Universitats privades a les Illes Balears

1 marzo 2014 | Categorías: Educació, Serveis Públics | 944 lecturas |

Lluís BallesterEl Periscopi

En els propers anys, amb el suport del Govern del PP i la pressió de la iniciativa privada, ens trobarem amb una presència d’universitats privades encara molt més important que l’actual. Ningú pot negar que la UOC (1), el Centre d’estudis Superiors Alberta Giménez (CESAG) i altres centres que ofereixen estudis superiors (UOC o Acadèmia Fleming, per exemple), ja són experiències rellevants de presència privada. En el conjunt de l’Estat, les universitats privades han augmentat en els darrers 15 anys a un ritme tres vegades superior al de les universitats públiques, actualment representen aproximadament el 15% de la matrícula total, en Catalunya a prop del 20% de la matrícula i a les illes Balears no arriba a un 12%.

El seu dinamisme és evident, tot i que ningú pot negar que es tracta d’universitats per a la població amb més recursos. El cost per a un alumne mitjà multiplica per 4, en cursos de grau, el cost d’una universitat pública. Com a exemple, els 240 crèdits de la carrera d’Educació Infantil a la UIB tenen un cost de 4.322,4€ i al CESAG de 18.892,8€. El Grau en Periodisme, sense equivalència a la UIB, costa 24.640€.

El canvi que comença a fer el CESAG, mitjançant un acord estratègic amb la Universitat Pontifícia de Salamanca (UPS),  canvia el panorama d’aquesta oferta a les Illes Balears i ens fa pensar en la necessitat d’un canvi estratègic per part de la UIB. Amb el desenvolupament dels estudis de Ciències de la Informació, el CESAG ja li va guanyar a la UIB la iniciativa en aquest camp, anul·lant pràcticament la possibilitat d’aquests estudis en oferta pública. En un futur proper, és possible que puguin desplegar bona part de l’oferta d’estudis ja autoritzats per a la UPS a les illes, en competència directa amb la UIB.

La competència no té perquè ser negativa, pot servir d’estímul a la UIB, tot i que es podria segmentar l’alumnat universitari entre els privilegiats que puguin pagar i la resta. En qualsevol cas, l’oferta privada difícilment, en el breu i mig termini sembla que no podrà competir en qualitat amb la UIB. Això si es donen determinades condicions.

En primer lloc, si el CESAG-UPS contractés professorat de la UIB, pagant bé les hores que facin als seus títols, però sense mantenir els costos de les contractacions, llavors aquest professorat mercenari ajudarà a fer una competència deslleial a la UIB i posarà en perill la competència neta. No em refereixo al professorat associat, que només fa unes poques hores mal pagades a la UIB, sinó al professorat amb dedicació a temps complet a la UIB que amplia els seus ingressos fent hores extra.

Un segon problema és que la universitat privada aspiri a convertir-se en una “universitat concertada“, seguint el model dels centres educatius concertats. D’aquesta manera podria aconseguir recursos per pagar el seu professorat, així com suport institucional de diversos tipus. No és una opció tan aliena al funcionament actual. De fet, hi ha centres privats que disposen de privilegis per realitzar pràctiques en institucions públiques, com ara els centres educatius públics de les illes.

Amb el professorat mercenari i amb el suport decidit dels poders públics, aquestes universitats privades, ja no competirien en un mercat obert amb l’oferta pública, sinó que ho farien amb les cartes marcades.

Un tercer problema es planteja amb la manca d’autonomia universitària, amb la dependència d’un “ideari” en ocasions clarament difícil de compatibilitzar amb el coneixement científic i, com a mínim, amb la llibertat de càtedra del professorat. Ens trobaríem amb una universitat que introduiria matèries religioses o normes de correcció dubtosament compatibles amb les llibertats civils. Per exemple, com parlarien de l’homosexualitat a les carreres de psicologia, educatives o socials; com considerarien l’avortament o el divorci; com interpretarien el paper dels sindicats o dels partits d’esquerra en carreres jurídiques o socials, etc.

Com es regulen les universitats privades? La llei orgànica 4/2007, que modifica la llei orgànica 6/2001 de universitats, no va canviar els articles sobre les universitats privades (articles 5, 12, 27).   Es tracta d’una regulació del PP que facilita la creació d’universitats privades. És a dir, no hi ha cap problema per poder crear universitats, molt manco per fer acords estratègics com el previst pel CESAG. Ni tan sols s’ha de fer cap demanda per a autoritzar els estudis, ja que tots els desenvolupats per la UPS ja estan autoritzats. El Govern hauria d’explicar quin és l’escenari del sistema universitari a 10 anys, incloent quina és la seva política pel que fa a nous estudis d’oferta pública (primerament, els estudis de medecina). Aquest escenari delimitaria les regles de joc per als propers anys, però és demanar molt. No crec que el Govern tengui política universitària a mig termini.

Per tots aquests motius, deia abans que la UIB ha de desenvolupar una estratègia que permeti un replantejament, passant d’una situació quasi sense competència a una situació d’intensificació de la concurrència d’altres ofertes de tot tipus: UNED, UOC, CESAG, altres centres a les illes o a la península. No fer res, en un context de canvi, és canviar a pitjor.

(1) La UOC té estatut d’universitat privada, però pertany a una fundació pública, finançada i regulada per la Generalitat de Catalunya.

El Periscopi

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 3 de juny de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu