Declarem la guerra a Luxemburg!

15 noviembre 2014 | Categorías: Internacional, Justícia Fiscal y Financiera Global, Opinió, Paradisos fiscals | 906 lecturas |

Lluís BallesterEl Periscopi

No m’he tornat foll, però acceptareu que el comportament de Luxemburg i altres paradisos fiscals, paradisos oficials o de facto, és indignant. No se tracta de fer un debat acadèmic sobre aquest tema, directament ens han robat milers de milions d’euros, fruit de la feina de la població d’aquest país. Un important volum d’impostos no pagats aquí i que han provocat i provoquen l’empobriment del país. Amb aquests milers de milions d’euros s’haurien d’haver pagat pensions, prestacions de dependència, escoles de qualitat, sanitat per a tothom, polítiques actives d’ocupació, protecció del medi ambient, etc. Els informes de Caritas-FOESSA, Creu Roja i altres grans organitzacions socials, així com els informes sobre les condicions de vida i la pobresa a l’estat espanyol, ens mostren la canallada que representa aquest robatori “legal”, però injust i il·legítim.

Aquests dies, s’ha descobert que els acords fiscals secrets del Govern de Luxemburg amb 430 grans empreses multinacionals, basats en un tripijoc conegut com a tax ruling, han permès a aquestes empreses estalviar-se milers de milions d’euros. El govern de Lxemburg els permetien pagar un 2% d’imposts sobre els beneficis en comptes del 28,6% preceptiu a la Unió Europea. Com deiem, això significa molts milers de milions d’euros.

Companyies com Accenture, Abbott Laboratories, AIG, Amazon, Apple, AXA, Burberry, Coach, Deutsche Bank, Fiat, Heinz, JP Morgan Chase, Ikea, McDonald’s, Pepsi, Procter & Gamble, Starbucks, Vodafone, entre moltes altres multinacionals, segons una investigació conjunta de Le Monde, The Guardian, el Süddeutsche Zeitung i altres 37 diaris europeus. Convé conèixer el nom d’aquestes empreses perquè hauríem de pensar en el boicot dels seus productes i serveis.

Els diners que no han anat a parar als estats europeus, s’han traduït en benefici per a les empreses privades. A canvi d’aquestes indecents exempcions fiscals, Luxemburg es quedava amb un mínim percentatge, les monedes d’un judes modern que ens condemna a repartir la misèria. Tot això passava mentre Jean Claude Juncker era primer ministre i ministre de Finances de Luxemburg, el mateix que el grup socialista ha votat, amb el partit popular europeu, com a president de la comissió europea.

Espanya és un dels estats més afectats, però la Hisenda espanyola no s’havia assabentat. Persegueix les petites empreses i els treballadors i treballadores, però no sap res quan s’evadeixen milers de milions d’euros. Els acords entre empreses i el Govern de Luxemburg, que van tenir com a mediadora l’empresa Pricewaterhouse, una firma auditora identificada per aquest tipus de pràctiques, ha permès burlar durant molts anys la Hisenda espanyola.

Quan alguns economistes conservadors, com va fer López Casasnoves l’altra dia a Palma, ens diuen que polítiques socials, com la que es concreta en les prestacions de la Llei de Dependència, no són viables, sempre obliden aquests detalls sobre l’evasió d’imposts. Ho consideren un fet natural, una part del paisatge impossible de canviar. És impossible de canviar si segueixen les pràctiques impresentables de cooptació dels socialistes amb el partit popular europeu, és impossible si la socialdemocràcia no junta esforços amb l’esquerra i assumeix el canvi d’aquestes polítiques com una prioritat absoluta.

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu