I si el model bo és el concert basc?

28 julio 2014 | Categorías: Estatal, Opinió | 717 lecturas |

Josep ValeroEl Periscopi

He llegit per dues vegades l’estudi “Un sistema de cuentas públicas territorializadas para España”, presentat sota el patrocini del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. No vull entrar ara en el detall d’algunes de les seves polèmiques hipòtesis de treball, ni en les seves més que discutibles conclusions. Però si he d’admetre que m’han cridat l’atenció les referències als finançaments forals del País Basc i Navarra, i més especialment el cas d’Euskadi.

A Euskadi tota la recaptació tributària la fan les Diputacions Forals. Les Diputacions Forals distribueixen el conjunt dels ingressos finançant a la Comunitat Autònoma Basca, al conjunt dels ajuntaments de la comunitat, al seu propi pressupost, i després pacten amb l’estat el que s’anomena “el cupo”, es a dir les quantitats anuals que cal abonar a l’estat, per la part proporcional de les despeses de les competències exclusives de l’estat que els hi pertoca, els serveis de l’estat que directament beneficien i s’executen a la Comunitat basca, i els ajustaments que ambdues parts pacten en funció de serveis compartits o realitzats.

Les competències forals específiques, a més de les que tenen com les altres comunitats autònomes, afecten a la gestió tributària i al cadastre, al finançament local, l’habitatge, cultura, carreteres, educació, serveis socials, agricultura, justícia, normalització lingüística, policia autonòmica i pensions no contributives.

Amb ingressos fiscals relatius per habitant, es la quarta comunitat que més ingressa i la primera que més despesa pública relativa per habitant realitza. Pràcticament en tots els indicadors, ja sia amb els ingressos com en criteris de despesa, el País Basc es capdavanter. Fins i tot incorporant els criteris “homogeneitzadors” dels autors de l’estudi.

Però la filosofia que defensa l’estudi és la de considerar Espanya com un tot fiscal homogeni, amb les oportunes correccions autonòmiques, i a partir d’aquí, considerar la distribució de la despesa a partir d’una suposada homogeneïtat de serveis que reben per igual tots els ciutadans de l’estat. D’entrada tan sols el 45.9% de la despesa pública de l’estat es considera que pugui estar afectada per criteris de “territorialitat”. I pel que fa a les comunitats autònomes, tan sols es el 25’3% del conjunt de la despesa pública. Amb aquesta filosofia i fent quadrar els números, la conclusió es que tan sols “cal parlar de 11.400 milions d’euros, es a dir el 1’1% del PIB espanyol, que es distribueixen entre les regions d’una forma potencialment qüestionable”. Una manera molt política de facilitar l’entrevista del 31 de juliol de Rajoy amb Artur Mas. Aquesta quantitat es suposa que es el “marc objectiu” possible de la negociació.

Les altres perles que conclou es que “la meitat de l’excés de la despesa territorialitzable es concentra en les comunitats forals, perquè tenen un finançament regional molt superior a la del reste del país. L’altra meitat es reparteix desigualment pel territori nacional, deixant al litoral mediterrani i a Madrid, en clara situació de dèficit relatiu per habitant”.

No se per què equiparen les avantatges fiscals de Canàries, Ceuta i Melilla, que tenen un altre tipus d’IVA, amb Euskadi i Navarra, que tenen el mateix sistema impositiu que el conjunt de l’estat. La diferència es que les comunitats forals recapten els seus imposts i la resta no ho pot fer. En tot cas, si hi ha un guany fiscal especialment a Euskadi, serà o bé perquè son més eficients que l’estat espanyol, o perquè l’estat no sap negociar la quantitat adient “del cupo”, o perquè realment l’estat no pot justificar més del que pot reclamar.

La meva primera conclusió d’aquest estudi, es que la visió política unitarista de l’estat en que es basen els autors, demostra amb els seus propis números, el grau d’ineficiència econòmica del seu model, i que els concerts forals, son per aquelles comunitats que ho poden tenir, una barrera de protecció a la ineficiència general del model centralista de gestió.

La segona es plantejar què passaria si totes o algunes comunitats adoptessin un sistema de concerts econòmics solidaris? Per què no gestionar la tributació pròpia, pactar amb l’estat el pagament dels serveis estatals i pactar entre les autonomies el fons de solidaritat a repartir entre les més desfavorides? No seria més simple i més estimulant per a millorar l’eficiència de la gestió pública de cadascun dels territoris, que dependre de la “ma invisible i suposadament protectora de l’estat unitari”, que fa i desfà el que vol, te dona el finançament que li va bé, te posa el límit de deute que considera, negocia amb la UE sense tenir en compte les peculiaritats territorials,…No milloraria el sentit d’igualtat i col·laboració entre els diferents territoris?

I la tercera i final, a part de considerar els ajuts específics de correcció de la tarifa elèctrica i de les subvencions a les despeses de viatges de residents i de mercaderies, com han homogeneïtzat el fet insular en la resta de les polítiques estatals analitzades? Igual podem fer un esclafit de rialles.

Aquest estudi aporta informacions interessants i un rerefons d’aposta ferma per un model d’estat unitari, lleugerament descentralitzat. Especialment il·lustratiu de com no cal fer les coses.

Llicenciat en Geografia. Membre de l’Ateneu Pere Mascaró

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu