L’esquerra que necessita el sistema

29 octubre 2016 | Categorías: Estatal, Opinió | 454 lecturas |

Josep Valero - El Periscopi

Darrerament els editorials d’El País són prou clares i entenedores. L’únic dubte que ofereixen és la de no saber si expressen tan sols una línia d’opinió de l’empresa editorial, o són un manual de consignes per a orientar a una determinada tropa. O tal volta són les dues coses a la vegada.

En qualsevol cas no puc deixar de fer esment al que comentava un recent editorial sobre el futur del progressisme a Europa. Després d’adornar l’argumentació amb la crisis de valors de les societats actuals, la necessitat de nous paradigmes, i el bla,bla, bla habitual, fa la gran aportació de que els nous referents progressistes de les societats desenvolupades, avui cal trobar-los amb el president Trudeau del Canadà, amb Barak Obama als EEUU i amb el president Renzi a Italia.

El PDI italià fa ser el primer partit a Europa, que va assumir el model bipartidista dels Estats Units, com el millor possible per a l’esquerra «moderna». Va col·laborar per instaurar un sistema electoral afavoridor del bipartidisme. I com a per art de màgia, amagà sota l’estora el discurs socialdemòcrata tradicional i és posa a reivindicar el liberalisme «progressista» del partit demòcrata nord-americà.

Quina casualitat el senyalar aquests referents amb el debat intern que s’ha obert dintre del PSOE! Quina casualitat que Susana Díaz puntualitzi en el Comité Federal que la principal prioritat del partit és impedir de totes totes un acord amb Podemos! Que Elena Valenciano doni matraca de manera continuada de que no hi havia cap altra alternativa, que acceptar el mal menor de l’abstenció a Rajoy.  Sembla que es vol presentar el debat intern com un debat entre els sensats i els aventurers esquerranistes. Entre els que pensen amb «mentalitat d’estat» i els que no veuen més enllà del seu propi corralet d’interessos.

L’editorial de El País ens dóna la clau de la profunditat del debat que s’ha obert dintre del PSOE. L’abstenció a Rajoy és la contradicció que visualitza el debat. Però el rerefons va molt més enllà. La socialdemocràcia tradicional té encara sentit o ja és una etapa desfasada de la història? La ja fracassada Tercera Via de Toni Blair, apuntava cap a aquest intent d’enterrament. Ara la por al podriment de la situació econòmica, social i política de l’estat espanyol, ha fet reaccionar als poders fàctics per accelerar la reconversió del PSOE espanyol amb un Partit Demòcrata Espanyol, al més pur estil italià? La por a un model d’unitat de l’esquerra i a la possibilitat d’obrir el meló del diàleg amb les forces sobiranistes, obliga a accelerar el projecte de reconversió del PSOE, malgrat sia a costa de la seva fractura interna?

L’estabilitat del sistema és més important que la fractura del PSOE. El tipus de PSOE que treballà Felipe González era el que convenia en l’etapa de la transició. Si ara ja no serveix per a mantenir el sistema bipartidista, si fins i tot pot ser una cama que pot aspirar a dissenyar amb altres cames de l’esquerra un altre model més democràtic de societat, doncs cap escrúpol en cauteritzar els tumors esquerrans, malgrat quedin seqüeles col·laterals. La fractura del PSOE obté en primera instància la derrota per a un plantejament alternatiu immediat. Les forces vives dels sistema han agafat una primera bombona d’oxigen. Unificar les forces polítiques pro-sistema i intentar aïllar les forces d’esquerres i sobiranistes. Sembla que serà el discurs de Rajoy. Matemàticament és una victòria. Políticament caldrà veure si serà tan sols una victòria pírrica ja que podria alimentar una futura esquerra més plural i potent,  o serà un triomf del sistema per aconseguir el tipus d’esquerra que ara desitja i necessita.

Les sigles del PSOE encara són potents. La S i la O es poden mantenir si es dissimulen els seus continguts. Però la filosofia del Partit Demòcrata Espanyol, sembla que està més a prop que mai a fer-se present en el mapa polític espanyol. La suposada esquerra que necessita el sistema. La que en el temps de la guerra freda va fer de l’anticomunisme la seva raó de ser. El País ja ha tocat el cornetí de sortida. Ara veurem quines són les peces que se mouen…

Llicenciat en Geografia. Membre de l’Ateneu Pere Mascaró

Josep Valero

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu