PISA una vegada més: una alerta per a les polítiques educatives erràtiques

10 diciembre 2013 | Categorías: Educació, Opinió, Serveis Públics | 689 lecturas |

Lluís Ballesterel periscopi

Els informes internacionals sobre alguns resultats del sistema educatiu, basats en exàmens limitats, oblidant moltes qüestions clau, com les característiquessocialsi culturals de l’alumnat i les seves famílies, semblen massa parcials. Hiha aspectes tan importants com la desigualtat social, la desmotivació de alumnat o la implicació parental en els processos formatius dels seus fills, els quals són d’una rellevància indiscutible, que PISA no pot tractar com cal.

Uns bons resultats a PISA no garanteixen una millor qualitat de l’educació; en qualsevol cas, ens aporten unes dades que cal interpretar,dades que serveixen per comparar-nos amb la resta de comunitats i la resta d’Europa.

1. Què és PISA? És fiable?

El Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA, en la sigla en anglès)es basa en proves validades que es realitzen cada tres anys (les darreres són de 2006, 2009 i 2012) a una mostra representativa d’alumnat de quinze anys de cada territori. Les promou l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en 65 països.

Abans de continuar, podem aportar tres claus interpretatives:

 

  • Les proves realitzades el mes d’abril de 2012 no informen, a les Illes Balears, de l’actuació de l’actual Govern del PP. És a dir, la moderada millora no és atribuïble al PP.

 

  • La mostra utilitzada té garanties de representativitat, amb marges d’error reduïts. Tot i això, les proves són com fotografies esquemàtiques. El 2012, els estudiants van dedicar 60 minuts a les proves de matemàtiques,30 minuts a les de comprensió lectora i 30 minuts a les de competència científica. Molts educadors dubtaran, amb raó, de que es pugui fer una avaluació completa en aquestes àrees en aquest temps. Al marge de que hi ha moltes àrees rellevants de la formació absolutament ignorades.

 

  • La comparabilitat internacional i interregional de les proves no es pot discutir, ja que s’han fet comprovacions molt rigoroses, tot i que si miram les qüestions plantejades es trobaran exemples suficients com per a un debat tècnic sobre aquesta característica.

 

2. Què diu PISA sobre la nostra realitat?

Els resultats de l’informe PISA del 2012 sobre el nivell dels escolars de quinze anys han deixat les Illes Balears una mica millor que les de 2009. Tot i això, els escolars balearscontinuen en els registres més baixos de l’Estat.

Segons les dades facilitades el dimarts, dia 3 de desembre, pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, els escolars balears han obtingut 476 punts en comprensió lectora -enfront dels 457 del 2009-, és a dir, una millora de 19 punts i que representa quedar per sota de la mitjana de l’Estat que se situa en els 488 punts. Encara hi ha dues comunitats amb nivells inferiors, com Murcia i Extremadura.

En relació amb la competència científica, la xifra ha millorat fins als 483 punts, respecte als 461 punts de 2009, i així s’experimenta unaapreciablemillora de 22 punts. La mitjana espanyola ha superat la balear en aquest àmbit ja que es situa en els 496 punts. També Murcia i Extremadura són les úniques comunitats amb puntuacions inferiors.

En matemàtiques, els alumnes balears han obtingut 475 punts, 11 punts més que en 2009 -amb 464 punts-, i nou punts menys que la mitjana espanyola, que ha estat de 484 punts. A Murcia i Extremadura, en aquesta matèria, s’ha d’afegir Andalusia que també obté puntuacions inferiors.

Per comunitats, Balears està en onzena posició en matemàtiques, una llista que lidera Navarra amb 517 punts, seguida per Castella i Lleó –509– i el País Basc –505–; en comprensió lectora, els alumnes balearses trobenen dotzena posició, superats per els de Madrid –511–, Navarra –509–, Castella i Lleó –505– i Astúries –504–. En competència científica, està en el dotzè lloc, en una llista que lidera Castella i Lleó amb 519 punts, seguida per Astúries –517– i Madrid –517-.

Amb qui ens hem de comparar és amb les comunitats amb una societat complexa similar a la nostra, de les mateixes característiques, com ara València o Canàries, i no amb Galicia o Castella i Lleó. Aspectes com la composició de la població, la baixa estabilitat residencial, la dualitat social (precarietat de moltes famílies, front a classes mitjanes), l’estacionalitat de l’economia que implica una baixa supervisió parental al llarg de molts mesos, etc. són factors que no es poden obviar. Però ni València ni Canàries han participat a aquesta avaluació PISA.

3. Què explica els pitjors o millors resultats?

 

Pel que fa a les altres comunitats, el bilingüisme no té cap impacte sobre la comprensió lectora. Catalunya (501), Galicia (499) i el País Basc (498) obtenen resultats superiors a la mitjana espanyola (488), europea (489) i de l’OCDE (496) en aquesta àrea.

Els recursos invertits en educació no es tradueixen directament en millors resultats, però sí la bona utilització d’aquests recursos, els quals han de ser suficients. Una bona política educativa no es pot fer amb administradors “austericides”. Una millora no sempre necessita més recursos, però reduir substancialment les dotacions en educació si que es tradueix en un empitjorament de la qualitat del sistema.

S’ha d’invertir en formació inicial i continuada del professorat, en instal·lacions adequades (amb laboratoris, centres no massificats, programes de suport, etc.). En qualsevol cas, no ens enganyem, els països rics i més homogenis socioculturalment es troben en la part superior dels rànquings PISA (Japó, Corea del Sud, Suïssa, Holanda, etc.) i els més pobres es troben a baix (Albània, Perú, Kazajastan, Colòmbia, Jordània, etc.). Hi ha, a més, països que insospitadament es troben per sota d’Espanya (i quasi amb les puntuacions de Balears), com ara Suècia, que s’ha desplomat en els seus resultats. Bé, la reforma educativa feta a Suècia és similar a la que impulsa el PP en Espanya i a les Illes. És a dir, tenim un bon model de com es pot enfonsar un sistema educatiu que funcionava, fent experiments erràtics.

Les famílies amb millors nivells de formació, és a dir, els països i les comunitats amb nivells formatius familiars més alts, obtenen els millors resultats. L’escola pot compensar desigualtats, però de manera limitada i, en situacions de crisi, aquesta capacitat queda molt reduïda.Els països i comunitats amb millors nivells d’implicació familiaren els processos educatius, com Finlàndia o Castellà i Lleó, obtenen millors resultats. La millora de la competència familiar per a fer supervisió educativa sabem com s’ha de fer, però els governs del PP ignoren les famílies, de fet la LOMCE és la llei educativa de la democràcia que menys importància atribueix a la participació de les famílies.

Hi ha molts altres factors, alguns directament relatius a les polítiques educatives, altres relacionats amb la realitat social i cultural de les societats, però també hi ha factors directament vinculats a la manera de treballar en els centres.

4. Què cal fer per millorar?

 

Simplificant, per a què ho entenguin també alguns responsables polítics, es pot assegurar que el TIL, contra l’opinió de la consellera Camps, no és cap solució. El TIL significa una reducció de les hores de castellà i català, per fer espai a l’anglès, dues llengües en les quals hi ha dificultats per obtenir bons resultats en comprensió lectora. El TIL és un factor que generarà greus dificultats. Aquesta no és la manera de millorar el coneixement consistent de l’anglès, però sobretot és un risc per a la bona comprensió lectora en les llengües oficials.

També és clar que l’eliminació dels programes de suport per a la comprensió lectora és un desastre polític més. Aquests programes varen ser anul·lats absolutament de l’oferta educativa, per aquest govern del PP, quan eren una esperança que començava a millorar els resultats. Juntament amb aquests programes, també han desaparegut la resta de programes de suport i reforç a l’estudi, els programes de diversificació, etc.

La reducció del professorat, amb dades d’acomiadament bestials, irracionals; la reducció dels programes de formació del professorat, el baix percentatge del PIB dedicat a educació (quan som quasi la darrera comunitat, un 3,4%, mentre Extremadura o Andalusia dediquen el 5,6% del PIB); la concentració dels immigrants estrangers en els centres públics (78,60%; mentre els privats/concertats escolaritzen el 21,40%), totes aquestes polítiques no ajuden a millorar els resultats obtinguts.

Desenvolupar polítiques de millora del professorat; de millora de les condicions dels centres; de suport a les famílies per a que s’impliquin en els processos de supervisió dels seus fills; polítiques de suport educatiu (grups de diversificació, de millora de la comprensió lectora, de reforç escolar, etc.), així com les polítiques de consolidació dels equips educatius, de connexió amb les seves comunitats, de xarxa (coordinació efectiva entre nivells educatius: primària-secundària, per exemple), totes aquestes polítiques i altres, són rellevants per a la millora de la qualitat educativa. Ni la LOMCE ni el TIL coincideixen amb aquestes prioritats d’actuació.

Trobaran tots els documents i les dades de l’informe PISA a:

http://www.en-directo.com/mecd/PISA2012/

 

Dr Lluís Ballester. Mètodes d’Investigació Educativa. Director del Màster MISO: Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família Dpt. Pedagogia i Didàctiques Específiques.Universitat de les Illes Balears.

http://elperiscopi.com/

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu