El mite de la plena ocupació i la conveniència de la renda bàsica de ciutadania

15 marzo 2016 | Categorías: Opinió, Treball | 554 lecturas |

Josep Valero - El Periscopi

Cada vegada està més clar que és una utopia aconseguir una societat de plena ocupació amb el sistema econòmic actual. No tans sols pel que deia Marx sobre els aturats en el capitalisme, que eren l’exèrcit permanent de reserva que afavoria la negociació a la baixa dels salaris dels ocupats. Sinó també pel tipus de treball que genera la actual revolució tecnològica. Les noves ocupacions que es generen i es crearan, estaran ben remunerades, però no seran tan nombroses com les que es produïren en les anteriors revolucions industrials.

El grau d’increment de la productivitat i d’estalvi de treball humà que pot generar la maquinització dels processos productius, fa pensar amb la reducció del nombre de persones assalariades necessàries, per garantir la maximització dels guanys dels propietaris de les empreses punteres en els mercats. Això suposarà una competència aferrissada per l’obtenció d’aquests treballs molt qualificats i ben remunerats. I a la vegada el sorgiment d’un mercat d’aturats amb excel∙lent preparació, però amb molt poques possibilitats de trobar un treball adequat a la seva formació. Seguint la lògica del sistema, indirectament afavoriran la tendència a baixar la remuneració d’aquestes ocupacions més demandades.

Per altra banda, els treballs poc qualificats seran els que donaran les oportunitats de feina més nombroses. La forta competència facilitarà l’increment de la precarietat, les rotacions, els treballs parcials, el pagament en negre, la magnificació del poder absolut empresarial en els àmbits de l’empresa i en establir les condicions de contractació.

No estic parlant de ciència­ficció. Són les tendències actuals del nostre mercat de treball a les Illes. Molts dels nostres joves més preparats, s’en van a competir a altres contrades per tenir una oportunitat de treballar pel que s’han format. Les majors ofertes de treball registrades al SOIB, són de feines poc qualificades. Fins i tot amb bones xifres d’increments del PIB regional i del nombre de turistes, les dades de l’atur són molt elevades i les seves disminucions queden emmascarades pel fenomen de les rotacions i de les mateixes renovacions de treballs temporals o parcials.

Les conseqüències són un empobriment relatiu de la majoria de la població, l’increment de les necessitats de tipus assistencial, el manteniment d’altes xifres d’atur, l’augment de les productivitats empresarials sobre la minva dels salaris reals i com a conseqüència, un increment de les desigualtats socials i una economia regional amb una pèrdua constant de pes relatiu respecte a altres territoris.

Una Renda Bàsica de Ciutadania (RBC), entesa com una retribució universal a tota persona residenciada a Les Illes, equivalent al que es considera el llindar de la pobresa (el 60% del salari mitjà de la comunitat), és l’única formula que en el curt termini podria alleugerar els patiments econòmics de la població més desvalguda i, a la vegada, generar uns incentius de demanda interna econòmica necessària. Ajudaria a assentar les bases per reorientar un nou model de desenvolupament més sostenible. També facilitaria l’eliminació dels subsidis inferiors a la RBC i tota la burocràcia, controls i despeses que comporten.

Aquesta proposta exigeix una reforma fiscal del IRPF i un nou model de finançament autonòmic. Té la seva complexitat i dificultat. Però és molt més viable que una societat de plena ocupació o de suposada ocupació garantida. Una RBC no és una solució miraculosa ni s’ha d’analitzar des d’aquesta òptica. Una RBC és tan sols una molt bona eina d’acompanyament, per facilitar els canvis estructurals necessaris del nostre model productiu. Una proposta que no pot suposar en cap cas, qüestionar els actuals serveis públics, ni la necessitat de la seva millora.

Quantes més objeccions escolt a la proposta de RBC, més febles trobo els seus raonaments. El que està clar és que suposa un canvi d’enfocament dels valors en que és mou actualment l’economia. Lleva el poder absolut a l’empresari a l’hora de determinar les relacions laborals. Permet als assalariats poder negociar millor les condicions de la feina, en poder tenir garantida una taula mínima de subsistència. Assegura a les famílies i a les persones uns mínims vitals per a poder viure. Permet encarar els canvis estructurals en la producció, sense deixar tirades a les persones en el camí. Pot incentivar a l’emprenedoria econòmica i social, amb la confiança de tenir un petit matalàs en cas de fallida no desitjada.

L’Ateneu Pere Mascaró és un soci actiu de la xarxa estatal “Red Renta Básica”. Al XV Simposi recentment realitzat a Badalona, s’ha constatat que el tema de la RBC ja està en les agendes i el debat polític a Finlàndia, municipis d’Holanda com Utrecht i ja hi ha les firmes aconseguides per realitzar un referèndum sobre el tema a Suïssa. Si de veritat volem anar cap a unes Illes més justes i sostenibles, hem de deixar de pensar que la RBC és una utopia o un projecte a llarg termini. En la societat de la cinquena revolució tecnològica, per què no pensar socialment en propostes innovadores i que trenquin l’esclerosi del pensament vigent?

Llicenciat en Geografia. Membre de l’Ateneu Pere Mascaró

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 22 de juliol de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu