La Llei de Canvi Climàtic que necessitam (1)

8 marzo 2017 | Categorías: Internacional, Opinió, Portada | 598 lecturas |

Tomeu Ferrer – ATTAC Mallorca

El Govern Balear té en marxa un Projecte de Llei de Canvi Climàtic (1) que hauria d’aconseguir una forta implicació de tota la població i especialment dels col·lectius que treballen en aquest sentit. I no dic això per que sigui un projecte extraordinari sinó per que es molt urgent prendre mesures i per tant hem d’aprofitar totes les oportunitats. Encara que sigui a empentes, hem d’anar avançant cap a un món més sostenible.

A un segon article comentarem amb detall la proposta del Govern, però abans convé aclarir un poc els conceptes implicats i les dades que hi ha sobre el Canvi Climàtic i sobre la situació a les Balears i al món.

Què és el Canvi Climàtic (CC)?

Quan parlam d’aquests temes surten constantment els termes “canvi climàtic” i “calentament global”, de manera que la gent sol pensar que son sinònims, però no és així.

Als gràfics següents podeu veure clarament la diferència, i si voleu més informació podeu llegir l’article d’on estan agafats. És un article molt clar publicat a la revista “National Geographic España” el novembre de 2015. A la web de NG podeu veure la portada (2), i a la web de NG-USA podeu llegir l’article complet (3) en espanyol (publicat allà el maig de 2016).

1) El Calentament Global fa referència a que els gasos d’efecte hivernacle (fonamentalment el CO2 que resulta de cremar combustibles i el metà de les explotacions ramaderes) tenen un efecte aïllant, similar a posar un abric al planeta, per conservar millor la calor. La conseqüència que tenen és permetre que l’atmosfera i la Terra acumulin més energia (calor) que a èpoques passades i això du (ja, ara mateix) a canvis del clima que condicionaran seriosament la nostra vida.

L’augment de la temperatura no és igual per tot, ja que el Calentament Global fa canviar les corrents marines i els vents, canviant la distribució de l’energia a la superfície de la Terra. Amb una imatge se veu millor:

Evolució de la temperatura entre 1960 i 2014 (National Geographic España núm. 375, novembre de 2015)

Podeu observar que al pol nord hi ha zones a on la temperatura (mitjana anual) ha pujat 9 graus des de 1960. El gel blanc reflectia molt bé la llum del sol i l’enviava de nou cap a l’espai, però el gel s’ha reduït (a l’estiu de 2007 se va reduir la superfície gelada un 39% per davall de la mitjana dels anys registrats) i per tant queda al descobert una major zona de mar, molt més fosca, que absorbeix la llum que abans se reflectia cap a l’espai.

Per contra, als mars de l’Antàrtida hi ha punts que han baixat tres graus, però en general hi ha molts més punts a on ha augmentat la temperatura que al revés. El Calentament Global no és un augment general a tots els punts de la Terra, sinó un calentament mitjà.

2) El Canvi Climàtic no és el calentament, sinó les conseqüències d’aquest, bàsicament la major freqüència i intensitat (amb més energia) dels fenòmens meteorològics que consideram “desastres naturals”, com inundacions, sequeres, huracans… També se veu millor amb un gràfic:

Augment dels desastres climàtiques de 1980 i 2014 (National Geographic España núm. 375, novembre de 2015)

Podeu veure com des dels anys 80 la freqüència de desastres climàtics ha augmentat clarament en número (de 291 a 904 a l’any) i molts d’ells també han augmentat en intensitat. La línia verda de baix son els desastres no meteorològics, que clarament no han augmentat i serveixen de referència.

Com afectarà el CC a les Balears?

Al document del Govern Balear “Estratègia Balear de Canvi Climàtic” (4), publicat al 2013, a les pàgines 25 i 26 podeu veure gràfics de com s’espera una baixada important de les precipitacions anuals (entre un 10 i un 20%) i una pujada d’entre 1,5º i 3,5º de temperatura mitjana (o fins a 7º segons els disbarats que facem d’aquí a finals de segle). A continuació podeu veure el gràfic d’evolució de la temperatura:

A Espanya hi haurà llocs, com Andalusia, que seran arrasats pel CC, ja que probablement a finals de segle arribaran a tenir un clima semidesèrtic, a on l’agricultura i la ramaderia seran molt difícils i la manca d’aigua molt greu.

A les Balears no arribarem a tant, però el Director General d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, ja va donar unes indicacions a la conferència de presentació del projecte. Destacam les següents:

  1. El CC afectarà la producció i consum d’energia: Danys a les centrals elèctriques costeneres, així com als enllaços amb la península. Major consum d’energia (dessaladores i refrigeració).
  2. Afectarà la disponibilitat d’aigua, i la seva qualitat: major utilització de dessaladores (amb cost elevat). Possibles conflictes socials entre sectors usuaris d’aigua.
  3. Afectarà al territori i al medi ambient: Inundació de zones costaneres, que afectarà especialment les zones humides. La salinització de zones humides costaneres afectarà l’ecosistema. Desplaçaments i desaparició d’espècies. Desequilibris entre espècies segons la seva capacitat d’adaptació, proliferació d’espècies invasores. Augment de risc d’incendis, pèrdua d’hàbitats, augment de risc de desertització.
  4. Afectarà al sector agrari: Major evaporació i major necessitat de volum i freqüència de reg. Canvis a l’estacionalitat i, per tant, dels cicles de cultiu, amb reduccions del rendiment agrari. Pèrdues de cultiu i de superfície cultivable per intrusió d’aigua salina i esdeveniments extrems. Efectes sobre les abelles i reducció de la pol·linització.
  5. Afectarà la salut de la població: Major incidència de malalties respiratòries (calor, pols, fongs, bacteris i pol·len). Augment de presència de vectors de transmissió d’infeccions (moscards…) amb espècies invasores. Possible contaminació i/o salinització d’aigua potable. Augment de la mortalitat per onades de calor.
  6. El CC afectarà la indústria turística: Augment de consum d’aigua i energia a l’activitat turística. Proliferació d’algues i menor qualitat d’aigües costaneres. Erosió i retrocés de platges. Reducció d’atractiu turístic per degradació del medi natural. Conflicte per l’ús de recursos més escassos.

Quina ha estat la resposta internacional front al problema?

La comunitat internacional du 45 anys parlant del tema, però s’han aconseguit molt pocs avanços. El problema fonamental és que cada país està molt gelós de la seva sobirania, rebutjant la ingerència d’organismes internacionals com l’ONU, especialment els més poderosos com Estats Units. I l’únic col·lectiu que té força a nivell internacional són els grans bancs i les grans multinacionals, que no sols no estiren sinó que frenen tot el que poden la lluita contra el CC.

De fet els poders econòmics són l’únic obstacle que ens impedeix frenar el CC. A occident han imposat la submissió de la política a l’economia, tant als països europeus i americans com a l’ONU mateixa, a través d’organismes com el FMI, el Banc Mundial o l’Organització Mundial de Comerç. I si fermen les mans als estats i als organismes internacionals, i ells ignoren el CC no és molt difícil deduir cap a on caminam.

De totes formes hi ha alguns petits avanços, més voluntaristes que efectius, però que ens deixen oberta alguna escletxa que hauríem d’aprofitar urgentment.

A continuació teniu un resum de les reunions i acords dels darrers decennis. Podeu trobar molta informació a la web de l’ONU i a les pàgines governamentals de la majoria de països d’Amèrica Llatina (5).

Tot comença als anys 70 i 80, quan els científics donen la veu d’alarma i se organitzen reunions i debats a tots els nivells. Destacam les organitzades per l’ONU i els seus organismes per que són les que tenen més repercussió:

  • 1972 Primera Conferència sobre Medi Ambient, que se repetirà cada 10 anys. L’ONU crea el Programa sobre Medi Ambient (PNUMA)
  • 1979 Primera Conferència Mundial sobre el Clima, convocada per l’Organització Meteorològica Mundial.
  • 1987 Se publica l’informe Brundtland “El nostre futur en comú” que introdueix el concepte de Desenvolupament Sostenible.
  • 1987 Convenció de Montreal per Protegir la Capa d’Ozó. Va aprovar el Protocol de Montreal (Conveni de Viena de 1985), que ja ha estat signat per tots els països de l’ONU. Se considera un dels majors èxits de la comunitat internacional. Va introduir el principi (la obligació) d’actuar en interès de la seguretat humana fins i tot si no hi ha certesa científica.
  • 1988 Se crea el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC).

L’èxit del programa per protegir la capa d’ozó (1987) demostra que ens podem organitzar a nivell mundial i ens dóna esperances front al CC, però aquest problema és molt més greu que aquell.

Els anys 90 són complexos. Després de la caiguda del mur de Berlín (1989) la Unió Europea se reorganitza amb el tractat de Maastricht i la reunificació de les dues Alemanyes. El final del comunisme a la URSS deixa als Estats Units com única superpotència econòmica i bèl·lica. La tecnologia i la informàtica inicien una gran expansió comercial i comencen internet i la globalització.

El ciutadà té molta més informació i a pesar de crisis de tot tipus hi ha optimisme front als problemes socials i mediambientals. Els resultats de les convencions del clima dels 90 reflecteixen aquestes grans esperances:

  • 1990 Segona Conferencia Mundial sobre el Clima. Primer informe del IPCC.
  • 1992 Convenció Marc sobre Canvi Climàtic (CMNUCC) a Nova York prepara els document Marc que se proposarà a la comunitat internacional a Rio.
  • 1992 La Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (CNUMAD3) va ser la continuació de la Conferència sobre el Medi de 1972 i va aprovar l’Agenda 21 (Desenvolupament Sostenible per al segle XXI). Els 172 estats participants varen recolzar la Convenció del CC de NY i varen aprovar convenis sobre conservació del medi (boscos, biodiversitat…).
  • 1993 Se crea una Comissió de l’ONU sobre el Desenvolupament Sostenible, que se reuneix anualment a NY per controlar el compliment dels acords de les Cimeres de la Terra.
  • 1994 Amb la firma de 50 països entra en vigor la Convenció Marc sobre CC (de Rio). Avui ja l’han signat 195 països.
  • 1995 Primera Conferència de les Parts (COP1) a Berlín. 160 països firmaren la CMNUCC. Des de llavors se reuneix anualment. És l’organ internacional responsable de controlar l’aplicació dels acords climàtics.
  • 1997 Tercera Conferència del Clima a Kyoto, Japó (COP3). Acordat el Protocol de Kyoto amb el compromís dels països signants de reduir les emissions de CO2. Aquest protocol se considera continuació (ampliació) dels acords de 1992 a NY, també coneguts com acords de Rio. No se fa posar en marxa fins a 2001, quan 180 països el varen firmar.

Els Acords de Kyoto de 1997 son, sens dubte, el progrés més important a la lluita contra el CC, ja que representa que la societat civil (els governs de 180 països) reconeix el problema i decideix prendre mesures. Però la realitat és molt llunyana a la lletra dels acords, ja que els signants han fet molt poc, en aquests 20 anys, per complir aquells acords.

La història dels anys 2000 és molt decebedora, ja que ha demostrat que els governs no tenen cap problema en firmar nous tractats, però fan molt poc per complir-los. L’ONU ha intentat dirigir-se als educadors, a les ONGs, a les empreses… però al llarg d’aquest segle els resultats no han millorat gaire:

  • 2002 Cimera de la Terra de Johannesburg (CNUMAD4) o Cimera Mundial del Desenvolupament Sostenible. Anava dirigida, a més dels governs, a la societat civil i especialment a les grans empreses. Entre les conclusions destaca el Dossier de l’Energia, a on se cita l’esgotament proper dels combustibles fòssils i la necessitat de substituir-los per energies renovables. L’aspecte més negatiu va ser constatar que no s’havien complit els acords de Rio (de 1992).
  • 2009 Conferència del Clima a Copenhague, Dinamarca (COP15). Amb participació de 40 000 persones acreditades, va fitxar l’objectiu dels 2ºC, però no va establir com assolir-lo.
  • 2012 Conferència de NU sobre Desenvolupament Sostenible a Rio. Anomenada també Cimera de la Terra Rio+20 (CNUMAD5). Va reunir estats i societat civil (ONGs). Va plantejar tres necessitats bàsiques: revisar l’economia per fer-la sostenible, eliminar la pobresa i crear un marc institucional per el Desenvolupament Sostenible. Se va aprovar el document “El món que volem“, però no va aconseguir compromisos importants.
  • 2015 Conferència del Clima (COP21 = CMP11) a París.

La Conferència de París (COP 21=CMP 11) de 2015 és important per que varen aconseguir la signatura dels Estats Units (realment d’Obama, ja que Trump vol tornar enrera aquell compromís) i Xina, possiblement un dels països que lluiten més seriosament (¡relativament!) contra el canvi climàtic, a pesar de ser també el que més contamina. Però per aconseguir-ho varen haver de fer plantejaments molt oberts (que la temperatura no pugi més de 2 graus per sobre la que teníem a principis del segle XX), tant que no comprometen a res, ja que cada país ha de fer el seu projecte climàtic per aconseguir-ho.

La nostra Llei de Canvi Climàtic de les Balears s’hauria d’emmarcar dintre d’aquest objectiu.

Nota sobre les sigles: Des de 1995 se reuneix anualment la Conferència del Canvi Climàtic, un grup d’experts encarregats de controlar el compliment dels acords climàtics. Hi ha un cert desgavell de sigles, ja que les reunions COP eren per controlar l’aplicació dels acords de Rio de 1992, però des de la firma dels acords de Kyoto (2005) controlen també aquests acords baix les sigles CMP i a partir de 2016 controlarà també el compliment dels acords de París de 2015 baix les sigles CMA. Així el novembre de 2016 va tenir lloc la Conferència del Clima CMA 1 = CMP 12 = COP 22 (la primera que controla els acords de París, la 12 que controla els de Kyoto i la 22 que controla els acords de Rio). I aquestes són sols les sigles en anglès. Als documents traduïts trobareu també canvis a les sigles, com CP, RP… i no crec que això canviï, ja que a l’ONU li agraden les sigles.

Els informes científics del IPCC

Abans de 1972 (Primera Conferència sobre Medi Ambient) la preocupació mediambiental estava més centrada en les conseqüències directes de la contaminació (qualitat de l’aire, l’aigua, l’aliment…) o les conseqüències de la destrucció d’ecosistemes (pèrdua de boscos, d’espècies animals i vegetals…).

La consciència del problema climàtic va dur a convocar, l’any 1979, la primera Conferència Mundial especifica sobre el Clima, i 9 anys després (1988) a crear un pannell de científics internacionals per treballar específicament en aquest sentit. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) és el màxim organisme científic en temes climàtics, i està recolzat per pràcticament totes les universitats del món.

El seu treball principal és fer informes comprensibles sobre els riscos del Canvi Climàtic, sobre les conseqüències mediambientals i socioeconòmiques i proposar accions encaminades tant a reduir els efectes com a adaptar-nos a ells. Els seus informes solen estar organitzats en aquests tres apartats i se publiquen aproximadament cada 6 anys.

Al 5è informe, de 2014, deixa molt clar que les evidències del Calentament Global debut als gasos hivernacle són molt grans i que la necessitat de prendre mesures és molt urgent, afirmant que es ja casi inevitable arribar als 2º C que volíem evitar.

Els riscos més evidents per la segona meitat del segle actual estan resumits al següent gràfic.

Riscos més probables per cada regió del món (informe de síntesi 5è del IPCC pàg. 14 del resum, fig. RRP.8)

El 5è informe està dividit en tres parts més un “informe de síntesi”. Els quatre documents tenen versions resumides en castellà i guies encara més resumides que els fan molt accessibles. Els podeu trobar a la web (6) del CENEAM (Centre d’Educació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient) i a la web del propi IPCC (7). Les versions completes (casi 5000 pàgines) sols estan en anglès.

El document més accessible és l’Informe de Síntesi, traduït complet a l’espanyol. La versió resumida té 33 pàgines, però el llenguatge es clar i entenedor. Existeix un resum del resum. Per entendre el llenguatge i les conclusions convé tenir en compte que les seves conclusions s’obtenen amb simulacions per ordinador de com evolucionarà el clima. Diferents universitats i governs utilitzen diferents ordinadors i programes que en diuen “models”, i a tots ells estudien el que passarà en diferents casos (segons els esforços que facem contra el CC) que se diuen “escenaris”.

A la pàgina 8 explica que per fer aquest informe s’han estudiat 4 escenaris, un a on suposen que farem molts esforços per corregir el CC (RCP2,6), dos escenaris que suposen esforços mitjans (RCP4,5 i RCP6,0) i un escenari que suposa que no farem res per aturar el CC (RCP8,5). Per cada escenari els diferents models donen, lògicament, resultats distints, i per això els gràfics no donen un futur únic sinó un ventall. L’informe parla constantment de “nivell de confiança”, que fa referència a la major o menor coincidència dels models en les prediccions (per un mateix escenari). Si tots preveuen el mateix hi ha un elevat nivell de confiança en que això és el que passarà.

Conclusions

El fet de que el Govern de les Balears proposi una Llei de Canvi Climàtic és una oportunitat més que no hauríem de desaprofitar.

És una oportunitat que no tindrà fàcil arribar a bon port: l’economia no ajuda (haurem de canviar moltes coses), els interessos partidistes tampoc (què farem amb ells?), i la ciutadania està molt submergida en els problemes diaris com per prestar atenció als problemes a llarg termini (i això també haurà de canviar). Però és l’acord signat a París: que cada país desenvoluparà un projecte propi per tal d’acomplir el repte de no passar dels 2º.

Està clar que no és un camí trillat però ens hi jugam la qualitat de vida de les properes generacions i pot ser (si ho fem molt malament) la supervivència de la nostra pròpia espècie. Pot ser hagi arribat l’hora de prendre en serio el Canvi Climàtic, amb un projecte integrador que tingui en compte a tots els col·lectius implicats a la vida de les Balears.

Sens dubte totes les persones i col·lectius concienciats de la importància del Canvi Climàtic, i ATTAC ho és, haurem d’intentar col·laborar per tal que aquestes bones intencions arribin a bon port. No serà fàcil, però el darrer tren va passar fa anys (segons els informes del IPCC). Ja arribam tard (al menys 1,5º i tot el que això durà) i per tant no ens podem retardar més.

A un proper article analitzarem amb detall la proposta del govern.

Tomeu Ferrer

Membre d’ATTAC Mallorca

març de 2017.

(1) www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=2679877

(2) www.nationalgeographic.com.es/revista/national-geographic-espana/la-tierra-se-calienta_41812

(3) pt.slideshare.net/urquiza123/national-geographic-ee-uu-en-espaol-mayo-2016

(4) www.caib.es/govern/rest/arxiu/2680035

(5) library.fes.de/pdf-files/bueros/la-energiayclima/09155.pdf

(6) www.mapama.gob.es/es/ceneam/recursos/mini-portales-tematicos/cclimatico/informe_ipcc.aspx

(7) www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml

 

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

No a todos los machismos - Forges

Universidad de Verano Europea

Universidad de Verano Europea

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el dijous dia 7 de Setembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu