Dretes i esquerres

6 junio 2019 | Categorías: Internacional, Opinió | 199 lecturas |

Felipe Jaume Ramis - ATTAC Mallorca

Què significa esser d’esquerres actualment?
Què significa esser d’esquerres quan els partits socialdemòcrates, que han representat l’esquerra per excel·lència en el món occidental, apliquen el neoliberalisme, són monàrquics, protagonitzen la corrupció, fan guerres i envaeixen països, rescaten bancs, protegeixen i mimen les multinacionals, castiguen l’agricultura sostenible i deixen els drets humans sense protecció?
Què significa esser d’esquerres quan Rússia ha renunciat al seu passat comunista, quan Xina és el país a on “si practiques eficaçment el capitalisme t’enriqueixes, però si parles bé del comunisme t’afusellen, quan Cuba està esborrant la paraula comunisme de la seva Constitució?
Què significa quan vivim el moment de majors desigualtats de la història de la humanitat, quan l’esquerra, en la segona dècada del s.XXI, encara segueix demanant disculpes per l’estalinisme, però la dreta no només no demana disculpes pel feixisme o per el colonialisme i la guerres, sinó que ha retornat sense complexes aquestes lacres al escenari polític actual?

L’any 1956, Theodor Adorno, un dels més lúcids pensadors de l’escola de Frankfurt, resumia la impotència de l’esquerra:” sabem moltíssim, però si fos ministre d’Educació, per determinades raons no se’ns està permès posar el nostre saber en pràctica”

La URSS va tenir comportaments imperials, però a qui beneficiaren sobretot fou als europeus occidentals, ja que la por a Moscou provocar que la burgesia europea permetés que els estats socials fossin una realitat. Els intel·lectuals d’occident callen, no en parlen.

La dreta duu molta avantatge a l’esquerra. La dreta té resposta a tots els problemes, mentre que l’esquerra no. És veritat que les solucions de la dreta empitjoren els problemes. Totes les receptes del neoliberalisme a la crisi del neoliberalisme són més receptes de neoliberalisme.

Un detall que juga a favor de la dreta, del poder econòmic, polític, religiós… és que amb el mòbil i internet tenen més informació particularitzada de cada ciutadà de la que mai pogueren recopilar el KGB, la CIA o el MOSAD. De clic a clic i de correu a correu els regalam tota la informació que necessiten saber de nosaltres. Saben les nostres afeccions i les nostres debilitats. Saben com som, més que nosaltres mateixos. La informació és poder. Amb la informació que tenen de nosaltres ells programen tots els mitjans de comunicació. El PODER, la dreta, juga amb els ciutadans fent-nos creure que vivim en un món en llibertat. Cada dia regalam les nostres dades, regalam la nostra llibertat, la nostra autonomia, la nostra vida.

Hi ha Universitats que gasten més doblers en màrqueting que en els estudiants.
El capital per a justificar les estratosfèriques ganàncies diu que corre molts de riscos. Quins riscos han corregut els bancs rescatats amb diners públics?. Amb els Tractats de Comerç, amb els Tribunals (particulars) d’arbitratge, sempre asseguren les seves inversions.
Els partits polítics que es qualifiquen d’esquerres no presenten batalla; es conformen jugant sempre en camp contrari. Sempre jugant amb les cartes marcades, amb les regles de joc que ha imposat la dreta. Els partits d’esquerres són actors de segona fila, convidats al gran teatre que és la vida. Els que comanden juguen a primera divisió. Cap líder d’un partit d’esquerres mai li han permès jugar a la divisió d’Honor. En el cas que les regles de joc deixin alguna encletxa ( 1973-Allende-Pinochet) els arbitres imposen les seves solucions.
El cas d’Espanya, el 1936, és ben igual que el de Xile-1973. La ciutadania va votar unes opcions equivocades. Al Poder no li quedar altre remei que aplicar una teràpia adequada perquè la gent voti a consciència el que cal votar. La teràpia d’un milió de morts. Des de llavors la gent d’Espanya vota adequadament.

La dreta mai pot fallar. La inversió més gran es destina a convèncer la ciutadania que viu en el millor món dels possibles. I si aquest sistema no és suficient, aplica la guerra econòmica i sempre gaudeix de la solució definitiva: cada dia es gasta 50 milions de dòlars en armament, en serveis secrets. La dreta visible (els partits polítics) senzillament és una mascarada de l’autèntic “Poder”.

En temps de crisi l’extrema dreta, el feixisme, augmenta a tot Europa i Amèrica. Els més castigats pel sistema voten els mateixos que els han destruït la vida. Ortega (Vox) va dir: “no guanyarem les eleccions, però les nostres idees governaran”.

Vivim en un món salvatge?

El món que han creat els humans és molt pitjor que la vida dels animals salvatges. El lleó caça. Quan està ple de panxa, fa la sesta; és quan les gaseles aprofiten per beure i menjar tranquil·lament. En el món “civilitzat”, en el món lliure creat per l’home, els nostres dirigents, els depredadors, mai descansen; quan acaben una guerra, immediatament en comencen una altra. El sistema que han creat mai dorm. Ens ha robat tots el que és necessari per viure. Només menjam el que ells ens donen. I molta de gent no participar del repartiment.
L’objectiu del Poder, de la dreta, és crear desigualtats, crear atur, crear misèria.

Un President de Govern quan ha jurat el càrrec se li dona un mòbil. El President de la Unió Europea telefona a Zapatero: “Hauríem de reformar la Constitució, l’art. 135”. Zapatero telefona a Rajoy. No dubten en cap moment posar-se d’acord. La Reforma de l’art.135 és el paradigma que resumeix tot el sistema que ens governa (tots pels rics i res pel poble). L’art. 135 és la dreta; anul·la la sobirania dels Estats, retalla les competències de les CCAA i dels Ajuntaments.

I l’esquerra què és?
L’esquerra és la sinistra, és la que porta mals auguris. Santiago Alba Rico diu: “la dreta és el bé, la moral, el poder, la força, la masculinitat, la riquesa, la destresa, la llum i la vida. L’esquerra és la debilitat, la pobresa, la feminitat, la falta de destresa, la obscuritat.
Per a la socialdemocràcia la política és com tocar el violí- s’agafa amb l’esquerra i se toca amb la dreta.
La dreta neix des de l’ordre, de la llei i de les costums.
L’esquerra neix de la desobediència.
La dreta és una Espanya minoritària, monàrquica, militarista, eclesiàstica i bancària, que cada vegada que Espanya ha estat a les portes de la modernitat, l’ha feta recular.
La dreta és el present.
L’esquerra és el futur?
L’esquerra creu en l’esser humà, creu en la justícia, creu en la democràcia, creu en la vida.
Ara bé, ha de saber crear les eines perquè les seves creences no es quedin en pura teoria.
Ens hem d’organitzar. Hem de treballar tots junts enfront d’un poder destructiu.
El que fa diferent una persona conservadora (de dretes) d’una altra progressista (d’esquerres) és la desconfiança o la confiança en les capacitats cooperatives de l’esser humà.
La Il·lustració establir les bases de que en nom de la humanitat no es pot condemnar a ningú a una vida “sense horitzó, sense esperança, sense futur”.
Hem de crear societat, enfront de l’individualisme que vivim. Tots junts hem de crear un codi deontològic que hem de respectar. Els moviments socials no esteim suficientment interconnectats perquè la nostra feina sia profitosa, doni resultats positius.
Moviments socials, partits polítics d’esquerres, grups parlamentaris, tots hem d’aconseguir treballar junts.
Si no és així, no aconseguirem res.

Palma, 2 de juny de 2019.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Convocatòria

Convocatòria a reunió ordinària d'ATTAC Mallorca, que se celebrarà dilluns 1 de juliol de 2019 a les 18.30 hores, a la seu d'ATTAC Mallorca.

LLOC: Seu d’ATTAC Mallorca, carrer Francesc de Borja Moll, 10, entresòl B, Palma.

Arxiu