Mallorca mor del turisme

21 julio 2017 | Categorías: Estatal, Opinió, Portada | 527 lecturas |

Irene Salamanca – Presidenta de ATTAC Mallorca

El diagnòstic és preocupant.
Fa tres anys la premsa oficial publicava que més de la meitat del guany turístic no revertia a Mallorca. Si llavors les dades resultaven ja massa condescendents en favor de l’economia local, en aquests moments la cosa no ha fet més que desviar-se de forma accelerada en detriment del nostre percentatge. En aquests moments, aproximadament un 80% dels ingressos que genera el turisme a casa nostra se’n va fora, fora de la illa i fora de l’Estat, de forma directa o indirecta. Se’n va als tours operadors forans, a les grans i petites empreses estrangeres que el gestionen i a tants  treballadors joves d’altres països que venen a fer feina i divertir-se els mesos d’estiu a les empreses que els seus compatriotes tenen aquí, absolutament al marge de la nostra legislació laboral vigent, i se’n tornen a casa seva quan acaba la temporada,

Suposant que el 20% dels ingressos derivats del turisme es queden a l’illa, està clar que no es reparteixen d’una forma equitativa o, si més no, mínimament compensadora de les desigualtats agreujades els darrers anys entre la població; més bé tot el contrari: es perpetua, s’assenta i s’agreuja l’explotació, convertida ja en moltíssims casos en esclavitud per a la gran majoria de treballadors del sector turístic tot i l’esforç del Govern en incrementar la tasca inspectora aquests darrers anys. No hauríem de parlar, llavors, dels doblers que es queden a la illa, sinó dels doblers que es queden alguns en aquesta illa a costa de baixar salaris, d’ampliar horaris de treball i de reduir la durada dels contractes. És a dir, que està resultant directament proporcional l’augment del turisme i la precarització de la vida per a una gran part de  la població

D’altra banda, la despesa pública, aquestes despeses en neteja, sanitat, seguretat,… en serveis públics en general, que curiosament sí són de tots, es desborda, no només per la despesa en sí mateixa, sinó per la deficiència d’uns serveis que, sempre a costa de les persones que els presten, resulten insuficients, i per tant de baixa qualitat, per prestar cobertura a tanta gent. Parlar de sostre de despesa pública,  en aquest cas, a més a més de la perversa intencionalitat privatitzadora dels serveis públics en general, suposa, per als habitants d’aquesta illa, una condemna més a la precarietat i a la minva de drets.

Que una illa és un territori finit, com tot en la vida però d’una forma més evident en aquest cas, es veu que no resulta tan evident per a tothom, especialment per als que haurien de preservar-la. És limitada l’aigua, l’energia, la pol·lució que podem respirar, la xarxa d’infraestructures (la viària especialment), la capacitat d’assumir els residus, els recursos naturals que tenim,…, és a dir, el territori. L’illa no pot sostenir, amb una estacionalitat turística de cada vegada més llarga, una pressió demogràfica que duplica la població resident ja de per sí molt elevada. A això se li diu insostenibilitat, i les conseqüències de mantenir-la poden arribar a ser letals, perquè estem parlant de la vida.

La bogeria turística, fomentada pels que pateixen la malaltia de l’addicció als  doblers immediats a qualsevol preu, ha arruïnat la resta de sectors productius (agrícola, industrial, artesà,…) que, a Mallorca, no fa tant de temps, generaven riquesa, una riquesa més repartida i equitativa. La ruïna de petites empreses i comerços de tot tipus que no han pogut fer front a la competència i a la pressió d’aquests grans malalts de doblers s’ha de considerar, alhora, al costat de la pèrdua de la sobirania alimentària i energètica que hipoteca la capacitat d’assegurar-nos la supervivència com a habitants d’aquest territori. Una sobirania dipositada en mans alienes i llunyanes perquè els aliments i l’energia bàsica que produïm, per exemple, no són suficients per mantenir-nos tots i, sobretot, ja no es troben al nostre abast. Qualsevol circumstància en el món exterior que generàs una dificultat en el transport ens suposaria un greu problema d’abastiment de conseqüències inimaginables. Els terminis establerts per a l’aplicació del Pla energètic per a un model sostenible, elaborat pel Govern i aprovat recentment, potser resultaran massa laxes si es vol arribar a temps.

A més a més, la massificació turística du necessàriament la desfeta del turisme, d’aquest turisme digne que difícilment acceptarà el vandalisme dels altres, la degradació de l’entorn, l’estrès de les aglomeracions, l’engany en les ofertes, … l’antipatia dels residents generada per la pèrdua de la pròpia dignitat. La “propaganda” del turisme a Mallorca, que durant els darrers anys va apareixent als mitjans de comunicació estatals, no resulta gaire satisfactòria ni estimulant. Però la malaltia que pateix l’illa també mostra símptomes de ceguera i de sordesa de futur, de ruïna per als que ens succeiran.

El preu de l’habitatge, i de la immobiliària en general, així com el de molts serveis, s’ha convertit, arreu del territori, en  “turístic”, és a dir, inassequible per a una gran majoria dels residents, d’aquests que, a més a més, han de patir el vandalisme, la degradació, l’estrès i la indignitat. La sensació de què això ja no és casa nostra, de què se’ns expulsa de la nostra terra, no és demagògia planyívola, és una constatació de qualsevol persona que viu i passeja per Ciutat, de qui viu i circula per qualsevol indret de la part forana, costanera o interior, i, especialment, dels nostres fills i/o néts als quals la realitat que viuen els està dient constantment que no poden (sobre)viure on han nascut. Els pisos turístics vacacionals són els primers i grans causants d’aquesta situació, de la gentrificació i de treure fora no només els residents sinó el petit comerç local substituït per franquícies i per qualsevol tipus d’oferta turística (hotels, locals de menjar ràpid,…)

Però tanmateix, que la illa ja no és nostra ho sabem; l’hem venuda, ens l’han venuda, i l’han comprada. I no es tracta de si els compradors són d’allà o d’un altre lloc; no és qüestió de nacionalitat ni de genètica, és qüestió d’identitat, de patrimoni, d’història, de cultura,… en definitiva de territori i de poble. Mallorca ja és “global” (abans se li deia “cosmopolita”), és a dir, la nostra terra està passant a ser de les grans corporacions i de les grans fortunes que globalitzen la nostra illa i la nostra vida per convertir-nos en un gran parc temàtic, apropiant-se del que faci falta, destruint el que faci falta, si és necessari.

No puc deixar de pensar amb els mals que ens amenaçaven fa uns anys si acollíem els refugiats sirians o d’altres indrets, les dificultats per a què entressin a casa nostra, per a ubicar-los i atendre’ls, la possibilitat que suposava d’infiltracions terroristes, … Amb totes aquestes excuses no n’hem acollit més d’un centenar, mentre els turistes es compten amb molta satisfacció per milions, Perquè les greus dificultats que poden tenir els visitants per entrar a Mallorca (per exemple pagar una ecotaxa de 2 euros) s’intenten combatre amb tots els mitjans possibles, perquè no tenim problemes per ubicar-los i atendre’ls, per molts que siguin, perquè, si en tenim, els amunteguem com faci falta, perquè de violents n’hi ha de molts de tipus.

Si el diagnòstic és preocupant, la mà de metge que hauria d’intervenir no inspira gaire confiança ni credibilitat: és tremolosa, no gosa, diu que farà i recula, té por, és covard, vol acontentar tothom, als que provoquen el càncer i als que volem salvar el malalt abans que sigui terminal. Haurien de saber que no és possible acontentar tothom, haurien de saber identificar els seus vertaders aliats, perquè només així, amb coratge generaran confiança i credibilitat.

Mentrestant, els habitants d’aquesta illa contemplem la situació perplexos i espantats del que veiem i del que hem de viure. Això sí, alguns, si poden, intenten treure’n profit del desastre (lloguer turístic) i defensen el seu minso interès personal a curt termini, cecs també davant un futur que no està pensat per a pobres residents com ells, sinó per aquests grans addictes, sempre a l’aguait, dins el caos i la barbàrie, per apropiar-se de qualsevol presa més petita que ells.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

No a todos los machismos - Forges

Universidad de Verano Europea

Universidad de Verano Europea

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el dijous dia 7 de Setembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu