Als batles i regidors de la Mancomunitat del Pla

12 diciembre 2019 | Categorías: Articles, ATTAC Mallorca, Portada, Serveis Públics | 112 lecturas |

ATTAC Mallorca

Els anys 1988-89 i 1990 es canalitzà l’aigua a les llars dels municipis de les illes. Tot un esdeveniment. Els batles, aconsellats pel Govern Balear i pels Consells Insulars, decidiren encomanar la gestió del servei a una empresa privada: Sorea, actualment Hidrobal. Nosaltres consideram que fou una decisió equivocada. Els ajuntaments renunciaren a complir amb la seva obligació de servir de manera directa al ciutadà. L’aigua, un bé universal, sempre ha d’estar fora del comerç.

Han passat 26 anys, la concessió a Hidrobal ha acabat, és el moment oportú perquè els ajuntaments recuperin la gestió del servei de l’aigua, però els batles tornen a repetir la mateixa equivocació de fa 26 anys; han aprovat en Ple de la Mancomunitat repetir la concessió del servei de l’aigua a l’empresa privada, per 20 anys. Els batles deveu considerar que Hidrobal ha donat un bon servei i quan una cosa funciona, el bon seny aconsella no canviar.

Facem una anàlisi de les dues parts: els ajuntaments i l’empresa privada:

Les Institucions Públiques, ajuntaments, CCAA, l’Estat, foren concebudes per servir directament a la ciutadania, però des dels anys 1970-1980 hi ha hagut una tendència privatitzadora dels serveis públics. Des d’ATTAC, i des de tots els moviments socials, consideram que hi ha hagut deixadesa de les institucions i han confiat en l’empresa privada per a atendre les necessitats de la gent. També hem de dir que els parlaments nacional i autonòmics no han fet res per protegir les institucions públiques. Els ciutadans tampoc es mobilitzen el que és necessari per fer un seguiment i control de les decisions dels governants. Sembla que tothom ha desistit de complir amb les seves obligacions.

Analitzem què és l’empresa privada? Qui és Hidrobal?

Hidrobal és filial d’AGBAR (Aigües de Barcelona), que a la vegada és filial de SUEZ, multinacional francesa, d’una envergadura i una potència fora de mida. Si Hidrobal fos una empresa d’aquestes illes, coneixeríem els seus propietaris, o accionistes, sabríem a on paga els impostos i quins impostos paga, hi hauria possibilitats de controlar-la i que fos transparent, i si té doblers a paradisos fiscals, com totes les multinacionals.

Quan parlam d’Hidrobal, ens referim a SUEZ i a totes les corporacions transnacionals. A les empreses multinacionals, o transnacionals (ETN) no s’ha trobat la manera de fer-les un seguiment.

Del 12 al 19 d’octubre a la seu de les Nacions Unides a Ginebra se celebrà la quarta reunió del grup intergovernamental encarregat d’elaborar un instrument jurídicament vinculant per obligar a les ETN a respectar els Drets Humans i el Medi Ambient per tot el món. Els resultats han estat molt dèbils. USA, UE, Rússia, Brasil, Perú, Xile… no accepten la creació de normes per a controlar les grans corporacions, que eludeixen amb facilitat les legislacions estatals a través de complexos entramats societaris.

El control d’Hidrobal pels ajuntaments sembla molt complicat (si no impossible). Concretem el tema de l’aigua. L’home està cec respecte a les seves necessitats més essencials per a la supervivència. L’aigua, i tots els altres recursos, s’ha convertit en la víctima de la seva indiferència. A més, l’aigua de Lloret, Sineu, Costitx, Vilafranca i Ariany no és apta per al consum humà. Per beure i cuinar hem de comprar aigua embotellada.

Per què la nostra aigua està contaminada?

“La contaminació de tot el Medi Ambient és un tema molt greu.” “La contaminació que ha penetrat a les nostres aigües prové de residus radioactius procedents de reactors, de laboratoris i hospitals; productes químics de les fàbriques, i plaguicides i insecticides que s’apliquen a les terres de cultiu, jardins i boscos”. Aquestes paraules posades entre cometes foren escrites l’any 1962 per la zoòloga Rachel Carson (USA) en el llibre “Primavera Silenciosa“. Si parlam amb els batles de la Mancomunitat del Pla i amb les representants de les institucions autonòmiques i amb Hidrobal, ens diran que han fet el que han pogut. I que el tema de la potabilitat de l’aigua és complicat. Des dels moviments socials deim que els responsables de cuidar l’aigua i l’aire que respiram no han fet res. No han abordat el problema d’arrel. No hi ha voluntat política. I la despesa amb verins es deu haver multiplicat per 1.000 des de 1962.

Vàrem preguntar a un pagès que conrea un centenar de quarterades què gasta cada any amb herbicides. Resposta: “uns 10.000 euros cada any”. Només de pensar-ho fa feredat. A escala de tota Espanya, de tot el món. I no es fa res per aturar aquesta dèria suïcida.

Plantegem el tema de l’aigua (contaminada) dins el Medi Ambient. Del 2 al 13 de desembre a Madrid hi ha la cimera mundial per fer front a l’Emergència Climàtica. Aquí teniu un retall d’un diari d’aquests dies:

I un retall de les empreses que patrocinen aquesta trobada de caps d’Estat i Caps de Govern:

Segur que tots els batles véreu la sessió inaugural de la cimera del clima. Fou d’una solemnitat que impressionava. Caps d’Estat i caps de govern reunits per a prendre decisions per aturar el canvi climàtic. Tot és comèdia per entretenir-nos. Els polítics no són més que ventrílocs en mans de les grans empreses.

La nostra empresa està la primera: SUEZ. I ara ENDESA ha anunciat que invertirà 60 milions d’euros en energies renovables.

A Lloret, a Sineu i altres pobles s’han fet xerrades sobre el canvi climàtic. Tots sabem, tot el món sap, que qui més contamina és USA, Xina, UE, Rússia… o sia, les multinacionals dels països més avançats.

Un paràgraf en castellà: “la energia solar no le está comiendo terreno al uso de combustibles fósiles, ni siquiera poco a poco, sino que lo está apuntalando. Para el mercado esto es crecimiento; para la civilización humana, es casi un suicidio. Ahora quemamos un 80 por ciento más de carbón que en el año 2000“. David Walace-Wells, “El planeta inhóspito“.

Hem de tenir en compte que aquesta cimera és la COP25. Fa 25 anys que cada any es reuneixen els principals polítics del món per reduir la contaminació atmosfèrica. I el resultat és que cada any hi ha més contaminació.

Els batles i regidors del Pla heu de decidir de quina part estau. Si de part dels qui contaminen o de part dels que volem aigua potable i aturar la contaminació atmosfèrica.

“Els efectes del canvi climàtic es transmetran principalment a través del cicle de l’aigua” (Banc Mundial)

“Avui en dia el planeta disposa dels recursos necessaris per proporcionar aigua potable a tots els habitants, però no existeix la voluntat –ni disposició– política necessària”

“El canvi climàtic està construït a base d’ignorància, després d’indolència i més tard d’indiferència; una civilització que s’engruna a ella mateixa és un suïcidi, és com un cotxe en marxa en un garatge hermèticament tancat”

En la comunitat hídrica hi ha una dita: “Si el canvi climàtic fos un tauró, els recursos hídrics serien les dents”.

Emergència climàtica és emergència hídrica. Contaminació del medi ambient és contaminació de tots els aqüífers.

Els que comanden, les multinacionals, han destruït aquest món i nosaltres obeïm i callam. Si no sabem revertir la situació, és que no mereixem viure-hi.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

ATTAC TV

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns
Canal de Telegram

Economía para la ciudadanía

Libros recomendados:

ATTAC Mallorca dóna suport

Crida


PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Campanyes d’ATTAC

 


 

A la calle sin miedo

 

A la calle sin miedo

 


 

 

 


 

 


ILP Renta Básica

No a todos los machismos - Forges

Notícies d’ATTAC España

Arxiu