Llibertat d’expressió!

10 enero 2015 | Categorías: Opinió | 605 lecturas |

Lluís BallesterEl Periscopi

1. Llibertat d’expressió i democràcia

El dimecres va ser un altre dia funest. La revista francesa Charlie Hebdo ja havia tingut diversos advertiments del fonamentalisme islàmic, però la resposta havia estat la valenta decisió de seguir endavant i fer la seva feina amb normalitat. El periodisme amb por, sense llibertat d’expressió, no és periodisme. L’atemptat de París contra el setmanari Charlie Hebdo serà tractat en els propers dies des de molt diversos punts de vista: primer, com a acte terrorista, però també des d’altres enfocaments, com el creixement del paper de l’Islam a França i Europa, la qüestió de la participació de ciutadans francesos (i europeus) en les files de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria, el tema de la immigració i l’ascens de les dretes extremistes a Europa; per descomptat, també es parlarà de la important qüestió de la llibertat d’expressió i sobre el vell tema del xoc entre la modernitat i el fonamentalisme. No obstant això, és indispensable ressaltar que si es tracten tots aquests temes, just ara i no la setmana passada o el mes passat, i estem debatent sobre ells aquests dies, és precisament perquè algú ha volgut que així succeeixi.

En aquest tipus d’atacs, la violència és emprada com a instrument per enviar missatges i “castigar”. S’espera impactar sobre les opinions i sobre les conductes dels polítics, de la societat civil i de la població, en general. Mostren el seu menyspreu per la llibertat d’expressió, volen deixar clar que setmanaris com Charlie Hebdo seran castigats. Es busca enviar un missatge de terror i amenaça; es pretén deixar clar que a partir d’ara els mitjans de comunicació hauran d’anar amb compte amb el que diuen i fan. Però, també segueixen la lògica de “quant pitjor, millor”, ja que un efecte immediat és la sospita del veí amb aparença de “musulmà”; volen incrementar els nivells d’alerta i, fins i tot, impactar sobre la legislació per així alterar la convivència en les societats occidentals, tant com sigui possible, encara que les principals víctimes siguin les poblacions immigrants de països pobres, així com les minories socioculturals. La resposta ha de ser més democràcia, una democràcia més justa i igualitària, no una societat xenòfoba i un estat policial.

2. Més policia no és la resposta

Al marge d’aquestes qüestions, sembla que es confirma la tendència, identificada en altres atacs terroristes recents, a incrementar els atacs més senzills i directes que els que es van observar la dècada passada. A partir de l’increment en les mesures de vigilància electrònica, el tipus d’atacs que més han prosperat són aquells en els quals una persona o un petit grup de persones estan involucrats. Això no significa que no hi hagi darrera una organització de suport, sinó que el grau de coordinació entre actors múltiples és limitat o inexistent i per tant es tracta d’actes molt difícils de detectar abans que ocorrin. De manera que un increment de l’Estat policial, com demanen alguns, no tindria cap efecte efectiu en la limitació del terrorisme aïllat, però sí incrementaria el malestar social. Ja hem viscut exemples d’aquest increment del control policial en els darrers anys, sabem de què parlam.

3. La violència és una estratègia dels fonamentalismes antidemocràtics

Aquest tipus d’accions violentes s’està convertint en una estratègia cada vegada més utilitzada per grups i persones amb ideologies fonamentalistes, no només de base religiosa, sinó també política. Els neo-nazis grecs, alemanys, noruecs o espanyols han fet atemptats brutals de diferents magnituds. Tots recordam els atemptats protagonitzats per Anders Behring, un neo-nazi que va assassinar 72 dues persones en 2011 a Oslo.

Aquest és el problema fonamental, la presència d’ideologies sense capacitat d’obrir-se camí en una societat democràtica; però també de poblacions aïllades en guetos, sense possibilitats de desenvolupar un projecte d’inclusió positiva. El debat no pot plantejar-se com una espècie de “lluita” entre un “Orient premodern, islamitzat” i un “Occident judeocristià tolerant i modern”. Hi ha milions de musulmans que rebutgen radicalment la violència. La majoria de la població francesa ha interpretat així la situació, sortint al carrer per demanar llibertat d’expressió i solidaritzar-se amb Charlie Hebdo, superant el pensament xenòfob.

Les preguntes que hem de respondre’ns tenen a veure amb el que està resultant atractiu del fonamentalisme i de les estratègies violentes que aquests extremismes proposen. Una societat més igualitària, amb més benestar i justícia, és una societat més resistent al fonamentalisme religiós i neo-nazi. Després d’atacs com el de París hem de preguntar-nos quanta desigualtat, marginació i pobresa estan disposats a crear els governs austericides. Aquest austericidi i la segregació social produeixen la radicalització d’algunes persones i grups; és necessària una clara ruptura amb el model socioeconòmic i sociocultural del capitalisme austericida. Les polítiques socials més avançades (educació, salut, cultura, serveis socials, etc.) són un primer pas en la construcció de l’alternativa.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

20 aniversari d’ATTAC España

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu