Corrupcions

15 junio 2015 | Categorías: Estatal, Opinió | 687 lecturas |

Irene Salamanca – ATTAC Mallorca – Plataforma CRIDA

Existeix un greu perill amb l’allau d’informació entorn als casos de corrupció: fer-nos immunes. Fins i tot hi ha qui, amb una ostentació d’immoralitat malsana, afirma això de “jo també ho faria si pogués”. Proliferen també els sempre abocats a les generalitzacions afirmant, una vegada més, que “tots els polítics són iguals” en una mena de sentència redemptora. Però els més afectats són aquells que se submergeixen en el “desencant de la política” intentant desentendre’s de qualsevol problema extern a sí mateixos.

D’altra banda, resultaria inacceptable demanar que no s’informi dels cassos de corrupció. En tot cas, el que es fa imprescindible és exigir més contundència i celeritat en la repressió dels corruptes perquè existeix una gran desproporció entre casos informats – casos sancionats.

Però hi ha una altra vessant de la corrupció molt poc tractada com a tal. No es tracta d’una corrupció econòmica, sinó d’un altre tipus, tant o més perillós per a la salut política, social, moral i econòmica de la nostra vida en comú perquè és la que configura el marc idoni per a l’engany, per a la mentida i per a l’estafa. Es tracta de la corrupció ideològica, aquesta que va canviant el significat original de les paraules (democràcia) sense modificar la paraula per veure si, per sí mateixa, aconsegueix tenir un altre significat menys compromès; la que conserva denominacions, principis i un corpus teòric determinat (socialisme) però que l’obvia, quan es tracta d’actuar políticament, emparant-se en l’estratègia i l’oportunitat del moment; aquesta que consensua qualsevol cosa (reforma laboral) per no quedar al marge del poder, de l’esfera pública o dels mitjans de comunicació.

Fins i tot, s’arriba a qualificar de sectarisme, de radicalitat i de manca de democràcia que una organització no abandoni els seus principis a l’hora de pactar. En el fons, el que s’està predicant és la manca de relació entre la teoria i la pràctica, entre la paraula i els fets, entre els principis i els resultats. La justificació sempre és la mateixa: el consens, el famós consens que ha de solucionar tots els problemes i que mai arriba a ser-ho, consens, ni a aconseguir-ho, solucionar els problemes.

No és estrany que després vinguin aquests “desajustos” entre el que s’havia dit, per exemple en els programes electorals, i la política que s’acaba aplicant; una cosa era el que es defensava abans de governar i l’altra el que és obligat fer si es vol governar, si ha de mostrar-se democràtic i consensuador, si ha de jugar a per pactes i acords de govern.

I un es demana per què o, més ben dit, per a què vol accedir al govern un partit que sap que haurà de desdir-se de gran part de les seves paraules pocs dies després de dites, que haurà de sacrificar objectius bàsics que el defineixen, segons diu, i per als quals es presentava perquè haurà de pactar, que haurà de decebre un grup considerable dels seus votants que li havien dipositat la confiança en virtut d’un determinat programa de govern. Tampoc sembla gaire intel·ligent una política d’oportunitat i de possibilisme que, com es diu vulgarment, sol passar factura a mig termini. En aquest cas també sol aparèixer una justificació repetida: “no podem fer res més”, “ens ho hem trobat tot fermat”,… Que no ho havien previst?. No ho sabien abans d’entrar a negociar pactes de govern?.

Després, als votants ens ve el desencís, la desafecció i, sobretot, el “tots són iguals” o el “m’ho temia”. Perquè ja en tenim experiència en aquesta comunitat (Son Espases, concerts educatius, autopistes,…) i, a pesar de tot, repetim el mateix vot i esperem que aquesta vegada no passi el mateix, que n’hagin aprés.

Ara estem vivint aquesta incertesa, l’esperança mesclada amb el temor, l’alegria viscuda amb una certa prevenció. I l’alegria pot esdevenir un problema perquè havíem convertit el derrocament del Sr. Bauzá i del partit del Govern en l’objectiu fonamental, la qual cosa no deixa de ser imprescindible davant una política tan destructiva en tots els aspectes per a la nostra comunitat. El problema esdevé quan aquest objectiu, feliçment aconseguit, sembla haver-se convertit en únic i tot el que pugui passar a partir d’ara sempre serà benvingut.

La política neoliberal (privatitzacions dels serveis públics, TTIP, extensió de la pobresa,…) la colonització cultural, la destrucció del medi, … i tants altres problemes bàsics i de fons no s’acaben amb la sortida del PP del Govern, ni tan sols amb la sortida del PP del govern de l’Estat. L’orientació que emprenguin les polítiques dels partits del nou pacte de govern poden avençar cap a la superació d’aquests problemes en l’àmbit de la nostra comunitat, o poden claudicar, acceptar el marc contextual com l’únic món possible i aplicar mesures pal·liatives per minorar els seus efectes en una orientació clarament socialdemòcrata (alguns en comencen a estar contents amb aquesta etiqueta a pesar que conservin en el seu partit denominacions molt diferents).

Està clar que la primera és una opció de lluita, d’enfrontament i de problemes; la segona és la del consens, la dels pactes i la de l’ordre i la “normalitat”. Però també, la primera és la de la coherència, la de la fidelitat i la del canvi i del progrés, mentre la segona és la de la de la traïció, la del desengany i la de la corrupció.

Tots els partits que es presentaven a les eleccions xerraven de canvi. La mateixa paraula en boques tan diferents la converteix en ambigua. Però mentre a la propaganda televisiva del PP apareixia cinc vegades la paraula revolució, l’esquerra abandonava el terme per no espantar el personal i presentava alternatives concretes a temes concrets (sanitat, territori, llengua, educació, turisme,…). Tant de bo que evitar senyals d’identitat (símbols, paraules, …) hagi servit per poder dur a terme, aquestes alternatives amb les aliances necessàries però també amb claredat i valentia, i no justificar, en base a la legalitat, a l’ordre i a la pau social, la traïció als que hem cregut que, de veritat, un canvi és possible.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 22 de juliol de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu