Paradisos fiscals, una estratègia del sistema

10 junio 2016 | Categorías: Justícia Fiscal y Financiera Global, Opinió, Paradisos fiscals | 670 lecturas |

 Irene Salamanca – Presidenta d’ATTAC Mallorca

A la pel·lícula Cayo Largo de John Huston un soldat demana a Johnny Rocco, el protagonista:
¿Què és el que vol, Rocco; encara en vol més?
Rocco contesta:
Això mateix, en vull més.
Llavors el soldat li demana novament
¿És que alguna vegada en tindrà prou?
I Rocco contesta:
Mai en tinc prou.

El capital, els capitalistes, són com a Rocco, mai en tenen prou.

ATTAC va néixer, a finals del segle passat, precisament per dir prou, prou a un sistema que en el seu codi genètic du l’estigma del benefici a qualsevol preu, al de la corrupció i al del delicte, reconegut o no, si és precís. I així, d’una forma que ara podríem considerar tímida i fins i tot ingènua, enfront de l’especulació i a la impunitat, a ATTAC plantejàvem un Impost a les Transaccions Financeres, anomenat també Taxa Tobin. Alguns governs europeus havien arribat a assumir la idea, no sense abans pervertir-la i acomodar-la als interessos del mateix sistema. Però ara fan el roncero, per no aprovar ni tan sols una versió adulterada del concepte; ho justifiquen dient que el moment econòmic que vivim resulta poc adequat.

I mentrestant pretenen endossar-nos (si és possible en secret) nous tractats (TTIP, CETA, TISA), encara més desreguladors de l’economia, del comerç, de les condicions de treball, dels moviments del capital financer… i sobretot més privatitzadors dels serveis públics bàsics d’una societat (sanitat, aigua, transport, educació, …) Tot plegat dins un àmbit internacional absolutament globalitzat i lliure per a les grans empreses i per als grans capitals, per al guany d’uns pocs, quan no és lliure el desplaçament de les persones des de les fronteres dels països del primer món, quan la situació de la gran majoria de la població mundial és de cada vegada més precària, en molts de casos infrahumana, per la fam, l’explotació o per l’amuntegament en camps de refugiats organitzats pels països rics, quan el canvi climàtic només es té en compte a les grans declaracions però no en la realitat ni en aquests nous tractats que pretenen aprovar.

I per si tot plegat no fóra suficient, els governs, i els poders econòmics a la seva ombra, disposen d’altres estratègies per garantir la riquesa d’una minoria de la població enfront de la immensa majoria de la resta del món. Els paradisos fiscals no sorgeixen perquè sí, sinó per decisió i a l’empar dels governs, uns governs que competeixen, uns amb els altres, amb normes i mesures com més relaxades millor per atreure el capital estranger.

Perquè els paradisos fiscals no són només, ni principalment, aquests llocs exòtics amb palmeres i platges d’aigües transparents; són una llarga llista de països europeus, asiàtics i americans, començant per EEUU i acabant aquí a prop, al Passeig de la Castellana de Madrid, com va dir el fiscal anticorrupció Luis Pastor, aquests que no «poden» acollir refugiats.
L’opacitat, el secret bancari, la persecució a les filtracions, la legitimitat de la declaració fiscal, el marc jurídic internacional, … Són les mesures i les formes de protecció dels paradisos fiscals més enllà de denúncies, filtracions i declaracions. Perquè els paradisos fiscals són part del sistema des de fa dècades. I si no, per què no se’ls priva, des de l’imperi de la llei, pilar fonamental del liberalisme, de les seves eines?

El que impera és la hipocresia i el cinisme del que s’ha convertit en un espoli generalitzat i en un cop d’estat a la democràcia dels països del que segueixen anomenant “el món lliure”.

Sembla que ja ens hem acostumat a la corrupció i als delictes de coll blanc i corbata emparats per una legalitat institucionalitzada i internacional. I podria parèixer lògic. Des de 1932, amb el frau del Banc Comercial de Basilea a París, fins, ara fa poc, el 2015, amb la llista Falciani, el poble ha viscut continuades proves de delictes econòmics protagonitzats per la banca, per les grans empreses i per les grans personalitats del món financer i polític en un entramat de cada vegada més complex de pactes secrets entre governs i màfies econòmiques.

També sembla que, de vegades, ens sentim conhortats quan surten a la llum noms d’entitats i de persones implicades amb blanqueig de capital, amb fraus fiscals… fins i tot ens sembla ja molt important que apareguin a les filtracions (Wikileaks, Falciani, Panamà,…) noms de polítics i de personalitats reconegudes en qualsevol camp. De veres que podem pensar que tot s’acaba aquí? Aquesta rellevància mediàtica dels “papers de Panamà” també arriba a assumir-se dins l’estratègia del capital per autoregenerar-se.

En realitat, res ens resulta nou. Tots ho sabíem que “les coses són així”. I probablement això és el que més ens preocupa a ATTAC, el que ens ve preocupant des de fa anys, la desafecció política, la passivitat i la falta de resposta, que no és fruit només de la manca d’informació i d’explicació, sinó sobretot de la sensació d’incapacitat i d’indefensió que sentim davant fets i situacions que afecten totes les vessants de la nostra vida quotidiana. La saturació de la informació i la manca d’una perspectiva global de la situació no pot inhibir la societat d’organitzar-se, de manifestar i de denunciar tota aquesta estratègia política, econòmica i ideològica encaminada a perpetuar i aguditzar les desigualtats en benefici d’una minoria de cada vegada més petita enfront d’una majoria de cada vegada més desemparada.

Per això, hem propiciat aquesta confluència d’organitzacions, sindicats i partits i aquesta concentració. Volem implicar tothom, persones i institucions, les que des de la seva parcel·la de govern o d’incidència poden encaminar les seves actuacions en un sentit o altre; volem implicar-les per acabar amb aquests temples de l’evasió i del frau fiscal, que al mateix temps ho són de la corrupció, del narcotràfic, de la venda il·legal d’armes, de les grans màfies d’explotació sexual… Col·laboradors necessaris també en l’especulació financera. Perquè és un problema que ens afecta a tots, a les nostres vides, i és una responsabilitat de tots seguir-hi lluitant.

No volem viure a una Europa de paradisos fiscals i generadora de refugiats
No acceptem tractats de lliure comerç i sí lliure circulació de persones
Cal aturar-los i és urgent. Hi ha massa en joc: molta misèria i molta mort.
L’especulació financera i els paradisos fiscals també maten.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 2 de setembre de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu