L’endemà… caldrà seguir estant

24 mayo 2015 | Categorías: Moviments Socials, Opinió | 611 lecturas |

1418386194207

“…l’endemà, continuarà sent insubstituïble un teixit social capaç d’afrontar el resultat de les urnes, siga el que siga; capaç de seguir lluitant per recuperar els drets que hem perdut i els que mai hem tingut; capaç de plantar-se davant els qui de veres governen sense cap lligam; capaç de sostenir l’utopia…”

Carles Esteve Aparicio – ATTAC-País Valencià
A hores d’ara comence a estar cansat de campanyes, pre-campanyes, enquestes i altre màrqueting electoral. Supose que a la majoria vos passa alguna cosa semblant. El cas és que el cap de setmana vaig decidir tirar mà d’una bola de cristall que tenia un poc aparcada en el fons d’un armari, al costat d’altres trastos que em va fer il·lusió recordar i que seguiran en el mateix lloc durant alguns anys més. Em va costar fer-la funcionar, ja que feia temps que no la utilitzava, però després d’una bona estona llegint les instruccions vaig aconseguir visualitzar amb total claredat el resultat de les pròximes eleccions autonòmiques i municipals. Podeu mantenir la calma perquè no vaig a desvetlar-vos aquest secret. És la cita electoral més interessant des que vàrem  començar a caminar en democràcia i seria com si vos diguera el resultat d’un Barça-Madrid abans de començar el partit.

Vists els números i el repartiment de porcions del mig formatge que ens solen ensenyar els mitjans de comunicació, em va costar agafar la son i vaig estar una bona estona pegant-li voltes a una idea. I ara què? Què fem els qui no militem en partits? Tindrem alguna cosa que fer?

Els moviments socials i el teixit ciutadà sempre han tingut un paper independent dels governs i dels qui governen (segueixen sense ser els mateixos, per si a algú se li passava aquesta dada important). Encara que es donara un gir espectacular en el terreny de la política de les institucions i els partits, seguirà havent molta política que fer fora d’aquests espais i el paper de la ciutadania organitzada seguirà sent fonamental.

Els temps en els quals es mouen els partits i els moviments socials són diferents. Els mitjans de comunicació obliguen a una resposta immediata a quasi qualsevol cosa que esdevé, però fora dels partits això no és sempre així. Podem, i segurament siga millor així, prendre’ns temps per tenir alguns debats de forma serena, sense la pressió de la immediatesa, comptant amb el treball en comú de diferents organitzacions i sabent que els resultats tindran molt major recorregut que la major part de les respostes urgents que omplin els programes electorals.

La forma en la qual els partits defineixen les seves estratègies està completament condicionada per mecanismes molt similars a la venda. És cert que no venen un producte, però igual que ocorre amb la publicitat, cada vegada més ens venen actituds i valors que s’associen a unes cares determinades. Lluny queda el debat d’idees i propostes, per molt que estiga en boca de totes les persones que ens demanen el vot. Els  moviments socials no tenen aquestes lligadures, i les seves estratègies estan condicionades per altres criteris què tenen més que veure amb allò que proposen i denuncien; pel món alternatiu i possible que pretenen.

Durant l’últim any, hem viscut un nou transfuguisme que ens pot eixir molt car. L’aparició de noves forces polítiques i les noves estratègies d’algunes de les antigues, ha donat lloc a una enorme descapitalització d’un teixit social que es trobava encara en bolquers dins d’una nova etapa de la seva història. Moltes persones amb un enorme recorregut en moviments socials han canviat el seu espai de lluita pel de les llistes electorals i també ho han fet moltes de les que van tenir un despertar participatiu fa tot just quatre anys amb el 15M.

No pretenc un atac als qui, de forma honrada i coherent amb les seves idees, decideixen lluitar per aquestes dins d’un partit; això és absolutament necessari i clau per recuperar les institucions. El que em genera un pessigolleig intern molt semblant a la por, és veure que els moviments socials afrontaran l’endemà amb unes capacitats molt reduïdes per aquest efecte «crida» dels partits.

I l’endemà, continuarà sent insubstituïble un teixit social capaç d’afrontar el resultat de les urnes, siga el que siga; capaç de seguir lluitant per recuperar els drets que hem perdut i els que mai hem tingut; capaç de plantar-se davant els qui de veres governen sense cap lligam; capaç de sostenir l’utopia i fer d’ella un full de ruta i un camí comú.

Encara que l’endemà pugues eixir a celebrar que ha guanyat la teua opció; encara que dibuixes un somriure pel que esperes que seran els pròxims anys; encara que donem un salt democràtic cap a noves formes de gestionar l’espai públic, seguirà havent-hi molta política que fer més enllà de les institucions i els partits.

L’endemà… caldrà seguir estant.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV