La política social és política educativa

4 octubre 2014 | Categorías: Estatal, Opinió | 577 lecturas |

Lluís BallesterEl Periscopi

Aquests darrers mesos diverses organitzacions han presentat els seus informes sobre la pobresa infantil, des d’UNICEF a Cáritas. Les dades són esfereïdores. Segons Save the Children, a Espanya, el 33% dels infants viu en risc de pobresa. És el segon Estat d’Europa amb menys capacitat per poder fer front a la pobresa infantil, per darrera de Grècia.

La pobresa infantil significa una greu privació personal i familiar de recursos, capacitats i relacions socials, una greu mancança de l’accés als serveis públics. Però, sobretot, significa que les polítiques de redistribució i lluita contra la desigualtat són un fracàs o, encara pitjor, han estat desmantellades.

La pobresa infantil implica no poder fer les mateixes coses que la resta d’infants, significa també que aquests nins i nines no poden accedir a una educació de qualitat. Com és possible això? Sí és cert que poden anar a classe, poden assistir a classe, però sense una alimentació sana, equilibrada i suficient, és impossible poder mantenir un nivell mínim d’atenció a classe, un mínim de motivació i de capacitat per a l’aprenentatge. Un nin que no ha berenat i tampoc va sopar, és un nin que no podrà sortir del fracàs escolar. Però la seva situació indica el fracàs de l’escola, el fracàs com a societat.

La transmissió intergeneracional de la pobresa: pares pobres i fills pobres és una greu injustícia social, en un context d’increment de la desigualtat. A aquesta reproducció de la pobresa, ara afegim els nous pobres: pares i mares treballadores que deixen en herència als seus fills un futur de pobresa, perquè no poden sortir de l’atur o no poden sortir de situacions laborals d’extrema explotació (per cert, els inspectors laborals s’han molestat en visitar les empreses d’hoteleria d’aquest país?). Aquesta situació, denunciada una vegada i una altra significa una pèrdua de cohesió social cada vegada més important, significa una bomba social que esclatarà carregada d’odi justificat.

Si la riquesa social no es distribueix o, com diu sempre David Abril, si la prosperitat no és compartida (com a mínim, mitjançant un mercat de treball més just i polítiques socials redistributives), la pobresa perdurarà al llarg de moltes generacions, però també la inestabilitat social, la inseguretat, la violència social augmentaran sense remei.

Save de Children parla de 2.800.000 infants en risc de pobresa a tot l’Estat. Els països d’Europa amb menys pobresa són els nòrdics, Holanda, Austria i Eslovènia, casualment els qui dediquen un percentatge més elevat del PIB a les polítiques socials redistributives. Espanya es troba en el mateix grup de Grècia, Portugal, Rumania i Bulgària, és a dir, els països amb polítiques socials clarament deficients. Aquests estats també tenen les majors taxes d’abandonament escolar prematur. Qui pensa que no hi ha relació és que no s’entera del que s’ha de fer per millorar la qualitat educativa: lluitar contra la pobresa també forma part de la política educativa. La política social és política educativa!

Accés a l’informe sobre pobresa infantil

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns Telegram ATTAC España

20 aniversari d’ATTAC España

Economía para la ciudadanía

Opinió gràfica

No a todos los machismos - Forges

ATTAC Mallorca dóna suport

PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Arxiu