Menu

El nou parlament europeu

10 Juliol, 2014 - Estatal, Opinió

Josep Valero  – Coordinador d’activitats Ateneu Pere Mascaró Els resultats a les eleccions al Parlament Europeu ens permeten tenir un panorama bastant complet, per analitzar el que està passant a la Unió Europea. El primer que hi ha que dir és que el Parlament Europeu és elegit per sufragi universal i que cada estat elegeix […]

Josep Valero  – Coordinador d’activitats Ateneu Pere Mascaró
Els resultats a les eleccions al Parlament Europeu ens permeten tenir un panorama bastant complet, per analitzar el que està passant a la Unió Europea.
El primer que hi ha que dir és que el Parlament Europeu és elegit per sufragi universal i que cada estat elegeix un nombre determinat de diputats, però com qualsevol parlament, s’organitza per grup parlamentaris en funció dels plantejaments polítics i ideològics dels seus diputats. Aquest fet es sol tenir poc en compte quan es fan les eleccions a cada estat membre. En general prima la conjuntura política de cada estat, per sobre de les propostes en torn a la Unió Europea, en el moment de dipositar el vot.
També cal recordar que el Parlament Europeu és una institució de sobirania popular limitada. Es l’única institució europea elegida de manera directa per la ciutadania, i per tan la que té més legitimitat democràtica europea. Té competències per bloquejar pressuposts europeus, el nomenament del President de la Comissió Europea i l’equip en bloc que proposa, i pot corregir i modificar determinades polítiques. Però no té capacitat d’iniciativa legislativa, fet que correspon únicament a la Comissió. Pot controlar a la Comissió, al President del Consell Europeu i a la Alta Comissionada Europea d’Afers Exteriors i fer recomanacions. De fet el Parlament passa de ésser una institució simbòlica inicial, a una institució amb una certa capacitat de poder actual. Ho fa a través d’un procés de lluita i reivindicació constant sobre el seu propi paper i reclamant el seu protagonisme pel que fa a la construcció europea.
El Parlament Europeu és la institució que diferencia el procés europeu dels altres tractats de lliure mercat d’altres zones del planeta. Per tan el posicionament polític sobre si cal més protagonisme i competències del Parlament, si basta mantenir l’status quo actual o cal reduir el seu paper, sempre és determinant per analitzar el model de UE que es vol construir. Cal recordar que la petició que el Parlament obrís un vertader procés constituent a la UE, insuflant vida democràtica i progressista front a les actuals polítiques austericides de la Unió Europea, estava en moltes de les propostes dels diferents grups progressistes i ecologistes en les recents eleccions europees.
El vertader poder a la Unió Europea correspon al Consell Europeu. És l’òrgan format pels presidents de govern dels 28 estats membres, i ara amb el dos nous càrrecs de President i Alt Comissionat d’Afers Exteriors. També s’organitza amb consells de ministres sectorials de cada estat membre, per aprovar les polítiques europees sectorials. Aquest òrgan de govern intergovernamental, és el que en darrer terme aprova i sanciona les orientacions de fons de la Unió Europea.
El Parlament Europeu és una institució on conviuen moltes formes i maneres d’entendre la Unió Europea. La composició dels seus grups i l’amalgama de forces tan diverses i peculiars que els conformen, és un reflex de la realitat de cadascun dels estats membres.
Algunes candidatures són coalicions de diputats que després van a diferents grups parlamentaris. Per tan el percentatge de vots de les candidatures és una dada vàlida per analitzar el sentit del vot ideològic de cada estat, però no per determinar la força real posterior que tindrà cada grup parlamentari. Val la pena detenir-se un instant en la lectura del quadre sobre els resultats a cada estat, i a quin grup parlamentari s’inscriuen els diferents electes.
En el conjunt de la UE la mitjana de participació fou del 43,09%. La composició dels diferents grups parlamentaris sembla que serà la següent, pendent de la com- posició definitiva que no es sabrà fins a la sessió inaugural de la nova legislatura, l’1 de juliol de 2014. Per poder constituir grup calen un mínim de 25 diputats d’al manco set estats membres.

 
El grup del Partit Popular Europeu i dels demòcratacristians (PPE) passa del 265 diputats a 221 diputats i obté un 29’4% dels escons. A Espanya es suma un diputat d’Unió Democràtica de Catalunya als 16 que té el PP. A tots els estats europeus té representants, excepte al Regne Unit, on els diputats del Partit Conservador estan en el grup de Conservadors i Reformistes Europeus. Són la força de govern majoritària a la majoria d’estats de la Unió Europea.
El grup Aliança dels Socialistes i els Demòcrates (SD) passa dels 184 als 191 escons, amb el 25,43% d’aquests. També tenen presència a tots els estats. La forta baixada dels socialistes espanyols i francesos, es compensa amb la pujada a Itàlia, Alemanya, Portugal, Romania i Regne Unit. La gran coalició d’Alemanya no ha castigat al SPD. Es configura que el grup donarà suport a una gran coalició amb el grup del PPE, malgrat Renzi a Itàlia, vol instaurar una suavització de l’actual política d’austeritat.
El grup de Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) passa de 54 a 68 diputats. és el 9’05% dels escons. És un grup contrari a qualsevol avanç polític de la UE. Defensen tan sols tractats econòmics i sempre des de l’òptica del benefici de l’estat al qual pertanyen. El gruix el composen el Partit Conservador britànic amb 20 escons, el PIS polonès amb 19 escons, AFD d’Alemanya amb 8 escons. El seu avanç és també significatiu a Holanda, Dinamarca, Bèlgica, Finlàndia i Eslovàquia. Tenen representants a 14 estats del 28 que composen la Unió. El grup de l’Aliança dels Demòcrates i els Liberals per Europa ( ADLE) passa de 84 a 67 diputats. Obté el 8’92% dels escons. Espanya aporta l’estranya amalgama de dos diputats de Convergència Democràtica de Catalunya, 2 de Ciutadans i 4 de UPyD.
L’explicació és que per apaivagar la davallada del grup, els liberals europeus han acceptat les peticions de UPyD i Ciutadans. És un grup que té representants a 20 estats europeus dels 28 de la Unió.
El grup de la Esquerra Unitària Europea- Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL) passa del 35 als 52 escons amb el 6,92%. A Espanya suma els 4 diputats de Esquerra Unida, 1 d’ANOVA, 5 de PODEMOS i el diputat de la coalició que encapçala BILDU. Sembla que en el grup no hi haurà els dos diputats del Partit Comunista Grec (KKE). Tenen representants a 14 estats dels 28 de la Unió. La pujada dels tres grups que aporta Espanya, de Syriza a Grècia i del Sinn Fein a Irlanda i Regne Unit, compensa l’estancament a Alemanya, Portugal, Xipre i la davallada de França i Itàlia. Als antics països socialistes, excepte Txèquia, no tenen representació.

 
El grup dels Verds-Aliança Lliure Europea (Greens-ALE) passa de 55 a 50 escons. Suposa el 6’39% d’escons. Espanya aporta els dos diputats d’Esquerra Republicana, el diputat de Primavera Europea (Compromís-Equo) i el diputat d’Iniciativa per Catalunya que anava a la llista d’Esquerra Plural. Té representants a 17 estats dels 28 de la Unió. Ha avançat en alguns dels antics estats socialistes on abans no tenia representació. Té 13 representants a Alemanya (11 dels Verds, 1 del partit Pirata i 1 d’ODP), 6 a França (Europe-Ecologie), 6 al Regne Unit, 4 a Suècia i Espanya, 3 a Àustria i la resta a Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Croàcia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Hongria, Holanda, Eslovàquia i Finlandia.
El grup Europa, Llibertat i Democràcia (EFD) passa de 32 diputats a 48 amb el 6,39% dels escons. Estan a 7 estats del 28. És un grup que es basa amb el moviment 5 Estrelles d’Itàlia amb 17 diputats i els 24 dipu- tats del UK del Regne Unit.
El partit italià sembla una incògnita pel que respecta a les posicions europees que prendrà, i l’UK sembla un partit populista, dretà i anti-europeu, més a la dreta que el propi partit conservador britànic.
Finalment el grup de no inscrits suposen així mateix 43 diputats. Abans eren tan sols 27. Representen el 5,7% dels escons. Hi ha diputats en 8 estats, que de moment no estan adscrits a cap grup, al manco fins a la sessió inicial de l’1 de juliol. Corresponen als 23 diputats del Front Nacional francès, dels 5 de la Lega Nord italiana, i d’algunes de les llistes populistes de Àustria, Bèlgica, Holanda i Hongria. Finalment també hi ha els dos diputats del KKE comunista de Grècia. En el moment de redactar l’article hi havia 11 diputats pendent d’adscripció, que suposen l’1’46% dels vots europeus. La seva adscripció a algun dels grups presents o sumant-se a algunes forces que actualment estan als no inscrits, igual canvien la composició definitiva dels grups parlamentaris europeus. Corresponen als 3 diputats del feixista Amanecer Dorado de Grècia, 4 diputats d’una llista de Polònia, 2 d’Alemanya, 1 de Bulgària i 1 de Romania.
La valoració de les tendències profundes que expressen aquests vots, donen per a escriure moltes línies. Tan sols senyalar que responen a les diverses realitats dels estats i de les lluites polítiques i socials que es desenvolupen a cadascun d’ells. Són tendències a vegades diferents, i sovint, totalment oposades. Hi ha pujades i davallades de forces d’esquerra i de dreta, ja sia en l’oposició o estant en el govern. I un augment considerable de forces populistes amb propostes polítiques de curt termini i en general anti-europees. Seran la coartada per justificar la política de gran coalició PPE-SD, que a la pràctica sustentarà les polítiques de la Comissió i del Consell Europeu al Parlament. Les forces que reclamen un procés democràtic constituent europeu, és a dir els grups GREENS-ALE i GUE-NGL, tan sols representen 102 escons dels 751 totals del Parlament. és a dir el 13’5% del total.
Les polítiques econòmiques de dretes es poden fer amb el PPE, el ADLE, el CRE i el EFD. El SD no és necessari per impulsar-les i això debilitarà la seva posició dintre de la gran coalició. Polítiques de més drets civils i democràtics, que abans els grups ADLE, SD, GREENS-ALE i GUE-NGL podien aprovar al Parlament, ara tans sols arriben als 360 diputats, lluny dels 376 de la majoria absoluta. És cert que en el Parlament Europeu no funciona tan la disciplina de grup i que algunes votacions tenen resultats inesperats. Però en general podem considerar que les polítiques conservadores han sortit reforçades dintre del conjunt del Parlament Europeu. Ens esperen anys durs de lluita i resistència.
http://laltramirada.cat/

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.