Comunicat d’Amnistia Internacional sobre el projecte de reforma del Codi Penal

13 abril 2014 | Categorías: Comunicats, Estatal | 815 lecturas |

Amnistia Internacional analitza el projecte de Codi Penal des d’una perspectiva de dret internacional. El projecte de Codi Penal posa en risc el dret a la llibertat d’expressió i reunió pacífica i s’oblida dels crims de dret internacional.


Amnistia Internacional lamenta que el projecte de reforma del Codi Penal, al Congrés dels Diputats des de setembre de 2013, incorpori greus restriccions injustificades als drets de llibertat d’expressió i reunió. Pot ser una oportunitat perduda per tipificar de manera adequada els crims de dret internacional com la tortura o la desaparició forçada. No té en compte, un cop més, les recomanacions internacionals en matèria de terrorisme. I aprofundeix en la invisibilització de les persones migrants.

Malgrat que el Govern espanyol justifica aquesta reforma per “la necessitat d’enfortir la confiança en l’administració de justícia”, segons Amnistia Internacional aquest projecte no ha analitzat adequadament l’impacte sobre el sistema penal o penitenciari que poden tenir algunes de les seves disposicions, ni s’ha justificat des d’un punt de vista de necessitat pública o socialment urgent, o de proporcionalitat amb l’objectiu que es persegueix. Per Amnistia Internacional, l’enduriment de les penes que es preveu en aquesta reforma no té per què traduir-se en una societat més segura i en un sistema judicial més just i eficient.

Amnistia Internacional, no obstant això, valora positivament algunes de les disposicions introduïdes en aquesta nova reforma, com la modificació dels delictes d’incitació a l’odi i la violència d’acord a la normativa europea; o la inclusió de nous delictes per protegir els drets de les dones víctimes de violència de gènere (tràfic, matrimoni forçós, assetjament, fustigació), o dels menors (explotació sexual, prostitució infantil, pornografia infantil).

Principals preocupacions 

  • Però per a l’organització aquesta reforma té aspectes molt  preocupants. “Amnistia Internacional lamenta que en un context de crisi econòmica en què s’estan violant els drets de les persones més vulnerables, la resposta del Govern espanyol a les manifestacions de protesta sigui reformar el Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, creant nous delictes i augmentant les sancions penals i administratives contra els manifestants”, assenyala Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya.

Modificació de delictes contra l’ordre públic

  • Es modifiquen els  delictes d’atemptat contra l’autoritat i de desordres públics. L’avantprojecte ja no considera necessari que, per exemple, la resistència a l’autoritat sigui activa i greu; per la qual cosa la resistència passiva podria ser castigada de la mateixa que una agressió, la qual cosa va en contra del principi de proporcionalitat. L’ambigüitat d’algunes definicions en el nou projecte podria generar inseguretat jurídica, per la qual cosa el Consell General del Poder Judicial, el Consell Fiscal i el Consell d’Estat han demanat que s’aclareixin aquests termes.

En l’avantprojecte, els desordres públics són castigats amb penes més greus si es produeixen en el context de manifestacions i reunions nombroses     sense cap justificació, element addicional que pot incidir negativament en el dret a la llibertat de reunió pacífica.

“És molt preocupant que la reforma pugui convertir en acte criminal la sola participació en la protesta, podent castigar conductes que no produeixin danys o lesions a tercers; i que les penes siguin més altes si aquests comportaments es produeixen en el context d’una manifestació o una reunió nombrosa”, ha afirmat Esteban Beltrán.

  • S’introdueixen nous tipus penals com la invasió o ocupació de domicilis de persones jurídiques i d’interrupció dels serveis de telecomunicació o mitjans de transport, sempre que hi hagi una alteració greu de la “activitat normal”, un fet que tampoc no està clarament definit. Això crea novament una inseguretat jurídica que difícilment concorda amb el principi de legalitat.

Amnistia Internacional recorda que les molèsties o pertorbacions que poden produir-se en el marc de l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i manifestació no necessàriament constitueixen una pertorbació de l’ordre públic.

  • Es creen nous delictes com el de difusió de missatges o consignes, que reforcin la “disposició” a alterar l’ordre públic. Per Amnistia Internacional, amb l’ambigüitat d’aquest nou delicte, es corre el risc que la difusió de qualsevol opinió o crítica es pugui convertir en un comportament punible. Circumstància de la qual també ha alertat el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.

Contràriament, en el nou redactat desapareix com a delicte l’impediment de l’exercici de drets cívics, malgrat que el dret internacional recorda als Estats que no només ha de protegir activament el dret de reunió pacífica, sinó que ha de facilitar l’exercici del mateix.

Crims de dret internacional
Espanya continua sense adequar la seva legislació a les obligacions internacionals i aquesta reforma pot ser una nova oportunitat perduda per tipificar de manera adequada els crims de dret internacional com la tortura, la violació sexual sota custòdia com a forma de tortura, la desaparició forçada, l’execució extrajudicial i l’esclavitud sexual. Amb aquest avantprojecte es deixen obertes escletxes per a la impunitat al no garantir-se la imprescriptibilitat dels delictes, la inaplicabilitat de l’eximent de compliment de deure, o el fet que aquests crims no puguin estar subjectes a indults o amnisties.

Presó permanent revisable
S’introdueix la presó permanent revisable per a delictes d’especial gravetat després del compliment efectiu d’entre 25 i 30 anys, o fins a 35 anys en cas de terrorisme. El text, no obstant això, no preveu com es garantirà la rehabilitació i reinserció de la persona condemnada, circumstància que per al Tribunal Europeu de Drets Humans és essencial perquè aquest tipus de penes no suposin una privació de llibertat arbitrària contrària al Conveni Europeu de Drets Humans.

Indefinició de terrorisme
En relació amb els casos de terrorisme, el nou text segueix sense tipificar de manera adequada aquest tipus de delictes. La vaguetat amb la qual estan definits els delictes terroristes, no només no s’ajusta als principis de legalitat i seguretat jurídica recomanats per organismes internacionals, sinó que podria portar a considerar com a delictes conductes de qui per mitjans pacífics propugnin canvis o expressin opinions.

Invisibilitat dels ciutadans estrangers
El nou text del Codi Penal castiga l’ajuda amb o sense ànim de lucre a l’entrada al territori d’estrangers, fet que podria tenir un impacte negatiu en el dret a buscar asil. També penalitza l’ajuda amb ànim de lucre perquè romanguin al país, la qual cosa podria acabar castigant la venda i pagament d’aliments, productes, serveis, allotjament o transport a persones migrants en situació administrativa irregular. D’altra banda, la substitució de part de la pena de presó per expulsió, podria facilitar la devolució de persones als seus països que, segons la legislació d’estrangeria, haurien de ser protegides, com les víctimes de tràfic o de violència de gènere, o aquelles persones de qui la seva la vida o llibertat poden posar-se en risc si són enviades al seu país.

Amnistia Internacional recomana, entre altres, que durant la tramitació parlamentària de la reforma del Codi Penal es prenguin les mesures necessàries per assegurar que no es limiten drets fonamentals com el de llibertat d’expressió i reunió, i es tipifiquen adequadament crims, que per la seva especial gravetat, estan recollits en el dret internacional de drets humans.

Informació de context
L’octubre de 2012, el Ministeri de Justícia presentava davant el Consell de Ministres un primer Avantprojecte de Llei de reforma de la Llei Orgániza 10/1995 del Codi Penal, que afectava 171 articles, inclosos 39 que ja havien estat modificats fa menys de tres anys.

L’avantprojecte introduïa modificacions de gran importància com l’eliminació de les faltes traslladant-ne algunes a l’àmbit administratiu i unes altres al penal, passant a ser tipificades com a delictes.

Encara que el projecte de Llei remès a les Corts Generals suposa una modificació considerable de l’actual Codi Penal, Amnistia Internacional en l’anàlisi realitzada sobre el nou text s’ha centrat únicament en aquelles disposicions que són d’especial preocupació des de la perspectiva de la legislació internacional de drets humans.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d' ATTAC Mallorca, que se celebrarà el 25 de Febrer de 2018 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).
HORA: 18:30h (en primera convocatòria) i 19:00h (en segona convocatòria)

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu