Menu

El deute, Grècia, Portugal, la UE…

6 Octubre, 2015 - Estatal, Opinió

Rafael Borrás – El Periscopi “Vivim en democràcies suspeses, on una cort de gent que ningú ha votat s’ha unit en una espècie de comissió liquidadora de països posant l’exigència del deute per sobre de la vida.” Amb aquestes paraules de Boaventura de Sousa Santos vaig començar la presentació de la taula rodona que, sota […]

Rafael BorrásEl Periscopi
Vivim en democràcies suspeses, on una cort de gent que ningú ha votat s’ha unit en una espècie de comissió liquidadora de països posant l’exigència del deute per sobre de la vida.” Amb aquestes paraules de Boaventura de Sousa Santos vaig començar la presentació de la taula rodona que, sota el títol “Què és el deute? Pagar o no pagar?”,   dissabte passat es va celebrar en el marc de la Jornada de debat sobre els reptes davant la tragèdia grega i europea. Organitzada per la Plataforma de Solidaritat amb Grècia – Balears.
Les intervencions dels ponents (el professor d’economia de la Universitat Complutense de Madrid Xabier Arrizabalo, l’economista i membre d’ATTAC Eduardo Garzón, el professor d’economia a la UIB i militant d’Esquerra Socialista PSOE. Ramon Molina i l’ economista, membre d’ATTAC i conseller d’economia i hisenda de l’Ajuntament de Madrid, Carlos Sánchez Mato) varen deixar molt clar que el deute és impagable i que no és el problema, sinó el símptoma d’un sistema neoliberal que no funciona excepte per als especuladors.
Tant el que diu Boaventura de Sousa, com el que digueren els ponents és tan cert com que algunes coses es mouen arreu. Per exemple no deixa de ser interessant que l’FMI parli ara de la insostenibilitat del deute grec, o que, en el contenciós Argentina amb els Fons Voltors dels EUA, l’Assemblea General de l’ONU hagi establert recentment el precedent d’exigir el reconeixement dels drets econòmics sobirans enfront dels comportaments abusius i extorsionadors, en els processos de reestructuració del deute.
Sigui com sigui, a la UE, a l’espai de l’euro, el deute nostre de cada dia i les polítiques d’austeritat autoritària segueix condicionant, o més aviat segrestant, qualsevol democràcia amb impuls igualitari. La situació que va viure el Govern de Grècia en la negociació que acabà amb l’acceptació del tercer rescat n’és una bona prova de la devaluació democràcia a l’EU. Precisament l’evolució de Syriza i el paper jugat a Grècia i arreu d’ Europa per Alexis Tsipras d’ençà que va ser cap del govern grec, centrà bona part dels debats de jornada. L’opinió majoritària dels ponents va ser de decepció, fins i tot, de retreure a  Tsipras manca de decisió per, si calia, forçar el trencament de  Grècia amb l’Euro.  Jo discrep. Pens que encara és massa prest per veure com evolucionen les coses, i que sempre és millor que governi Alexis Tsipras per abordar el tema del deute i fer una aplicació del memoràndum el menys deshumanitzat. La lluita contra l’austeritat imposada als no rics, serà llarga, amb derrotes, algunes victòries parcials, però podem vèncer.
El que sí que sembla evident és que l’evolució de Syriza ha estat clau per entendre els resultats electorals d’ahir a Portugal. Tot i que la dreta portuguesa ha aplicat el doble de l’austeritat que li obligava el rescat, la coalició de dretes Portugal à Frente (PàF), que integra el partit de Passos Coelho (PSD) i el del seu soci de govern, liderat per Paulo Portas (CDS), pot tornar a governar tot i que ho haurà de fer sense majoria absoluta. La manca d’alternativa –la socialdemocràcia oficial dels Estats membres de la UE no és alternativa al austeratisme- la desunió de les forces d’esquerres i l’absència de forces emergents portugueses, no ajuden a vèncer els efectes disciplinaris de la por que engendra l’austericidi.
I tanmateix, el 10% dels sufragis que obté el Bloc d’Esquerres (BE) -els millors de la seva història-,  els moviments  antiausteritat  civils de base, i un Parlament de Portugal més escorat a l’esquerra, són símptomes de que sí que es pot!
Com vaig dir per cloure la taula rodona les coses són complicades però, en paraules del mestre Josep Fontana “Tal vegada no hagin calculat que els grans moviments revolucionaris de la humanitat s’han produït en general quan ningú els esperava” Vius i ungles!

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.