Menu

Ni una més, cosa de tots

14 Març, 2016 - Estatal, Opinió

Andreu Grimalt – El Periscopi Els jutjats de violència sobre la dona van rebre l’any passat un total de 129.123 denúncies de dones per violència de gènere, segons les dades difoses ahir per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial. Només en un any, 123.725 dones diferents varen […]

Andreu Grimalt
Els jutjats de violència sobre la dona van rebre l’any passat un total de 129.123 denúncies de dones per violència de gènere, segons les dades difoses ahir per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial. Només en un any, 123.725 dones diferents varen denunciar ser víctimes de violència per part de les seves parelles i exparelles. És a dir, 338 cada dia. I encara ens atrevim a negar l’existència del terrorisme masclista?A més, la xifra de dones que van acudir a la Policia o al jutjat segueix sent baixa respecte al nombre de les que realment pateixen violència masclista. Són moltes les que no denuncien perquè «la situació no és prou greu» o «per por a les represàlies». Per això, una de les reivindicacions dels professionals que treballen amb elles és que l’atenció integral no depengui de que la dona denunciï i demanen que el sistema, a més d’animar a que ho faci, ha de garantir la seva protecció.
Ahir, un jove de 22 anys assassinava a la seva parella, de 19, a Son Servera. Llegint la notícia, i donant credibilitat als comentaris que s’hi inclouen, no puc evitar pensar que Victòria Sard Massanet encara seria viva si tots els veïnats i coneguts que ara asseguren que «ell era molt violent, la tenia completament dominada, ella vivia amb por, etcètera» haguessin actuat. Entre les dades del CGPJ, destaca precisament això, que hi hagi un percentatge tan baix de denúncies presentades per terceres persones, com ara familiars, amics o coneguts.
La lluita contra la violència masclista passa sens dubte per les actuacions policials i judicials, però també per l’assumpció que nosaltres, tots nosaltres, som responsables de la seva eradicació. I això significa abandonar per sempre més allò del «sí, ho sabia, però no era cosa meva» que li pot haver costat la vida a Victòria i a tantes altres.

ATTAC Madrid no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.