La vida al centre. Manifest de propostes per una transició ecosocial

La vida al centre

Les economies i els ritmes actuals de vida en les societats capitalistes del nord global han generat greus desequilibris ambientals -crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat, exhauriment del petroli, contaminació, etc.- i greus desigualtats i injustícies socials a escala planetària. La COVID-19 ha propiciat una aturada en sec, evidenciant la crisi sistèmica i multidimensional que vivim, fent visibles les vulnerabilitats del nostre sistema econòmic i les nostres societats. La crisi sanitària ha precipitat la urgència de dibuixar un nou paradigma social i econòmic, i especialment, aquí a casa nostra, on depèn gairebé de manera exclusiva del sector turístic, el més afectat per la paralització de l’activitat econòmica global. Ara és el moment de canviar de rumb i de construir conjuntament les bases per a una nova manera de viure a aquestes illes.

Calen actuacions urgents de rescat social, reduir les desigualtats, aturar les inèrcies destructives, decréixer en l’ús de recursos, atendre l’emergència climàtica, canviar els patrons actuals de producció, consum i desplaçaments, i desmercantilitzar la vida. Per això cal deixar de creure que podrem superar aquesta situació perpetuant el mateix model socioeconòmic que ens ha duit fins aquí. Ens cal i podem dibuixar i definir unes noves regles del joc econòmic, social, ecològic i polític. Un paradigma que posi al centre la vida, i en especial les demandes i els sabers de la cultura de les cures. Un paradigma en que els valors feministes siguin part de la resposta al que està passant, un paradigma basat en la justícia social i climàtica, l’amor a la vida, que entengui que depenem de la supervivència del planeta per sobreviure nosaltres, que garanteixi els drets fonamentals per a viure una vida digna des de la cooperació i el suport mutu, i que ens permeti convertir-nos en una comunitat més resilient.

A casa nostra, l’especialització turística ens ha fet especialment vulnerables. L’aturada obligada derivada de la crisi sanitària i els greus impactes econòmics i socials que se’n derivaran, a més dels greus impactes ecològics, econòmics i socials, generats, tant local com globalment, pel turisme, obliga a plantejar de manera urgent una transició política, ecològica, econòmica i social enfocada a disminuir la dependència quasi exclusiva d’aquest sector. Cal definir una estratègia de decreixement turístic consensuada que ens prepari per a afrontar millor el futur i evitar el col·lapse ecològic i social. No podem seguir ignorant la intensitat energètica, material i social del turisme, és a dir, l’elevat consum de territori, aigua i energia, i la generació massiva de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle que provoca; els impactes derivats de la gentrificació i precarització i d’una economia especulativa i rentista; les importants desigualtats i inequitats socials i de gènere que acompanyen el seu creixement; la vulnerabilitat d’una societat  enfocada a ser una societat al servei del turisme.

Vivim una crisi sistèmica a escala local i global, que ha generat greus desequilibris ecològics i atempta contra la reproducció de la vida. Si no entenem la gravetat de la situació, les mesures que es prenguin ens tornaran a abocar a una societat encara més debilitada i fràgil, més vulnerable i amb menys possibilitats d’encarar amb èxit les properes crisi que, si o si, haurem d’afrontar i que se’ns acumulen sota el paraigües de la ‘crisi socioecològica’ conseqüència del sistema socioeconòmic actual: la crisi climàtica, l’exhauriment de materials, la crisi energètica, una nova pandèmia o la crisi social i de cures que ja vivim, només per posar-ne alguns exemples.

És cert que la situació que ara vivim és una situació sense precedents i excepcional, però és només una de les tantes que genera i generarà el nostre model socioeconòmic i polític actual. Volem, per tant, una transició econòmica, social i ecològica i sabem que és tan possible com urgent i necessària per evitar el col·lapse cap al que ens dirigim.

Feim, idò, una crida a col·lectius, entitats i a la ciutadania en general a signar aquest manifest per tal d’exigir que la sortida de la crisi sanitària tengui com a pilars fonamentals la justícia social, climàtica i ambiental i la cura del territori i les persones, com a base d’una nova economia.

 

https://www.lavidaalcentre.org

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan són signats per la pròpia organització.

Segueix-nos

Segueix el nostre RSS Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Contacta'ns Telegram ATTAC España

20 aniversari d’ATTAC España

Economía para la ciudadanía

Opinió gràfica

No a todos los machismos - Forges

ATTAC Mallorca dóna suport

PAH


Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma

Arxiu