Menu

A on va la sanitat pública balear?

15 juny, 2009 - Sanitat

Guillem Ramis – CGT Son Dureta
Després de més de 20 anys de l’entrada en vigor de la Llei General de Sanitat, (impulsada amb molt d’encert per part del ex ministre de Sanitat Ernest Lluch, en el primer govern de Felipe González) és molt trist comprovar com determinats aspectes de la llei mai han entrat en vigor, per que mai han gaudit de l’interès suficient per part de les diferents administracions estatals i autonòmiques.
L’interès de les successives administracions s’ha centrat en l’objectiu de donar entrada a la iniciativa privada i privatitzar les parts més rendibles del Sistema Nacional de Salut i actualment estan a punt de aconseguir-ho.
La estratègia ha sigut dissenyada per a que pugues anar avançant sense un gran rebuig social, de l’opinió pública, dels sindicats o de les diferents forces d’esquerra.
Malgrat l’empitjorament de les condicions laborals a la Sanitat Pública, la majoria dels sindicats representatius, han mantingut una bona relació amb els successius governs.
Per altra banda en la darrera dècada, els Centres i els Hospitals Públics no han rebut els pressupostos necessaris per a un bon funcionament i un correcte manteniment. Tampoc el personal ha vist un increment salarial paral·lel a l’augment de responsabilitats, dedicació i càrregues de treball que se l’hi han imposades.
Tot això ha suposat un lent però progressiu desmantellament de determinades àrees i espais de la sanitat pública, minant la confiança de molta gent en el Servei Públic i els seus professionals, fent perillar la qualitat de l’assistència i rompent la equitat en l’accés als serveis.
Quan entri en funcionament el nou Hospital de Referència de la Sanitat Pública Balear a Son Espases, ja no podrem parlar de un Hospital Públic, tal com els coneixem fins ara, entre d’altres per que la gestió del nou Hospital serà cedida a una empresa privada mitjançant una concessió. Es a dir l’assistència sanitària pública es prestarà en un Hospital amb ànim de lucre.
L’edifici de l’Hospital de Son Dureta, probablement serà reconvertit en Centre Sociosanitari i reformat per capital i empreses privades, que podran optar a la seva explotació en regim de concessió i condicions semblants a les del nou Hospital de Son Espases.
Mecanismes per a la privatització de la Sanitat Pública
L’entrada de capital privat i empreses amb ànim de lucre dins de la Sanitat Pública, es va iniciar fa molt temps i s’ha portat i es porta endavant de forma subtil i amb diversos mecanismes:
Informe Abril Martorell: recomanacions per a obrir el sector al mercat. Separar el finançament de la provisió del servei. El seu objectiu era implantar les basses per a l’entrada d’empreses privades. Va introduir la competència entre proveïdors de serveis públics en detriment de la necessària col•laboració i a la vegada d’aquests amb els privats. Es a dir va introduir la llei del mercat dins el sistema sanitari.
Externalitzacions i concerts amb entitats privades: Per a disminuir les llistes d’espera, per a realitzar serveis de neteja o manteniment d’instal·lacions i edificis.
Llei 15/97 sobre Noves Formes de Gestió: disposa que la gestió i l’administració dels Centres i Serveis Sanitaris i Sociosanitaris, podrà realitzar-se de forma directa o indirecta mitjançant qualsevol entitat de naturalesa o titularitat pública admesa en dret, Fundacions, Societats Estatals, Empreses Públiques i Consorcis, que tindran personalitat jurídica pròpia i se regiran per el dret privat. Es a dir que la prestació i gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris es podrà realitzar a més de amb medis propis, amb acords, convenis o contractes amb persones o entitats públiques o privades. L’objectiu de les noves formes de gestió i prestació d’assistència, no es guanyar en eficiència, si no eludir els controls que el dret administratiu preveu en interès de la ciutadania, per tot allò que es porta endavant amb diners públics. Però a més permet que el capítol de personal disminueixi per que els treballadors i treballadores d’aquestes empreses no es regeixen per els Estatuts de Personal Sanitari o la Llei de la Funció Pública. En definitiva, menys control dels fons públics, menys personal i unes condicions laborals més precàries i flexibles.
Reglament per el que es regeixen les Noves Formes de Gestió: ( RD 29/2000, de 14 de gener) estableix per aquestes la plena capacitat per a desenvolupar les seves pròpies estructures organitzatives, gestionar amb plena autonomia la seva tresoreria, el seu patrimoni, els seus recursos econòmics i humans (art.12). També possibilita que puguin rebre donacions, legats i qualsevol altres aportacions públiques o privades. Amb doblers públics poden adquirir-se bens a títol privat i també es poden tornar a vendre, amb lo qual s’obri un risc evident de descapitalització progressiva del Sistema sanitari Públic.
Concessions d’Obra Pública, amb Iniciatives de Finançament Privat: (conegut en Inglés amb les sigles PFI) Aquesta formula utilitzada per a finançar el futur Hospital de Son Espases, permet a les empreses privades -constructores, bancs i fons de capital de risc- realitzar la construcció i explotació temporal de hospitals, que en el nostre cas (Hospital de Son Espases) el compromís arriba als 30 anys i previ acord amb el Govern Balear la concessió podrà ser prorrogada. Un bot qualitatiu molt important en la privatització del Servei Públic, ja que hi haurà ànim de lucre i les empreses adjudicatàries disposaran de l’hospital per a gestionar-lo i explotar-lo mentre duri la concessió. Tots els riscs son per a l’administració pública per que, en cas de fallida econòmica o fracàs des de el punt de vista de la eficàcia sanitària, el IB-Salut es veurà obligat a cobrir els deutes i préstecs adquirits per les empreses concessionàries en el termini dels 30 anys que ha de durar la concessió.
El recòrrer a aquesta modalitat de finançament (PFI), cedint gratuïtament els terrenys a les empreses constructores, es defensa des de l’administració per la impossibilitat que diuen que tenen les administracions públiques per endeutar-se si volen complir amb els Plans d’Estabilitat Pressupostària. Però ja s’ha demostrat en altres cassos que aquesta modalitat de construcció d’Hospitals surt molt més cara i deixa hipotecats els futurs pressupostos públics.
Les conseqüències sanitàries del Hospital de Son Espases
El dèficit de llits hospitalaris es mantindran.
Es podran realitzar derivacions de determinades patologies complexes cap als altres Hospitals Públics.
Es podrà fer una certa selecció adversa de pacients i orientar la seva cartera de serveis cap a una medicina curativa, depenent de alta tecnologia i que proporcionarà més beneficis econòmics.
El finançament s’obtindrà de les grans quantitats que en concepte de cànon aportarà l’administració dels seus pressupostos públics durant els propers 30 anys. Uns doblers sobre els quals el IB-Salut perdrà el poder de gestió i control.
Una part molt important del personal dependrà directament de les diferents empreses concessionàries que explotaran el nou hospital, es regiran pel dret privat i les seves condicions laborals seran més precàries que a Son Dureta.
La política sanitària
Les entitats financeres i les grans empreses constructores que inverteixen grans quantitats de doblers en la construcció de Son Espases, ho fan per que hi ha molt bones perspectives de negoci. En un temps record obtindran grans beneficis econòmics i això casa molt malament amb l’objectiu de l’administració, d’orientar els serveis sanitaris públics en base a les necessitats de salut de la població.
El nou Hospital de Referència de Balears, haurà de respondre a la lògica empresarial d’obtenir la màxima rendibilitat possible per a repartir el màxim de beneficis entre els diferents accionistes. Això òbviament afectarà a la qualitat d’assistència de tots els serveis sanitaris controlats per les empreses privades.
L’administració pública, no disposarà d’informació directa sobre una bona part de la marxa i desenvolupament dels serveis sanitaris, simplement per manca d’interès de les empreses propietàries.
La informació sanitària global, cada cop més important, es pot veure greument alterada o utilitzada en benefici de les empreses privades que la controlaran.
Els eixos sobre els que durant molts d’anys s’ha assentat el Sistema Nacional de Salut, la promoció i la prevenció, es poden veure desplaçats, per que el que resulta més rendible econòmicament no es la medicina preventiva, si no la medicina curativa, gran consumidora de tecnologia i fàrmacs.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.