El que ens empassarem amb el CETA

9 noviembre 2017 | Categorías: Internacional, Opinió, TTIP / CETA / TISA | 210 lecturas |

Esther Vivas – Consejo Científico de ATTAC España

La notícia no obre informatius ni ocupa grans titulars, però el seu impacte en la nostra vida quotidiana és important, tant que acabarà decidint què mengem. El polèmic acord comercial entre la Unió Europea i el Canadà, més conegut per les seves sigles en anglès CETA, ja s’està aplicant provisionalment a tot el continent. Carn tractada amb hormones i promotors de creixement, colorants alimentaris prohibits fins ara o pomes i salmons transgènics són alguns dels controvertits aliments que ens porta.
El CETA va entrar en vigor el 21 de setembre passat, tot i que no ha estat ratificat encara per la majoria dels Estats membres. El Congrés dels Diputats sí que ho va fer a finals del mes de juny, amb els vots a favor del Partit Popular, Ciutadans, el PNB i el PDECat, que en aquesta ocasió, com en tantes altres en matèria econòmica, no va dubtar a fer pinya al costat dels populars. Units Podem, Esquerra Republicana, Compromís i EH Bildu, per la seva banda, van votar-hi en contra i l’aleshores nou PSOE de Pedro Sánchez va voler mostrar les seves diferències amb una abstenció de la qual se’n va parlar molt, encara que les discrepàncies amb el govern han durat més aviat poc. Fa uns dies, el 27 d’octubre, el CETA va superar l’últim tràmit: la seva ratificació al Senat. Una informació que va passar sense pena ni glòria, ja que el mateix dia es donava llum verda a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

La norma pretén supeditar la política dels estats als interessosde les grans empreses

Però, ¿què és el CETA? Es tracta d’un tractat de lliure comerç, que de la mateixa manera que d’altres que s’estan negociant, com el TTIP amb els Estats Units, pretén supeditar la política dels estats als interessos de les grans empreses, amb la imposició fins i tot de tribunals internacionals d’arbitratge que poden decidir per sobre de la voluntat dels parlaments. El que se’ns ven com una oportunitat és en realitat pur negoci per a les multinacionals del sector.

¿I què ens portarà el CETA al camp i a la taula? La ramaderia de carn de boví i de porcí i el sector de la llet seran els grans perjudicats. S’espera l’arribada d’aquests productes procedents del Canadà sense pagar cap tipus d’aranzel. Les Denominacions d’Origen també hi sortiran perdent, ja que el CETA només protegeix el 15% de les registrades, segons indica l’informe L’acord CETA i l’agricultura del sindicat agrari COAG i l’oenagé Entrepobles. La denominació Orange València, per exemple, que ja existeix avui dia, podrà seguir utilitzant-se per part d’empreses canadenques independentment d’on vinguin les seves taronges.

Estàndards inferiors als europeus

La nostra dieta és una altra de les damnificades a causa de la reducció dels estàndards de seguretat alimentària, ja que el CETA busca igualar-los amb els del Canadà, que són inferiors als europeus. Productes que fins ara estaven prohibits a la Unió Europea com la carn produïda amb hormones i promotors de creixement com la ractopamina, alguns aliments transgènics o determinats colorants alimentaris se serviran al plat.
Al Canadà, els porcs i el bestiar boví poden ser medicats amb ractopamina, un fàrmac utilitzat com a additiu alimentari per aconseguir que l’animal s’engreixi amb poc temps, amb el consegüent benefici econòmic per a la indústria ramadera. A la Unió Europea, la seva utilització i la importació d’animals tractats amb aquesta substància està prohibit, igual que en 156 països més, al considerar-se que no hi ha dades suficients que permetin descartar riscos per a la salut humana. No obstant això, al Canadà, i també els Estats Units, s’utilitza.

Transgènics sense etiquetar

L’entrada de nous aliments transgènics és una altra de les conseqüències. Si bé ja n’importem alguns, majoritàriament pinso per al bestiar, amb el CETA n’arribaran de nous. Al Canadà es produeixen pomes i salmons modificats genèticament, els quals ara podrien aterrar a la taula de casa. Amb l’agreujant que, com a consumidors, ni tan sols arribaríem a saber-ho, ja que, segons la legislació canadenca, a diferència de l’europea, no és obligatori etiquetar-los.

Colorants alimentaris vetats a Europa però permesos per la legislació canadenca, amb el CETA podrien trobar-se en el menjar. Es tracta del fast green FCF o el citrus red n.2, segons indica l’informe El CETA posa en risc la seguretat alimentària, firmat per diverses oenagés europees. A més, el Canadà no obliga a identificar-los a l’etiqueta, i amb el genèric nom de «colors» és suficient. Difícil, aleshores, saber què mengem.
Des de la campanya estatal No al TTIP, CETA i TiSA, que suma més de 350 associacions socials, sindicals i polítiques, fa anys que denuncien aquestes conseqüències. Ja és hora que comencem a escoltar-los.

el Periódico
esther vivas

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria de la reunió ordinària de socis d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà el Dilluns dia 27 de Novembre de 2017 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca (Francesc de Borja Moll, 10 Entl B . 07003 Palma Illes Balears).

Arxiu