Universitat antidemocràtica: els savis de Wert no ho són tant

21 diciembre 2013 | Categorías: Educació, Opinió, Serveis Públics | 752 lecturas |

Lluís BallesterEl Periscopi

Fa mesos, a principis del 2013, es va donar a conèixer un informe  del Ministeri sobre la reforma de la universitat. Ara que la LOMCE ja ha estat aprovada, tornen a posar els seus ulls sobre la universitat i produeixen un altra informe igual d’interessant que l’anterior: pretenen acabar amb la universitat democràtica. Les excuses són diverses, però les propostes són clares, per exemple: els rectors els nomenarà el Ministeri, els vicerectors els nomenarà el rector. Queda clar que la CRUE que somia Wert només farà bamballetes i jocs florals.

Una universitat necessària o la universitat que el PP necessita? És una pregunta retòrica, la resposta és evident, el PP intentarà construir una universitat a la mesura dels seus interessos. Repassem algunes de les recomanacions d’aquest informe:

1. Canvi en el sistema de govern, en la governança, de les universitats. Es proposen suprimir els òrgans actuals de govern -Consell Social i Consell de Govern-, reduir a òrgans de gestió tècnica les facultats i departaments. L’alternativa és un “Consejo de la Universidad” que governarà absolutament. El formaran 25 persones elegides pel claustre i pels governs de les comunitats autònomes. L’argument és que així estarà representada la societat civil. Fa ganes de riure. Qui pot pensar, si conserva les seves facultats mentals, que els “innovadores y empresarios” que haurà de proposar cada govern autonòmic seran una representació de la societat civil? Seran una representació dels amics del partit que governi. No ho dubtem. Polititzen les universitats en el mal sentit dels termes, és a dir, les intentaran convertir en extensions dels interessos i polítiques clientelars de cada partit amb majoria o amb capacitat per controlar el govern autonòmic.

2. Competència oberta entre universitats. Aquest informe proposa la normalització de les jerarquies universitàries: universitats de primera (“excelentes, de primera división”, diuen literalment a l’informe), la resta, de tercera. Les primeres, clarament les més grans i amb grans equips consolidats, seran les que rebran important finançament públic, podran fer investigació i ampliaran la seva distància amb les altres. La resta a fer classes professionalitzadores i poc més. Una altra vegada, com fa quaranta anys, tothom aspirant a anar a Madrid o Barcelona. Això significarà que els titulats universitaris d’aquests centres tindran títols de paper banyat. Uns pocs equips de primera, el Barça i el Real Madrid i la resta tots a segona. Perdonau, em referia a les universitats.

Wert diu que l’elecció de les universitats, a diferència d’altres països, no respon a motius acadèmics sinó a geogràfics. Diu que mentre a Espanya hi ha 79 universitats, a Califòrnia, “amb una població semblant a la d’Espanya”, hi ha 10. S’oblida de dir que als Estats Units d’Amèrica hi ha més de 2.000 universitats que imparteixen títols de quatre anys, segons les dades de l’US Department of Education (http://www.ed.gov).

3. Professorat contractat. S’ha acabat l’estabilitat del professorat, complementat amb professorat associat i convidat seleccionat entre professionals de prestigi. Procediment proposat actualment: tothom contractat. Ara tenc recursos, ara tenc professors. Demà vull estalviar una mica o gastar en “Palma Arena” o “Palau de Congressos”, podem acomiadar professorat tranquil·lament.

La universitat necessita millorar els seus processos de participació i decisió, millorar la connexió amb la societat, millorar la seva capacitat investigadora i els processos d’ensenyament-aprenentatge, així com moltes altres coses, però les solucions no crec que siguin les proposades. Una universitat antidemocràtica, controlada per els governs autonòmics, amb matrícules més cares, amb professorat sempre preocupat per caure bé al gestor que decideix sobre el seu contracte, amb rànquings i finançaments que aprofundeixen les grans diferències.

La universitat pública de qualitat és un bon mecanisme d’igualació de les oportunitats socials i de progrés social i cultual. És cert que ha de millorar la seva capacitat d’oferir formació, investigació i cultura de qualitat, però per poder-ho fer ha de ser una institució democràtica, independent, crítica, regulada pel coneixement científic i l’aspiració d’excel·lència. Les propostes actuals, en procés d’estudi, no van en aquest sentit, s’han quedat només amb “l’excel·lència”.

Els savis de Wert, el propi Ministeri, no dissenyen una nova universitat. Tal vegada no siguin conscients, però han descobert que la universitat que volen és la universitat elitista del franquisme, amb uns pocs centres, pocs estudiants, poca democràcia (poca democràcia sempre és zero democràcia) i les altres característiques que molts d’ells enyoren. No els hi deixarem reviure els morts.

Dr Lluís Ballester. Mètodes d’Investigació Educativa. Director del Màster MISO: Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família Dpt. Pedagogia i Didàctiques Específiques.Universitat de les Illes Balears.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 29 d'abril de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu