Tercer aniversari del 15M: cendres o caliu?

19 mayo 2014 | Categorías: Moviment 15M, Moviments Socials, Opinió | 2.750 lecturas |

“S’havia trencat el mite de què la política era “cosa dels polítics” i que la resta es devíem conformar a sancionar o premiar els actes dels polítics a les següents convocatòries electorals, votant-los de nou o votant als “altres”.

Enric Pastor – ATTAC-PV

Al contrari que l’any passat, on el segon aniversari va tindre un ressò encara important, tant als mitjans i cercles “oficials” com als alternatius, enguany la data ha passat pràcticament desapercebuda. Fins i tot un programa de Ràdio Klara, En Construcció -excel·lent, per cert, com a lloc de debat i informació alternativa- portat endavant per gent de l’anomenada Assemblea de Ciutat Vella i Botànic del 15M, ha obviat l’efemèride si no m’he despistat en l’escolta. De tota manera això no passa de ser una anècdota, potser lligada al fet de l’existència d’unes eleccions?. Potser.

Del que jo tracte de reflexionar és de la transcendència que, tres anys després, va tindre aquella flamerada de gent mobilitzada per tot arreu, en ciutats grans i pobles menuts, de les assemblees i debats interminables sobre el diví i l’humà i, sobretot, de la descoberta de la Política, amb majúscules, per a molta gent, però, sobretot, per un parell de generacions. La primera, aquella que va créixer políticament i biològica en l’època del que s’anomenà “desencant”, gent de mitjana edat ara, que mai havia participat directament en política i que donava per fet que amb la celebració d’eleccions periòdiques s’havia arribat al “summum” de la democràcia. La segona, la gent més jove que ara es troba de sobte amb la cara més desagradable d’aquella política de vots i urnes i prou, amb un índex d’atur que sobrepassa el 50% i que veu que aquelles meravelloses mentides que li havien contat sobre l’estat del “benestar” i els “drets cívics” eren tan sols això, mentides, meravelloses però mentides.

Per primera vegada des de la mort del dictador, la gent parlava de política oberta i tranquil·lament a l’autobús, al mercat, a la perruqueria, a tot arreu. S’havia trencat el mite de què la política era “cosa dels polítics” i que la resta es devíem conformar a sancionar o premiar els actes dels polítics a les següents convocatòries electorals, votant-los de nou o votant als “altres”. Per primera vegada, les mesures retalladores de drets i llibertats socials, polítiques i econòmiques, eren obertament debatudes i qüestionades per un nombre enorme de gent, encara que no per tota la ciutadania en ple, no ho oblidem, com es va veure en les eleccions hagudes més o menys immediatament, on les grans corrents d’opinió “votada” encara eren les “antigues”.

Tres anys després sembla que, finalment, les llavors llençades al camp de la ciutadania estan començant a notar-se. El duopoli monàrquic PPSOE comença a perdre peu i una munió de grups, més grans o més menuts -més aviats menuts- ha començat a treure el cap i a dir la seua, qüestionant obertament i amb respostes més o menys coherents a les propostes dels de “sempre”. Majoritàriament en el camp d’allò que anomenem “moviments socials”.

Sempre vaig dir que els efectes del 15M no es veurien de manera immediata, era impossible donada la desproporció de mitjans de propaganda-proselitisme dels grans grups econòmic-financer-polítics, amb un control absolut dels mitjans de comunicació més populars (teles, ràdios i periòdics comercials majoritaris). De fet, els retrets d’aquelles persones “lectores del País i oïdores de la SER” -permeteu-me la caricatura- amb els quals he tingut respostes més agres, han estat aquelles què, conscients de la “debacle” de l’”statu-quo”, retreien “als del 15M que no es presentaren a les eleccions, perquè elles/lls els votarien”. Evidentment eixa és una generació quasi perduda per a un autèntic canvi polític, impregnats fins al moll dels ossos pels principis “del sistema” no havien entés res. De fet no es pot comptar amb elles més que per augmentar l’abstenció “perplexa”, si em permeteu la ironia.

L’esperança en el 15M hauria de vindre d’aquelles persones que eixiren al carrer, que participaren a les assemblees, encara que ja no hi vagen a les de barri, què, per primera vegada en la seua vida, es sentien formant part de la ciutadania i això, un cop experimentat, no s’oblida. Com va dir Raimon en una vella cançó “Qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”.

Cendres hi ha. Hi ha la gent que he caracteritzat com a “irrecuperable”, cremada políticament en les seues ingènues conviccions sobre el sistema que es troben que el terra els desapareix de sota els peus. Segurament esta gent anirà oscil·lant entre votar de forma inercial el que votava, votar algun dels monstres sorgits a l’ombra de la desfeta dels “grans”, com UPyD, o se sentirà conformada votant alguns dels variats i acolorits grups “dissidents” però sense les idees massa clares ni propostes massa allunyades del “sistema”. No diré noms per no molestar algunes amistats. El cas és votar, votar el que siga i prou, i esperar que “els nous” facen el que els altres, els “vells”, ni han fet ni van a fer…o, pitjor encara, van a fer el contrari del que diuen.

Però també hi ha caliu. Hi ha tota una generació de gent, sobretot molt jove, que ha arribat al món de la Política -amb majúscules, amb ganes reals de reinventar la realitat, de provar coses, algunes noves, altres velles propostes que no havien tingut l’oportunitat històrica de posar-se en pràctica, totes, això sí, amb la clara consciència de no deixar-se “embrutar” pels vells motlles de treball de les persones dedicades a la política de forma “professional”. Nuclis de gent que impulsen amb entusiasme iniciatives socials encara disperses però generoses i imaginatives què, esprem que el temps em done la raó, acabaran canviant el panorama social, més que polític, i la forma de fer la política. Val equivocar-se, clar!…i rectificar sobre la marxa.

No vull rebutjar les aportacions que determinades persones, lluitadores “de tota la vida”, que han trobat al 15M eixe nou caliu des d’on tractar de revifar el foc de la revolta social i política, que amb il·lusions renovades treballen per fer realitat allò pel que varen deixar-se la pell tota la seua vida, però les velles baralles, les “ja corcades” disputes de l’esquerra amenacen de llastrar eixos esforços en les files dels “vells rockers” de la política.

En definitiva cal veure el 15M amb perspectiva històrica, com un punt d’inflexió, de voluntat de no retorn a un sistema corrupte, ineficient i injust per part de capes significatives de la ciutadania. Els qui, com jo, visquérem el maig del 68, vam veure el triomf de DeGaulle a les següents eleccions. Cinquanta anys després, però, allò va ser l’acta de naixement d’un canvi de perspectiva política -almenys a Europa- amb la definitiva consolidació de velles idees que no havien tingut encara arrelament general: l’ecologisme, el feminisme, el rebuig de les dictadures polítiques…de qualsevol signe, etc.

Feliç aniversari, 15M. Per molts anys i que siga per a bé!

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu