La neo-llengua: el discurs distorsionat. Bauzá com a exemple

30 noviembre 2013 | Categorías: Opinió | 863 lecturas |

Lluís Ballester - elperiscopi.com

George Orwell deia que el llenguatge polític està dissenyat per fer que les mentides sonin com a veritats, donant així aparença de solidesa al mateix vent. Partint de la frase de l’escriptor anglès, si m’ho permeten, en aquest article els proposo una anàlisi lingüística de la neo-llengua o l’idioma que utilitzen molts polítics i altres subjectes (periodistes, intel·lectuals, etc.), per covardia, per no assumir la responsabilitat que els correspon (1) o, pitjor encara, per enganyar-nos descaradament (2). Observam com la tortura del llenguatge pot portar-nos des de l’eufemisme o l’omissió del terme fins a la metàfora més absurda i distorsionadora, figures literàries que són aplicades en diferent graduació de manera surrealista.

La pràctica de l’omissió de les paraules o no pronunciament d’aquestes, com si quan no es nomena la realitat desaparegués, troba un dels seus exemples més clars en la fòbia infantil de Solbes i Zapatero amb la paraula crisi, a la qual es referien com a “desacceleració transitòria” o “desacceleració accelerada”. Una altra paraula prohibida en la boca dels polítics conservadors espanyols és retallades; allò que Mariano Rajoy diu “reformes estructurals” i el secretari d’Estat d’Ocupació “inversió en la senda”. En l’actualitat la paraula rescat ha perdut força quant a la necessitat d’inventar termes per a no usar-la, així queda ja enrere aquell “crèdit en condicions favorables o avantatjoses” de Luis de Guindos; el que tota Europa denomina rescat.

L’ocultació de la veritat amb suposat llenguatge tècnic. Si hi ha un concepte amb el qual els polítics de dretes, ells que creuen que els impostos són solament una molèstia, treuen el millor de la seva inventiva lingüística és la pujada d’impostos; aquí trobem tot tipus de denominacions. Per exemple, amb la brillantor gramatical de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría: “no hem aprovat nous impostos, sinó novetats tributaries” o el seu “recàrrec temporal de solidaritat”; Artur Mas parla de “tiquet moderador sanitari”, per referir-se al copagament farmacèutic. Tampoc es queda enrere Cristóbal Montoro amb la seva amnistia fiscal i la seva terminologia associada: “l’incentivament de la tributació de rendes no declarades”, o l’increment de l’IVA i l’IRPF, que retòricament va denominar com a “ponderació d’impostos en clau europea”. Perquè, menys “pujada d’impostos”, podem sentir aforismes del tipus “modulació de l’esforç fiscal” o “canvis en la ponderació fiscal”.

La filigrana lingüística és gairebé infinita a l’hora de substituir vocables incòmodes: reformes o ajustos per retallades, plans de sanejament i viabilitat o redimensionament de la xarxa per acomiadaments, en lloc de baixada de sous, devaluació competitiva dels salaris; privació de l’habitatge per desnonament, creixement negatiu per recessió

Les explicacions especulatives i absurdes. Hi ha ocasions en les quals, en el seu afany metafòric de desnaturalitzar el llenguatge, se’ls va la mà. Com en aquella frase de la secretària d’Immigració i Emigració, Marina del Corral, que davant les deplorables dades sobre l’emigració de joves, per falta d’oportunitats, va manifestar que es tractava de “l’impuls de l’esperit aventurer dels joves”. Però, l’actuació més brillant la protagonitza una més una de les frases d’Esteban González Pons: “no podem considerar que treballar en la UE és treballar a l’estranger, perquè si ho fem així ens estem equivocant, ja que mentre els joves estiguin en la UE estan a casa”. Això ja no és una perifrasi per suavitzar una realitat que té una denominació clara, és simplement una especulació inqualificable d’un polític que no té ni idea de la realitat.

Hi ha una tercera explicació per a aquest ús distorsionador del llenguatge, l’autoengany conscient o no (3). Aquesta patètica situació, en la qual el responsable polític es creu les seves pròpies fal·làcies, mereix un tractament diferenciat. Aquí es poden trobar, per exemple, algunes perles de la consellera d’educació, senyora Camps, amb el TIL; així com diversos arguments a les intervencions del president Bauzá, com a la realitzada a La Sexta el dissabte, 23 de novembre, o encara pitjor, a la seva aportació al debat parlamentari que hem hagut de patir aquests dies. Les anàlisi de la llarga intervenció del president poden mostrar com va fer moltes argumentacions basades en fal·làcies.

Un exemple, entre 7 o 8 que he pogut identificar fàcilment, diu el president Bauzá: “Per a aquest Govern les prestacions de dependència han estat una prioritat perquè sabem que les persones dependents requereixen d’aquest esforç de l’administració per garantir-los el recurs o la prestació econòmica pertinent. N’és una prova que actualment tenim en el sistema més beneficiaris de la Llei de dependència que mai, amb un total de 10.512 persones. Només al llarg d’aquests primers 11 mesos de l’any l’increment de persones beneficiàries del sistema és del 12%, i el creixement es produeix a totes les Illes.” Si estudiam les dades oficials, les úniques vàlides, aquesta intervenció és tota una fal·làcia (argumentació defectuosa preparada per enganyar).

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que van donar lloc a l’inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011. de El Govern es va constituir poc després. El mateix dia 1 de maig de 2011 hi havia 10.390 beneficiaris. Suposem que fins el mes de novembre de 2011 no varen poder fer res, encara no havien pogut fer retallades. Bé, el dia 1 de novembre de 2011 hi havia a les Illes Balears 10.688 persones beneficiàries amb prestacions; completant l’efectiva recepció de la prestació que s’havia aprovat per part de l’anterior govern de progrés. El mes d’octubre de 2013 hi havia 10.268 persones en la mateixa situació. És a dir, 420 beneficiaris menys, una reducció del 3,92%. Però, si miram el mes de maig de 2013, els beneficiaris eren 9.825 persones; el mes de març de 2013, eren 9.487. És a dir, el més de març hi havia 1.201 beneficiaris menys que el mes de novembre de 2011. Hom es podria pensar que Bauzá o no coneix la realitat o ens vol enganya. Jo vull ser generós, crec que Bauzá s’auto-enganya, la realitat és que han retallat de manera important el nombre de beneficiaris del sistema de dependència, al menys fins ara.

La defensa ciutadana comença per la lectura crítica dels discursos, de les paraules, pel desvetllament de l’engany de la neo-llengua, sigui del tipus que sigui (evitació, ocultació, transformació, mentida), sigui feta per polítics, empresaris o qui sigui.

Trobaran les dades oficials de dependència a:
http://www.dependencia.imserso.es/dependencia_01/estadisticas/inf_gp/index.htm

Trobaran la intervenció del president a:
http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/8/ple/PL-08-107.pdf

Dr Lluís Ballester. Mètodes d’Investigació Educativa. Director del Màster MISO: Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família Dpt. Pedagogia i Didàctiques Específiques.Universitat de les Illes Balears.

http://elperiscopi.com/

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu