El fin del caos total

28 septiembre 2014 | Categorías: Educació, Opinió, Portada, Serveis Públics | 1.398 lecturas |

Irene Salamanca – ATTAC Mallorca

Membre de la Plataforma CRIDA

És la tercera victòria de tots els que, fins al dia d’avui, hem estat durant més de dos anys lluitant contra la impunitat d’un govern destructor de l’ensenyament. La primera va ser la no-aplicació de la llei de símbols recentment aprovada per fer-nos callar; una victòria dèbil perquè la llei de símbols hi és. La segona ha sigut la declaració de nul·litat del TIL per part del TSJB; una victòria molt més important però no definitiva. La tercera és la dimissió-cessament de la consellera d’Educació; una victòria clara però a mitges: l’altra mitja cara continua, per ara.

Tenim motius per estar contents, molt contents, i celebrar-ho. Però no hauríem de caure en l’eufòria que ens entelés la visió clara del més important, el més greu de tot plegat: els retalls en l’educació i la LOMCE (no m’agrada dir-li LOMQE), dos aspectes d’un mateix fet: la destrucció de l’ensenyament públic, i no només públic; en realitat la destrucció de l’educació al nostre país i a l’estat.

Tanmateix, en aquests moments que molts consideren de confusió, crec que cal fer un seguit de puntualitzacions per no desvirtuar la situació actual.

En primer lloc, la consideració de “caos total” en els centres educatius de casa nostra, precisament ara que s’ha anul·lat  el TIL, és una fal·làcia. En tot cas, qui està sumit en un caos total és la Conselleria d’Educació que no sap com sortir-se dels desencerts encadenats en la seva obsessió legisladora lingüística. L’argument que alguns dels “assessors” oficiosos a l’ombra de la Conselleria està esgrimint, i que sembla que s’està estenent entre els que menys coneixen l’educació de portes endins, és que, just començat el curs amb tot organitzat (matèries, professorat, llibres, horaris,…), no és bon moment per canviar res, que hauria de deixar tot com estava previst i en tot cas, més endavant, de cara al curs vinent, ja es farien canvis.

Després de 37 anys a l’ensenyament i havent recorregut a diferents moments de la meva vida tots els nivells educatius en diferents centres, des d’infantil fins a la Universitat, mai havia vist tant de desgavell en planificar un curs com aquest per haver-se d’adaptar al TIL. En realitat era impossible fer-ho, el TIL era inaplicable. Tant és així que des de la mateixa Conselleria sortien tot sovint, normes, ordes o instruccions que canviaven aspectes que s’havien ordenat poc abans, degut a errors, contradiccions o impossibilitats d’executar els manaments.

Crec que precisament ara es podrà acabar amb aquest caos creat i tornar a la normalitat, únicament pel que fa al TIL, és clar. I el professorat sap fer-ho, pot fer-ho i ho farà amb molt de gust, hi hagi els professors que hi hagi, els llibres de text que sigui i les matèries i els horaris distribuïts. Els al·lots no patiran res, el que faran és deixar de patir les conseqüències del desastre que es va intentar posar en marxa el curs passat. I aquesta és la segona puntualització que vull fer.

El TIL no s’ha aplicat enlloc perquè, fins i tot intentant superar com fos els errors de la normativa, no es podia aplicar. Era inaplicable a la pràctica quotidiana: els professors no podien fer les classes en anglès perquè els alumnes no els entenien; els textos en anglès de les diferents matèries eren traduïts, resumits o explicats en castellà o català perquè resultaven incomprensibles per als alumnes; els professors que sempre havien fet les classes en català acabaven xerrant amb els alumnes en català constantment perquè era inevitable en una comunicació normalitzada; els alumnes no han après més anglès sinó que han après menys naturals, menys matemàtiques, menys socials,… mentre els professors intentaven que les notes d’aquestes matèries no perjudiquessin els alumnes que no en tenien cap culpa de tot plegat. Tot això ja s’ha dit moltes vegades però cal repetir-ho precisament ara respecte al que suposa l’anul·lació del TIL: No passa res, el TIL ja no s’aplicava abans que s’anul·lés per molt que digués la ex-consellera.

La desaparició del TIL als centres afavorirà en primera instància l’aprenentatge dels al·lots i no la jactància dels professors, com sembla que es presenta, molts d’ells damnificats per la promulgació i intent de posar en marxa el TIL. I això torna enllaçar amb un altre aspecte.

Tots els col·lectius o grups professionals relacionats amb l’educació (professors, directors, inspectors, pedagogs, filòlegs,…) han anat manifestant al llarg de dos anys les barbaritats educatives i pedagògiques que suposava el TIL. Només un grup de polítics, entre els quals molt pocs coneixen o en saben d’educació, s’entestava, contra qualsevol argument o evidència, en tirar endavant una idea que fins i tot sabien que ni tan sols s’ajustava a llei. Han “polititzat” l’educació fins arribar a extrems inimaginables d’irracionalitat. Si una qüestió semblant es produís dins la Sanitat, crec que alguns ho veurien d’una altra manera.

Algú pot creure que un “projecte” es pot tirar endavant amb la valoració negativa i l’oposició generalitzada dels que l’han d’aplicar?. Perquè tampoc mai, en 37 anys d’ensenyament, havia vist entre els docents una majoria tan grossa, amb tanta unanimitat en els arguments i en els raonaments d’oposició a una llei educativa, com en el cas del TIL. La manipulació i la tergiversació, en alguns casos política i en altres mediàtica, de voler fer creure a la població en general que tot plegat és obra dels “catalanistes” resulta tan ridícula que només pot afectar a qui es creu qualsevol cosa que sent repetida dues vegades sense tenir cap coneixement. La diversitat de procedència, de llengua, de cultura, d’ideologia, d’edat,… entre els docents que hem estat lluitant contra el TIL i contra les retallades i contra la LOMCE i contra els polítics ineptes, i que seguirem lluitant, és tanta que precisament per això som una gran majoria.

I xerrant de llengües i de cultures, com a filòloga especialitzada en Hispàniques, i en concret en Llengua castellana, les bondats del trilingüisme dins un sistema educatiu obligatori són del tot discutibles, per no dir gens ni mica convenients des del punt de vista de la pedagogia de les llengües. Així com es plantejava en el TIL resulten realment aberrants. Pensar, com s’ha arribat a fer creure a moltes mares i pares, que un alumne nostre en acabar l’escolaritat obligatòria pot dominar, o simplement conèixer en un nivell acceptable, tres llengües és una altra de les fal·làcies que s’ha dedicat a difondre qui no en sap res ni de l’ensenyament ni de l’aprenentatge de llengües ni de com funciona el sistema educatiu vigent i que té altres pretensions no declarades.

Un al·lot aprèn, més aviat que un adult, les llengües que se li ensenyen, però sobretot les aprèn perquè les sent, perquè les que empra per comunicar-se, les viu al seu entorn immediat. I fins i tot així, en el marc educatiu, sigui quina sigui la llengua materna, el domini de les llengües que suposadament coneix un alumne perquè són les del seu voltant, el català i/o el castellà, resulta poc satisfactori segons els resultats acadèmics dels nostres estudiants. I si ens referim a l’anglès és molt freqüent sentir a dir als professors que resulta curiós que cada curs pràcticament s’ha de començar i repetir el mateix que l’any anterior perquè “no se’n recorden”; l’anglès no és, per a la gran majoria d’al·lots, llengua de comunicació, no l’empren, no els serveix en la seva vida quotidiana. En una edat més avançada, encara joves, les estratègies d’ensenyament i les habilitats d’aprenentatge canvien i el domini d’una llengua no pròpia pot seguir altres camins que els de la mera proximitat, practicitat o immediatesa.

Tot això sense tenir en compte la realitat lingüística de la gran quantitat d’alumnat immigrant o que, potser, quan els nostres alumnes siguin adults, l’anglès ja no serà aquesta llengua que necessiten per treballar i relacionar-se amb la resta del món, segons en diuen; llavors, potser, serà el xinés, l’àrab, el rus,… A molts de la meva generació ens va passar això amb el francès que havíem estudiat a l’escola durant tot el batxiller; i el món de cada vegada va més aviat quant a canvis; els imperis cauen més aviat.

En darrer terme, el suport i la mobilització de la població mallorquina en favor del moviment verd no va respondre exclusivament al rebuig del TIL a pesar que alguns, des de posicions curiosament divergents, volguessin presentar-ho d’aquesta manera. Tampoc es tractava de solidaritat amb els docents, amb vaga o quan no ni havia. Va ser, i segueix sent, la comunitat educativa la que va reaccionar, és a dir, la població que, per primera vegada, en un moment donat, propiciat pel TIL, va sentir l’Educació com el que és, un dret i un bé de tothom, amenaçat per una casta de gent que des del poder actuava i continua actuant d’esquena al poble i en la seva contra; últimament d’esquena a les seves pròpies lleis.

Personalment, com a docent, em sento orgullosa del que he fet, sobretot, perquè ho he compartit amb molta gent, amb gent de tota mena: amb alumnes, pares i mares, altres professors, amics, padrins i veïnats, personatges rellevants que ni tan sols conec,… L’únic que em causa una certa recança és que els meus drets com a treballadora (salari, horari de treball, condicions de treball, prestacions,…) els he acabat deixant aparcats en un calaix que no sé quan s’obrirà. Per això, segueixo sense entendre aquesta virulència que manifesten certes persones, anònimes la majoria d’elles, contra els docents; en realitat haurien de llançar tota aquesta ràbia acumulada contra moltíssima gent i no ho fan. Necessàriament els ha de moure la ignorància o, en línia amb els polítics que ens governen, la tergiversació de la realitat i una intenció desviada i pervertida.

Però el més preocupant, ara mateix, és que l’arbre que teníem al davant no ens ha deixat veure el bosc. El TIL ens ha eclipsat la LOMCE fent-nos caure, en part, en un cert localisme encegador malgrat hagi valgut la pena.

Mirar cap a LOMCE, implantada precisament enguany, és veure la plasmació educativa més radical i extrema del neoliberalisme salvatge que pretén arrelar en Europa. El fons de la LOMCE, el seu bessó, no és obra del ministre espanyol, és obra dels grans potentats europeus que, de la mà dels seus testaferros polítics, volen consolidar una Europa d’especulació, d’explotació i de tirania social a través de la formació i la deseducació dels ciutadans. La LOMCE està exclusivament concebuda per crear treballadors al servei d’una elit econòmica que vol evitar que les persones sàpiguen, pensin, discuteixin i critiquin; l’únic que vol és que dòcilment se sotmetin, obeeixin i callin. Aquesta elit necessita, per un costat, tècnics i especialistes al seu servei molt preparats en la seva parcel·la de coneixement professional, i, per un altre, obrers poc qualificats, útils i modelables per als treballs més precaris segons convingui a cada moment. Els continguts, els valors i les actituds que han de desenvolupar els estudiants segons els programes educatius de la LOMCE responen a aquest objectiu, en la lletra i en l’esperit. En el cas de l’Educació com a servei públic, la privatització per una banda i les retallades que estem vivint des de fa uns anys per una altra, són els instruments que el poder polític i econòmic utilitza per anar creant aquesta doble casta de ciutadans del futur, el més globalitzats possibles i amb la mínima diversitat possible, per facilitar els interessos econòmics dels que, cada vegada en un nombre menor, controlen el món i posseeixen la riquesa.

El TIL, la llei de símbols, la ineficàcia de la consellera de torn,… no són més que aspectes parcials del model educatiu que la LOMCE representa i del sistema polític, social i econòmic que se’ns està imposant. Si cada un d’aquests aspectes (ara el TIL) no l’abordem dins el marc global en el qual s’insereix, estem pecant d’ingenus, exhaurint les forces per resistir l’agressió i entrant, sense adonar-nos, en l’engany del sistema.

Imatge de eldiario.es. Llicència CC-BY-SA

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu