La LOMCE contra l’escola inclusiva

7 junio 2014 | Categorías: Educació, Opinió, Serveis Públics | 744 lecturas |

Lluís Ballester - El Periscopi

La LOMCE contra l'escola inclusiva

De divendres dia 30 de maig al diumenge dia 1 de juny, s’ha celebrat a Barcelona el primer congrés internacional sobre Escola Inclusiva, titulat “Barcelona Inclusiva”. Molts professionals de les illes Balears, una vintena llarga entre els 750 participants de més de 20 països, presentàrem comunicacions i participàrem als intensos debats. Sembla que la capacitat inclusiva de l’educació ja s’ha aconseguit plenament a tots els nivells, però en absolut és així. No totes les escoles són plenament inclusives; malauradament, hem donat passes enrere en alguns temes, amb la reaparició de la segregació per sexe o en les dificultats d’integració de persones amb certes discapacitats. Al congrés es varen presentar experiències esperançadores, però també es varen fer denúncies sorprenents en el sentit apuntat.

Hem estat educats en la negació de la diversitat per uns sectors socials dominants que han volgut confondre deliberadament el legítim desig d’igualtat amb el d’uniformitat, i ara ens toca encetar un procés de des-aprenentatge d’aquesta negació de la diversitat i de re-aprenentatge del seu valor positiu. L’educació inclusiva és una eina clau en aquest procés que ens ha de conduir cap a una societat formada per persones diverses de fet i iguals en drets. En aquests moments, això només és un “repte apassionant”; al contrari, la realitat és que les situacions de desigualtat, discriminació i segregació tendeixen a créixer. Aquesta va ser, molt sintèticament, la tesi esbossada per Miquel Àngel Essomba (ex director de la UNESCO a Catalunya), en la conferència inaugural del congrés “Barcelona Inclusiva”.

Segons Essomba, doncs, l’educació inclusiva encara és “nedar contracorrent”, perquè, en primer lloc, “ens van ensenyar a caminar, però el nou context social ens obliga a saber nedar” (referència indirecta a la modernitat líquida de Zygmunt Bauman) i, en segon lloc, “la riuada ens empeny cap a l’exclusió i la discriminació”. En la seva opinió, bona part del problema consisteix en què “tenim un sistema únic amb una escola única, un currículum únic, i pels que no podem ubicar aquí els cataloguem d’alumnes especials i creem per ells unes escoles especials, amb uns metres especials i un currículum especial”.

Per aconseguir que l’educació esdevingui una autèntica palanca de transformació social diu Essomba que cal deixar enrere l’encara avui dominant “educació institucionalitzada” (aquella que confon educar amb escolaritzar) i superar també el que defineix com “educació crítica” (una fase molt més evolucionada ja que posa l’accent més en l’aprenentatge que en l’ensenyament i obre el procés educatiu a la societat). L’educació crítica per ell és encara insuficient i per tant cal “avançar cap a una educació comunitària, formada per persones que col·lectivament i col·laborativament treballen juntes”. El treball en xarxa, amb una clara percepció del repte de construir una comunitat educativa i social, són els reptes que no hem d’oblidar, segons Essomba.

Al llarg dels dies del congrés, l’intercanvi d’experiències ha servit per tenir més força col·lectiva per superar la corrent de l’exclusió i per a debatre idees i metodologies per a la construcció de l’escola inclusiva, la qual cosa abasta tot el cicle vital de les persones.

Molts dels professionals de l’educació tenim molt clar aquest discurs i les implicacions que en té; però l’equip que ha redactat la LOMCE (Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre) no s’ha assabentat del repte que representa la inclusió. A tota la llei només en parla dues vegades, una vegada per dir que això era un repte en el passat i ara ja disposam d’una escola plenament inclusiva; l’altra vegada, redueix el concepte a la discapacitat, diu: “De acuerdo con la Estrategia Europea sobre Discapacidad 2010-2020, aprobada en 2010 por la Comisión Europea, esta mejora en los niveles de educación debe dirigirse también a las personas con discapacidad, a quienes se les habrá de garantizar una educación y una formación inclusivas…”. Sí, d’acord, però què més? Queden moltes altres coses: igualtat de gènere, interculturalitat, desigualtats socials expressades a l’escola, etc.

Aquesta és la llei educativa del futur immediat. Si la política del PP troba a la LOMCE la seva màxima expressió, ja sabem què passarà en el futur immediat. Per què passa això? Perquè no volen que l’acceptació de la diversitat, des de la igualtat de consideració, els hi contradigui en la seva política d’acceptació de la segregació per sexe, en el desenvolupament de la separació de l’alumnat a l’ESO, en la reducció dels programes que garanteixen que l’escola inclusiva pugui ser una realitat.

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu