Una proposta frívola: legalitzar la prostitució

25 abril 2015 | Categorías: Opinió | 619 lecturas |

 Lluís BallesterEl Periscopi

Fa uns dies, en Miquel Àngel Lladó va publicar un excel·lent article a El Periscopi, titulat explícitament: “La prostitució no és cap professió, és una forma d’esclavitud“. Abans de seguir, he de dir que estic totalment d’acord. Però, no puc estar de dir la meva opinió. Si en Miquel Àngel fa sobretot un plantejament ètic, jo en faré un de sociològic.

Aquest debat sobre la prostitució, sempre obert, ara ha reviscolat per l’oportunisme irresponsable del líder de Ciutadans. No vull entrar a valorar més a fons la frivolitat a que ens ha acostumat la dreta liberal, disfressada de modernitat.

Un dels arguments dels defensors de la legalització és que una part important de la població, quan els hi demanen per la legalització, es mostren d’acord. Normalment, es tracta d’enquestes “omnibus”, amb un ample conjunt de temes entre els quals, i sense cap possibilitat de reflexió, es demana sobre la “legalització de la prostitució”. La gran majoria, quan treballam amb tècniques d’investigació que profunditzen més, diuen que el que tenen clar és que no s’ha de perseguir les dones. Però, això ja hauria de ser així ara mateix. La prostitució a Europa es considera una “activitat econòmica” lliure, segons les directrius vigents. No es pot perseguir a les dones per aquesta activitat, això no significa que sigui legal, és a dir, no és una professió regulada.

Un altre argument és que la legalització permetrà aflorar el diners de la prostitució, mitjançant el pagament d’impostos. De tal manera que l’Estat es convertiria en el proxeneta per excel·lència, interessat en augmentar la prostitució, ja que aquest augment significaria un augment del PIB i de la recaptació.

Finalment, el tercer argument és que per als liberals cadascú ha de fer el que vulgui amb el seu cos, com deia la inefable Esperanza Aguirre, una altra ferma defensora de la legalització, com l’extrema dreta espanyola. En principi, res a dir amb aquest principi, però resulta que pel que fa a la prostitució hi ha uns agents actius que la promocionen: els clients i els proxenetes. Aquests agents capten dones joves, quan mes joves millor, pel seu “valor de mercat”. Normalment, són dones amb reduïdes alternatives socials i econòmiques. Darrera de la “llibertat” hi ha la necessitat, la pobresa, els inductors actius d’aquest negoci. Aquest argument, si els liberals són coherents, hauria de dur a la immediata liberalització de la venda d’òrgans i teixits (per què no puc vendre un ronyó?), a la liberalització del consum de tot tipus de drogues (heroïna i crack incloses), etc. La gran majoria de les dones que s’hi dediquen, igual que els qui venen els seus òrgans, es troben en situacions de greu necessitat. Vulnerabilitat, marginació i pobresa són les causes que porten a la prostitució. La prostitució té relació amb la feminització de la pobresa. Per què no pensen, aquests liberals, en propostes de política social (com la renda bàsica) que acabarien amb la més greu necessitat?

Desafortunadament, hi ha experiències de legalització oberta de la prostitució a diversos països d’Europa (Holanda, Alemanya) i fora d’ella (qualque Estat d’Austràlia) que ens mostren les conseqüències d’aquesta política. Les conseqüències més negatives es poden resumir en les tres següents:

1. El 90% de les dones dedicades a la prostitució, a Europa, són immigrants il·legals. La legalització de la prostitució converteix en “legal” una activitat econòmica que les immigrats hauran de seguir practicant de forma “il·legal”. Holanda i Alemanya estan comprovant que la prostitució clandestina s’ha intensificat.

La prostitució no es pot convertir en objecte de relació laboral, això està prohibit per les convencions internacionals de l’ONU des dels anys quaranta. Què se legalitza? L’activitat econòmica autònoma o associada (cooperatives, per exemple), però no es pot ser explotat per realitzar aquesta activitat per una tercera persona. D’acord amb la normativa d’estrangeria espanyola, una dona només aconsegueix el permís de treball si té un contracte d’un any. De tal manera que les immigrants il·legals seguirien exercint la prostitució en condicions d’ocultació, però encara pitjor que abans, perquè amb la legalització podrien ser perseguides pel delicte d’exercir il·legalment una activitat regulada.

2. Els informes d’UNICEF i altres organitzacions, a nivell internacional, mostren com la legalització augmenta la prostitució infantil. Quan es legalitza la prostitució, baixen els controls socials que limiten la demanda. Però, juntament amb la prostitució legalitzada, s’incrementa la prostitució de menors. Molts clients d’aquesta prostitució consideren que, si poden pagar per sexe amb dones de 18 anys, també poden pagar per sexe amb una nina de catorze anys.

3. La legalització en un territori, sigui un estat o una comunitat més limitada, el converteix en el prostíbul de tot l’entorn, incrementant la concentració de tot tipus d’ofertes. Un gran mercat d’esclaves i esclaus sexuals prolifera amb la legalització.

Les conseqüències no se limiten a aquests tres greus fets; els països que han legalitzat la prostitució han experimentat que les màfies segueixen existint, les dones explotades segueixen essent les mateixes (les més pobres), el nombre de persones obligades a prostituir-se en condicions duríssimes no només no es redueix sinó que augmenta.

Al marge de totes aquestes qüestions, ha de quedar clar que la prostitució a l’Estat no està penalitzada, això significa que els homes i les dones que la practiquen no poden ser perseguits per aquesta activitat. Però, a vegades, aquests mateixos polítics que volen “legalitzar” han promocionat ordenances ciutadanes que han perseguit les dones de forma brutal. Les multes a les dones, les sancions administratives, que per acumulació es converteixen en delictes quan les dones són amonestades una vegada i una altra, han mostrat el que no s’ha de fer de cap manera.

Si qualcú té dubtes sobre les meves paraules, pot cercar aquests documents. Els podem fer arribar sense cap problema. Però, hi ha un llibre molt fàcil de llegir i molt recomanable de na Gemma Lienas, titulat Quiero ser puta, que defensa la mateixa posició que jo amb dades d’Amnistia Internacional, Unicef i Médicos sin Fronteras, entre molts d’altres.

Del fet que la prostitució existeixi, no se segueix que hagi de seguir existint. Un dels factors, juntament amb la pobresa, que alimenta el mercat de la prostitució és la misèria sexual dels “clients”. Qui pugui tenir una relació sexual satisfactòria lliure, no necessitarà pagar. A internet cada vegada hi ha més possibilitats d’establir relacions sexuals sense pagar, senzillament pel lliure acord entre persones. Aquestes relacions espontànies no són la gran alternativa, però estan canviant en part les relacions sexuals.

Una altra canvi és l’aparició, als Estats Units, de les primeres iniciatives formals de terapeutes sexuals, per facilitar experiències sexuals satisfactòries a persones amb greus dificultats, sigui per una discapacitat o qualsevol altra circumstància. Aquesta figura, d’un o una terapeuta sexual, canvia la relació de domini, tant per l’estatus del terapeuta com pels coneixements que administra.

En qualsevol cas, és necessari replantejar-se a fons la sexualitat. El cinisme dels qui han retirat l’educació sexual de les escoles i els barris; dels qui no volen parlar-ne, els hi fa col·laboradors del mercat de la prostitució.

Amb una política social realment justa i una sexualitat lliure, la prostitució seria una realitat en extinció. Pot argumentar-se que en aquest món ideal, sense explotació, sense trata d’éssers humans amb motius d’explotació sexual, tot i això algunes dones podrien lliurement voler prostituir-se. Encara que s’arribés a tan improbable situació, per ara, caldria recordar que no sempre el consentiment legitima una pràctica, ni de bon tros la converteix en una feina.

Les màfies, però també algunes persones amb “bones intencions”, insisteixen en la vinculació del consentiment i la prostitució legal. Això és una fal·làcia. Que una manera de viure sigui elegida, suposa que aquesta manera de viure sigui automàticament desitjable? Pot, per exemple, un individu lliure desitjar ser esclau? No ho podem descartar. Converteix això a l’esclavitud en una pràctica recomanable? Segur que no. L’esclavitud va ser abolida i quan això va succeir molts esclaus van plorar. No sempre consentir o fins i tot voler fer una activitat legitima el que es fa ni a qui ho fa. El consentiment no converteix en “treballs” a una gran varietat d’activitats.

Pensem amb més atenció els projectes polítics que afecten de manera tan radical la vida de la població.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 22 de juliol de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu