquí es venen productes a preus ridículs que vénen de l’hemisferi sud, produïts per grans multinacionals, i en canvi els nostres pagesos no poden vendre el seu producte. A la vegada, aquí es genera un excedent de productes alimentaris que s’exporta cap a l’hemisferi sud perquè la Unió Europea subvenciona aquests moviments, i això genera CO2 i canvi climàtic. Avui dia qui s’emporta la major part del benefici en el preu del producte final són els intermediaris: el supermercat, el centre de gran distribució de productes alimentaris. De fet, entre el preu que es paga en origen al productor i el preu que es ven al supermercat hi ha un diferencial mig d’un 400%.  Qui fa de pagès reivindica un preu just, un preu digne, per allò que cultiva.

El que seria important és que des de les institucions s’apostés per aquest model d’agricultura local, ecològica, que té un objectiu social, de defensar un món rural viu, una pagesia que pugui viure i treballar de la seva feina, un model d’alimentació sana i saludable. Avui, però el model agroalimentari defensa tot el contrari: productes globalitzats que vénen de l’altra punta del món, a preus ridículs perquè s’ha explotat els treballadors i pagesos de països de l’hemisferi sud. I per què s’aposta per aquest model? Perquè hi ha vincles estrets entre qui determina les polítiques actuals i la indústria agroalimentària.

Quin model alternatiu d’agricultura i alimentació caldria ?
En primer lloc, hem d’anar cap a la sobirania alimentària: tenir accés als recursos i saber què mengem. En segon lloc, les propostes alternatives de l’agroecologia reivindiquen els circuits de proximitat, evitant molts intermediaris,  un model agroalimentari ecològic i saludable. No té sentit que mengem productes que vénen de l’altra punta del món quan aquí al costat n’estem produint. No cal contaminar el planeta ni gastar despeses de transport. Tampoc té sentit que privem al Sud dels seus productes i que els enviem tones i tones d’aliments subvencionats per la Unió Europea.

Què podem fer per canviar les coses?
Cal defugir el model actual d’agricultura industrial, intensiva, que genera pobresa, desigualtat i malaltia. I aquests canvis han d’anar acompanyats d’unes polítiques públiques que vagin en aquesta direcció: perquè de res servirà que jo mengi bé si no hi ha una política clara que prohibeixi els trangènics. Avui Catalunya i Aragó són les zones on es cultiven  més productes transgènics de tot Europa. Cal avançar cap a un model de societat on les polítiques agrícoles i alimentàries siguin antagòniques a les actuals. També hauríem d’evitar l’especulació alimentària. Les entitats del sistema econòmic i financer que durant anys han especulat amb la bombolla immobiliària i ens han portat a la crisi econòmica actual ara han començat a especular amb un altre valor segur: l’aliment, amb cereals bàsics com l’arròs, el blat o el blat de moro. Cal aturar-ho!

——————————————————————————————————————————

Sobirania alimentària i iniciatives per recuperar l’agrodiversitat

“L’alternativa que es planteja a nivell polític en les pràctiques agrícoles i alimentàries és el que es coneix amb el nom de sobirania alimentària, que és una alternativa que va començar a defensar el moviment internacional de la Via Camperola a meitat dels anys 90. I la sobirania alimentària defensa que puguem decidir sobre allò què mengem i consumim i que la producció agrícola i alimentària no estigui en mans d’unes poques multinacionals sinó que estigui en mans de la pagesia. I això significa apostar per l’agricultura ecològica, l’agricultura local, els circuits curts de comercialització, per l’slow food i la recuperació de varietats agrícoles que s’estaven perdent”, explica Vivas.

“A casa nostra hi ha experiències de pagesia agroecològica com la Xarxeta, diferents experiències agroecològiques a nivell local que es poden trobar al parc agrari del Delta del Llobregat, iniciatives diverses com les cooperatives de consum ecològic en el marc d’Econsum i La Repera, entre d’altres, iniciatives com els horts municipals (urbans i rurals), experiències com Esporus –a l’escola agrària de Manresa- o Les Refardes, al Vallès”, destaca.

——————————————————————————————————————————

Algunes dades:

-Es produeixen aliments per a 12.000 milions de persones i la població mundial és de 7.000 milions de persones. Malgrat aquestes dades, hi ha fam al món per causa d’un repartiment desigual dels recursos.

-Una de cada set persones al món no pot accedir a l’aliment necessari, segons dades de la FAO.

-A l’Àfrica el 85% de la producció d’aliments està en mans de les dones. Paradoxalment són les dones i els infants qui més gana passen.

-En els darrers 100 anys s’ha perdut un 70% de l’agrodiversitat, segons la FAO.

Entrevista realitzada per Laura Basagaña per Etselquemenges.cat

Fotografia de Sergi Garnica.

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu