Menu

De presos polítics a polítics presos

1 Novembre, 2014 - Estatal, Opinió

Lluís Ballester – El Periscopi En una generació hem passat d’admirar la dignitat i honestedat dels presos polítics a menysprear els polítics presos. Abans era una distinció honorífica que compartien Jaume Obrador, Miquel López Crespí, Josep Capó, Isidre Forteza, Xirinacs o Marcelino Camacho, juntament amb centenar de persones: objectors, sindicalistes, polítics d’esquerra, ecologistes. Des d’aquí, […]

Lluís BallesterEl Periscopi
En una generació hem passat d’admirar la dignitat i honestedat dels presos polítics a menysprear els polítics presos. Abans era una distinció honorífica que compartien Jaume Obrador, Miquel López Crespí, Josep Capó, Isidre Forteza, Xirinacs o Marcelino Camacho, juntament amb centenar de persones: objectors, sindicalistes, polítics d’esquerra, ecologistes. Des d’aquí, vull fer una recuperació de la memòria històrica dels homes i dones honests que varen ser presos polítics de la dictadura. Els hauríem de recordar amb el màxim respecte: eren homes i dones d’esquerra que ajudaren a construir la democràcia. Part d’aquesta recuperació passa per reclamar que els polítics presos actuals, aquesta inquietant llista de polítics corruptes, siguin identificats com a xoriços i no com a polítics.
No és una mala notícia que Maria Antònia Munar (UM), Jaume Matas (PP), Miquel Nadal (UM), Francesc Buils (UM), Josep Joan Cardona (PP), Barcenas (PP) i molts d’altres membres d’aquests dos partits de la dreta siguin a la presó. Sigui com sigui, UM s’ha mort, mentre el PP no ha tret cap conclusió ni ha modificat els seus estils de govern, segueix en connivència amb el costat més fosc de la força, fins al punt de que molts pensam que en Darth Vader és militant d’aquest partit.
Que Matas, ministre i cap del govern de les Illes Balears, ja dugui tres mesos a la presó per un delicte de tràfic d’influències sembla no fer cap mal a les expectatives electorals d’aquest partit. El fet que encara tengui pendents innombrables causes del cas Palma Arena, tampoc els molesta molt. Passa una cosa semblant amb en Barcenas, un dels màxim responsables de la gestió del PP al llarg d’una dècada. Tots dos alts responsables del PP i tots dos a la presó i a l’espera de molts altres judicis.
En qualsevol cas, és sorprenent que els empresaris que els subornaven, així com els financers que protegien els seus robatoris o els estimulaven, aquests no acabin a la presó. Segurament, són tan culpables com els polítics. Per exemple, com és possible que gent tan impresentable com en Blesa o Rato segueixin impunement vivint dels recursos dels que van apropiar-se? Crec que la resposta és clara: són els qui administren el poder real, fan part dels poders de facto. No vull ni parlar d’altres coneguts lladres de llinatge basc o català.
Tot plegat, la impressió que tenim dels anys de govern popular és que ens han estafat com ningú no es podia imaginar. El llistat de polítics del PP corruptes a la presó, o a punt d’entrar-hi (Fabra), pendents de judici o encausats (José Luis Baltar, José Manuel Rey), provoca indignació a qualsevol persona amb sentit comú. La darrera operació judicial, empresonant desenes de corruptes (una gran nòmina d’importants polítics del PP, adornada amb qualque membre del PSOE), confirma que la fiscalia anticorrupció funciona a quasi tot el territori de l’Estat; però també que la corrupció al PP no és anecdòtica, sinó consubstancial amb la seva manera de fer política.
No tenen “perdó de Déu”, però és probable que els votants del PP els hi perdonaran. Rajoy, que hauria de seguir l’exemple del rei, ja ha començat la campanya triunfalista: “España va bien y yo a todos esos ni los conozco”. Per jo ja podria plegar.

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.