Millorar la salut mental

6 abril 2014 | Categorías: Estatal, Opinió | 620 lecturas |

Luís Ballester - El Pericopi

Millorar la salut mental

L’any 2008, la premsa es feia ressò d’aquesta informació: “La crisi econòmica també afectarà la salut mental.” La notícia d’El País (10 d’octubre de 2008) se centrava en les declaracions de la Dra. Margaret Chan, directora de l’OMS, en les quals deia que la crisi econòmica provocaria “més estrès, depressió i altres desordres mentals”. La mateixa Dra. Chan afirmava que la pobresa, l’atur i l’exclusió social en un context de violència i inseguretat constituïen un còctel explosiu per al benestar psíquic. A més, pronosticava que en poc temps augmentarien els casos de consum excessiu d’alcohol i de suïcidis. En aquelles declaracions, Margaret Chan demanava que els governs actuessin el més aviat possible per evitar que aquestes situacions afectessin les famílies i sobretot els nins, els més vulnerables.

 

Lamentablement, les previsions de Chan s’han acomplert. Els governs, tant el de Madrid com el de les Illes Balears, en lloc d’invertir en salut mental han retallat serveis i això ha comportat patiment psíquic. A nivell internacional s’ha parlat a bastament sobre aquest tema, aquí no s’ha prestat l’atenció necessària a aquest tema. Segurament, l’informe de l’OMS titulat “Financial crisis and global health” (WHE, 2009) sigui el més conegut. En aquest informe queda clar que la crisi econòmica genera més trastorns del tipus: quadres d’ansietat, depressió reactiva o estres, que deterioren la salut mental de la població. A més a més, les persones que ja patien trastorns mentals greus han quedat molt afectades pels efectes col·laterals de la crisi, al ser persones molt vulnerables, pateixen les conseqüències de l’atur, que és molt més alt en persones amb trastorns mentals que en la població general.

 

Per entendre de què parlam, podem recordar que, segons la Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedades Mentales (FEAFES), quasi un 3% de la població pateix una malaltia mental en diversos graus, que necessiten de tractament i seguiment sanitari, és a dir, unes 29.700 persones a les Illes i més d’un milió, al conjunt de l’Estat.

Però, a més de l’impacte sobre les persones, hem de tenir en compte les conseqüències de la crisi econòmica sobre els serveis de salut mental, els de serveis de salut i els serveis socials que li donen suport. Aquests són els encarregats d’ajudar les persones afectades pels trastorns mentals. La majoria d’aquests serveis ha patit directament l’efecte de les retallades. Si revisam la Guia de Recursos de Salut Mental de 2011 (Salvà, 2011), la conclusió és clara: s’ha deteriorat considerablement la xarxa de serveis sociosanitaris de salut mental, tant públics com concertats amb entitats d’iniciativa social.

Efectivament, s’han reduït les plantilles de professionals que atenen els malalts i les subvencions a entitats de suport o de treball protegit. Com a conseqüència d’això, aquestes persones tenen grans dificultats per conservar la seva feina i es queden sense cap possibilitat de trobar-ne una de nova. El risc de deteriorament de la poca assistència comunitària i ambulatòria s’acompanya del risc de deteriorament dels serveis socials amb el conseqüent hospital-centrisme i l’augment del consum de psicofàrmacs.

A més, aquestes previsions de l’OMS ja s’han fet realitat a Espanya. Companys mallorquins de la UIB han fet un estudi molt rellevant en aquest sentit. Margalida Gili, Miquel Roca i els seus col·laboradors han publicat a la European Journal of Public Health un interessant article titulat “Els riscs per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència des dels serveis d’Atenció Primària” (Gili, Roca, Basu, McKee & Stuckler, 2013), basat en el seu estudi IMPACT realitzat el 2010, en plena crisi econòmica, en el qual s’avaluen 5.876 pacients de 17 comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Han comparat els resultats amb les dades del seu estudi Screen, obtingudes de 7.940 pacients el 2006, abans de la crisi. Els resultats són força evidents: en només 4 anys (2006-2010) s’ha produït un augment de pacients que consulta en els metges d’assistència primària per trastorns afectius, ansietat (en totes les seves formes), trastorns somatomorfs i problemes de consum d’alcohol.

A partir de l’estudi de les dades, les autores afirmen que els factors de risc que han pogut contribuir a l’augment del malestar psicològic i la conseqüent pujada de consultes són: la situació d’atur del pacient o de familiars, les dificultats per fer front al pagament de la hipoteca o el risc de desnonament.

Davant d’aquesta realitat, que només s’ha agreujat en els darrers anys, cal prendre mesures urgents tant de tipus econòmic com social. Cal tornar a pensar en termes de xarxa pública de serveis sociosanitaris de salut mental, fent un esforç per a millorar la qualitat de l’atenció amb els pacients i donant suport efectius als familiars. En qualsevol cas, no es poden retallar serveis o disminuir el suport a les entitats d’iniciativa social; també cal fomentar la integració dels serveis púbics de salut general amb els de salut mental i els socials, i fomentar vol dir tornar a invertir en la salut mental de les persones, fent prevenció i promoció de salut mental, l’única manera eficaç de mantenir la qualitat de vida de la població.

Referències:

Gili, M., Roca, M., Basu, S., McKee, M., & Stuckler, D. (2013). The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care centres, 2006 and 2010. The European Journal of Public Health, 23(1), 103-108.

Salvà, J. (2011). Guía de recursos y situación de la red de salud mental de las Islas Baleares. Palma: Govern de les Illes Balears, Servei de Salut de les Illes Balears.

WHO (2009). Financial crisis and global health: report of a high-level consultation. Geneva: World Health Organization.

Dr Lluís Ballester. Mètodes d’Investigació Educativa. Director del Màster MISO: Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família
Dpt. Pedagogia i Didàctiques Específiques.
Universitat de les Illes Balears.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu