Artur Mas, el ‘messies’ sense poble

28 noviembre 2012 | Categorías: Estatal, Opinió | 873 lecturas |

Esther Vivas – Consejo Científico de ATTAC España

Artur Mas es presentava en aquestes eleccions com el “messies”, el “salvador”, del poble català. Així ho deixava clar el seu lema de campanya “La voluntat d’un poble”, amb ell al capdavant. Però sembla que no va escoltar molt bé al poble. Al poble que no vol retallades, ni desnonaments, ni manipulació mediàtica, ni polítics corruptes… A Artur Mas, el gran estadista, li va fallar la brúixola. I així s’ha quedat, amb un 30,61% dels vots i 50 escons pelats. A molta distància dels 68 diputats de la tan esbombada majoria absoluta.

Al president Artur Mas li ha caigut la careta, per més que es disfressi d’independentista. Davant molts, apareix com el que és: el cap visible d’un partit conservador, fidel al món empresarial i que sempre ha defensat l’actual marc constitucional. Molt pocs es creuen ja les seves mentides. El resultat d’aquestes eleccions no en deixa cap dubte, el pobre resultat de CiU, malgrat posar tota la maquinària político-mediàtica al seu servei, i el bon resultat de forces com ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE, ho posen de manifest.

Una part molt significativa del poble català vol decidir el seu futur però també vol un futur sense retallades, sense desnonaments, sense acomiadaments i sense corrupció. Ara està per veure si ERC estarà a l’alçada de les circumstàncies i posarà al mateix nivell la defensa dels drets nacionals i els drets socials o si continua pel camí de la subalternitat a CiU, que ja va seguir dòcilment a la part final de la recentment acabada legislatura.

Mentrestant, el PSC continua en caiguda lliure. No tant com s’esperava, però caiguda. Si el 1999 va obtenir el 38,2% dels vots, avui només compta amb un 14,46% dels mateixos, situant-se com a tercera força de l’arc parlamentari català. Bye bye PSC, com abans li han dit adéu al PASOK a Grècia i el PSOE a l’Estat espanyol, és l’altre missatge de la jornada. La socialdemocràcia es va convertir fa anys al social-liberalisme, aplica estrictament la política que dicta el poder financer i ha deixat desemparades a les seves bases socials. Un Partit dels Socialistes Catalans que retalla com el que “Mas”, i que amb prou feines reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya.

I davant d’un escenari polític-electoral centrat, interessadament per CiU, en la qüestió nacional i en un context d’auge de les forces sobiranistes, l’altre costat de la balança es veu, també, reforçat. D’aquí l’èxit de Ciutadans, que triplica la seva representació, i que mentre d’una banda exalta la “Mare Pàtria” com “una gran i lliure”, de l’altra denúncia oportunista i demagògicament la mala praxi política, la seva supeditació a la banca i les retallades econòmiques i socials… connectant amb àmplies capes socials orfes d’un referent d’esquerres. Un èxit resultat del fracàs de connectar la lluita pel dret a decidir amb la lluita pels drets socials, la crisi i la precarietat. Una tasca estratègica per a l’esquerra catalana ahir, avui i demà.

Massiva assistència a les urnes ha estat un altre dels titulars de la jornada. I així és. Gairebé un 70% de participació, la més alta en unes eleccions al Parlament català. Que mostra el reinterés social i ciutadà per intervenir en les qüestions polítiques. En un moment on es popularitzen consignes del 15M com “això no és una crisi és una estafa” i on cada vegada són més les persones que aposten per una altra sortida a la crisi, la indignació es comença a visibilitzar, d’una manera o altra, a les urnes.

La CUP-AE ha demostrat que sí es pot. Que a partir d’un treball municipalista consolidat, amb un programa de ruptura amb el sistema, uns candidats vinculats a les lluites socials i connectant amb el malestar social indignat que ocupa places, habitatges buits, bancs i supermercats… és possible trencar el setge parlamentari i omplir un espai existent però fins ara buit. L’entrada de la CUP-AE al Parlament es deu als suports que ha generat i que van més enllà de l’esquerra independentista, i que inclou a l’esquerra anticapitalista i molts activistes socials. I posa de manifest que tan important com construir alternatives quotidianes i manifestar-se al carrer és, també, necessari apostar per opcions polítiques que disputin l’hegemonia als mateixos de sempre.

Avui els que ens rebel·lem, indignem i desobeïm podem estar contents. Artur Mas ja no suma, sinó resta. Mas és menys. El seu nou govern durarà poc. I una nova veu s’obre espai al teatre de la realpolitik. Que comenci l’espectacle.

Article publicat a Público.es

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu