“Las autopistas de la sanidad”

15 enero 2015 | Categorías: Opinió, Sanitat, Serveis Públics | 876 lecturas |

Juli FusterEl Periscopi

Quan acaba l’any, sempre és bo fer un balanç de situació. Analitzar el que ha passat i extraure conclusions que ens permetin fer les millors propostes per a la població. Si l’any que comença és a més a més electoral, l’anàlisi es pot fer extensiu al llarg de la legislatura, especialment pel que fa al compliment des programes de govern i també a la capacitat d’afrontar les diverses situacions que van apareixent durant els quatre anys.

A la nostra Comunitat i també a l’estat espanyol, el Partit Popular és va presentar com l’únic capaç d’afrontar la crisi econòmica sense retallades socials. I en concret parlaven de les autopistes de l’educació i la sanitat com a garantia del que prometien. Bastaria aplicar el seu programa (que després hem descobert que en sanitat no existia) i acabar amb la disbauxa.

El balanç en sanitat no pot ser més negatiu. En primer lloc perquè com deia abans, ni tan sols tenien un programa de Govern que no fos altre que anar retallant, des de el primer moment i fins aquest darrer Consell de Govern en que s’han eliminat 110 places de funcionari, bàsicament de l’hospital psiquiàtric. Treuen pit d’eliminar aquestes places i baixar d’aquesta manera la despesa pública; el problema és que si no es poden donar els serveis s’incrementen les demores, les llistes d’espera, la dificultat d’accés a recursos de l’àrea socio sanitària, així com carències de professionals als centres de salut en definitiva empitjora de manera notable la qualitat de l’atenció sanitària.

Començaren desfent l’organigrama existent, la sorpresa va ser comprovar que no en tenien d’alternatiu. Es va eliminar tota planificació sanitària seriosa i tots els sistemes d’informació, així anem. Els resultats van ser ocurrències com per exemple eliminar la Gerència d’Atenció Primària o tancar els Hospitals Joan March i General, ocurrències que tingueren que ser tornades enrere uns mesos després però que pel camí deixaren un elevat cost econòmic i un desprestigi total de les institucions. Tancar les consultes d’horabaixa dels centres de salut, però fer treballar als professionals dues hores i mitja més, un “altre gran idea”. Si algú pot entendre que es treballin més hores però es baixi la productivitat, segur que obtindrà el Nobel d’economia. I òbviament la mesura també té un cost perquè els centres que abans estaven coberts per professionals en torn normal fins a les 21 hores, ara tanquen a les 17’30 i s’ha de cobrir la guàrdia amb professionals de reforç (el que en lloc de un estalvi suposa un cost addicional) i una greu pèrdua d’accessibilitat per a la població.

Tres Consellers de Salut(val més no ampliar la informació a educació, etc.) sis Directors del Servei de Salut, múltiples canvis a totes les direccions assistencials dels centres són una clara demostració de l’absència de programa sanitari del partit popular, només retallar drets i serveis, devia ser això el que volien dir en parlar de les autopistes de la sanitat i no ho havíem entès…, arrasar amb projectes ben definits, sistemes de informació que oferien dades permanentment, coordinació entre serveis socials i sanitaris, etc, etc.

I a nivell nacional, la màxima expressió d’aquestes autopistes han estat la publicació del Real Decreto Ley de Medidas de Sostenibilidad de l’any 2012 que ha fet canviar el nostre model sanitari passant d’un sistema universal com era, a un sistema lligat al treball com és ara i on han quedat exclosos un bon nombre de persones, precisament els més dèbils del sistema. No em vull estendre amb el cúmul de mèrits que va arribar a acumular la Ministra Mato. La gestió de la crisi provocada pel virus de l’Ebola al nostre país es un clar exemple de com no es poden fer les coses pitjor ni crear més alarma social, en definitiva un autèntic desastre.

Però no han millorat massa les coses amb el nou Ministre. Lluny de cercar el diàleg amb els professionals i amb els pacients afectats pel virus de l’hepatitis C, mantén un pols que està provocant manifestacions diàries, tancaments dels malalts als hospitals, i crítiques contínues de les associacions de professionals. De moment no està a la seva agenda reunir-se amb ningú. Una gestió brillant i una capacitat de diàleg i negociació bastant patètica.

En definitiva dos exemples clars que demostren la importància que dona el partit popular a la sanitat. A les Illes Balears eliminant professionals; a nivell nacional sense trobar i sembla que ni cercar sortida al problema del finançament del fàrmac que cura el 90 % dels infectats pel virus de la Hepatitis C . Com sempre qui pateix són els més dèbils. Està clar que per les autopistes de la sanitat del partit popular només poden circular uns pocs, els més rics. El altres quasi ni camí de carro.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu