La renda bàsica de ciutadania i les Illes Balears

15 marzo 2015 | Categorías: Estatal, Opinió, Renda bàsica | 831 lecturas |

Josep Valero - El Periscopi

Amb el suport del programa de subvencions de l’Estalvi Ètic de Caixa Colonya, en la pàgina web de l’Ateneu Pere Mascaró www.ateneuperemascaro.org es pot trobar l’enllaç sobre el projecte que estudia el que suposaria l’aplicació d’una Renda Bàsica de Ciutadania a les Illes Balears.

No es una feina que vengui de nou a l’Ateneu. A l’any 2012 organitzà el XII Simpòsium de la Xarxa Estatal Renda Bàsica. L’Ateneu presentà a través d’alguns dels seus membres, una primera aproximació del que suposaria el cost de l’aplicació d’una proposta d’aquests tipus. També va fer un estudi sobre el cost de possibles aplicacions parcials, en el supòsits de que es tingués en compta tan sols als col·lectius de joves, o als col·lectius de la tercera edat, o als col·lectius sense cap tipus d’ingressos.

Andreu Horrach presentà en nom de l’Ateneu, l’estudi actualitzat d’aquestes etapes intermèdies, en el Curs de l’Universitat d’Estiu que estudiava la crisi, i que es celebrà el juny de 2013 a l’edifici de Sa Riera de Palma.

Finalment aquest passat desembre de 2014, l’Ateneu realitzà unes noves Jornades sobre la Renda Bàsica a les Illes Balears, a on es presentà l’estudi de l’economista Lluís Torrens sobre el cost d’una hipotètica aplicació de la Renda Bàsica a les Illes Balears. Un estudi realitzat a partir de la mostra que la Agència Espanyola d’Administració Tributària (AEAT) proporciona a cada Comunitat Autònoma, sobre un percentatge prou significatiu de declaracions de l’Impost de Rendiments de les Persones Físiques ( IRPF). Un estudi que la Xarxa Estatal de la Renda Bàsica, també ha realitzat pel conjunt de l’estat amb dades del 2010, i que s’anuncià al XIV Simpòsium de la Xarxa, realitzat a Fuenlabrada. El ponent demostrava que sense davallar cap de les prestacions actuals, es podria finançar la proposta de una renda bàsica, xifrada en torn al 60% de la renda mitjana declarada ( considerat el llindar de la pobresa) consistent en 610’4 € al mes i dotze pagues, per a cada ciutadà resident a les Illes Balears major d’edat i un 20% d’aquesta quantitat ( 122,1 €) per a persones menors de 18 anys. Caldria fer una reforma fiscal que permetés que el 100% de l’IRPF es recaptés a les Illes i aplicar un tipus únic del 51’81 %, quedant exempta la part corresponent a l’ingrés de la RB. Una proposta que beneficiaria al 70% de la població amb rendes més inferiors, es mantindria pel 10% següent i perjudicaria al 20% de la població amb les rendes superiors.

Tècnicament es una proposta viable, malgrat té uns condicionants polítics i legals, que caldria superar. Però l’interès de les Jornades no es quedaren tan sols en aquest estudi. Sergi Raventós explicà la proposta de ILP sobre la Renda Garantida Ciutadana presentada a Catalunya (una proposta diferent a la RB, ja que abona l’ingrés tan sols a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, però amb l’obligació de les administracions de cobrir econòmicament aquestes despeses). Fina Santiago, consellera d’Afers Socials en l’anterior legislatura del Pacte, recordà que la Llei de Serveis Socials que s’aprovà sota el seu mandat i no s’ha desenvolupat en aquesta legislatura, preveu la creació de la Renda Mínima Garantida, una proposta semblant a la proposta catalana. I finalment Luis Tato, tècnic d’Hisenda i coordinador del sindicat GESTHA a les Illes Balears, mostrà dades de la realitat fiscal a les Illes Balears, fent èmfasi en el volum de patrimoni que no tributa legalment a les Illes Balears, i comentà els càlculs que ha fet el sindicat sobre l’economia submergida a l’estat i a les Illes.

Al meu parer, al marge de la quantitat d’informació que l’Ateneu Pere Mascaró posa a l’abast del conjunt de la ciutadania, i que pot afavorir el debat no demagògic sobre les propostes de Renda Bàsica i el camí per aconseguir-la, el repte que posen en evidència aquestes jornades, es la necessitat de conèixer més profundament la realitat fiscal de les nostres Illes. Com deia Luis Tato, tenim uns imposts formalment dels més alts d’Europa, però realment som dels estats que recaptem menys en el conjunt de la UE. I les Illes recaptem menys proporcionalment, que el que aportam al conjunt del PIB espanyol. Això sense comentar la situació de subordinació i marginació que tenim sobre el control d’aquests propis recursos. La gran paradoxa que es demostrà a les Jornades, es que ens calen fer noves propostes i modificar legislacions, però el que es realment escandalós, son els mecanismes legals, paralegals i de frau més o menys consentit, en que les grans fortunes i empreses multinacionals, «atenuen» les seves obligacions impositives. No es podran combatre les desigualtats socials, sense reduir substancialment, les vergonyoses desigualtats fiscals que gaudeixen els «nostres» privilegiats.

Llicenciat en Geografia. Membre de l’Ateneu Pere Mascaró

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu