Una democràcia poc democràtica

9 octubre 2012 | Categorías: Opinió | 691 lecturas |

Antoni Aguiló – Diario de Mallorca

El Cercle d’Economia de Mallorca ha presentat recentment el “Primer informe sobre la qualitat de la democràcia a Balears”. L’estudi, del passat juny, arriba a una conclusió inquietant: “La satisfacció general amb la democràcia a Balears és extremadament baixa en la seva dimensió quantitativa i extremadament pessimista en la qualitativa. La puntuació mitjana resultant és de 3,3 sobre 10″ (pàg. 18). En altres paraules, la democràcia que tenim és poca i d’escassa qualitat. L’informe, que coincideix amb l’opinió pública recollida per altres estudis, confirma la creixent insatisfacció amb la democràcia representativa d’una gran part dels ciutadans de Balears, que no només sent que la democràcia actua d’esquenes a la ciutadania, sinó que també ha deixat de ser un sistema de govern capaç de millorar les seves condicions materials i socials de vida. Com deia Saramago, testimoniant l’atmosfera generalitzada de desencís amb la política, els polítics i la democràcia, la democràcia s’ha convertit en una espècie de santa d’altar de qui ja no s’esperen miracles. No resulta estrany, per tant, que algunes de les actuals consignes critiques amb la democràcia tinguin lemes com ”li diuen democràcia i no ho és”, “no ens representen”, “els nostres somnis no caben en les urnes” o “no és democràcia, és partitocràcia”.

Per què si la democràcia constitueix el principi legitimador de la política vivim en democràcies de baixa qualitat? Per què, si la immensa majoria de les persones es declara demòcrata, la democràcia s’ha convertit en la paraula política més abusada, empobrida i qüestionada? Per què governs democràticament elegits estan privatitzant drets bàsics com la sanitat o l’educació? Ens trobem davant de sistemes polítics electoralment democràtics però socialment antidemocràtics? Potser la democràcia està essent exercida en bona part per no demòcrates que no volen altra cosa que una democràcia feble i deslegitimada? Com creure que la desprestigiada classe política pot ser la garant de la voluntat popular? Per què, en definitiva, la democràcia representativa s’ha transformat avui en un obstacle per la democratització del món?

Són preguntes que estan en la ment de moltes persones i es poden sintetitzar en una: quin tipus de democràcia és aquesta en què vivim? Com a contribució al debat ofereixo el meu punt de vista. Vivim en una democràcia electoral de molt baixa intensitat que es pot definir pels següents trets: 1) és una democràcia miop perquè no és representativa d’importants sectors de la societat civil no organitzats en estructures representatives (partits polítics, sindicats, etc.), com aturats, joves indignats, desnonats, pensionistes, etc., que estan subrepresentats en els processos de presa de decisions i veuen frustrades les seves expectatives. 2) És una democràcia on el distanciament entre les elits governants i la ciutadania cada vegada és més gran, la qual cosa implica un augment del desinterès ciutadà envers els representants polítics, les institucions i la política convencional, percebuda com un niu de privilegis i corrupció. 3) És una democràcia que no comparteix el poder públic amb la majoria de la ciutadania, sinó amb forces al marge de l’Estat, de manera que el poder dels electes es combina amb el poder dels no electes, poders privats amb una influència enorme per condicionar el sentit i l’abast de les polítiques públiques. La ciutadania, per tant, no delibera ni pren decisions. 4) És una democràcia que valora positivament l’apatia política i la formació de ciutadans conformistes i submisos, per això posa en marxa dinàmiques de despolitització i empobriment d’allò públic. La fragilització d’allò públic (desregulacions, privatitzacions de serveis públics, etc.) destrossa les aspiracions d’igualtat i solidaritat de la democràcia i ens fa més egoistes. 5) És una democràcia purament formal que condueix al buidament de la pròpia democràcia. El vot constitueix el principi i el fi d’una democràcia sense contingut social i econòmic que es renta les mans davant la pobresa, la desocupació, la ignorància i altres mals socials que afecten nombrosos sectors de la població. A Balears, segons dades d’UNICEF, el 32,4% dels menors de 18 anys viu sota el llindar de la pobresa.

L’experiència d’aquest model dominant de democràcia ha generat una doble reacció. D’una banda, ha reforçat la desil·lusió ciutadana davant d’una democràcia que, tot i que presentar-se al món com un sistema polític consolidat, s’ha revelat ineficaç i insuficient. De l’altra, la reivindicació de les persones i els moviments de protesta que pacíficament han pres els carrers per exigir, entre altres coses, democratitzar la democràcia. Suposarà aquesta eclosió de protestes populars arreu del món una nova i enriquidora experiència de la política i la democràcia? Vet aquí el repte.

Filòsof polític i membre del grup de recerca Política, treball i sostenibilitat de la UIB

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns Telegram ATTAC España

20 aniversari d’ATTAC España

Economía para la ciudadanía

Opinió gràfica

No a todos los machismos - Forges

ATTAC Mallorca dóna suport

PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Arxiu