Menu

ACLARIMENTS A L’OPINIÓ PÚBLICA SOBRE LA REALITAT DE VENEÇUELA AVUI,

23 desembre, 2020 - Articles

especialment al govern d’Espanya, la UE, l’ONU i els mitjans de comunicació

Des de l’any 1999, Veneçuela va iniciar un procés de transformacions que col·locà en primer lloc la defensa de la seva sobirania, en pau i democràcia, amb èmfasi en la lluita contra la pobresa i la recerca de justícia social per a la majoria de població, en el rerefons de la lluita per a la integració d’Amèrica Llatina i dels països de l’anomenat tercer món.

Des de llavors, Veneçuela no ha deixat d’estar a l'”ull de l’huracà”. Sota insurreccions i intents de cop d’Estat, atemptats, violència al carrer, crims d’odi racial, bloquejos i sancions criminals unilaterals des dels EUA, usurpació a l’exterior de les seves reserves en or i  empreses d’hidrocarburs. Tot això sota una campanya d’infàmies, falsedats, mitges veritats a través de mitjans de comunicació i xarxes socials, mai vista al món contra un país i un sistema polític.

Les sancions i bloquejos econòmics, veritables crims de “lesa humanitat”, han fet que l’ingrés econòmic en els últims anys es reduís en un 98%. Això ha limitat dramàticament les polítiques internes d’atenció social i el desenvolupament de projectes econòmics per a la diversificació de l’economia: la pandèmia d’aquest any ha agreujat aquests factors decisius.

Les pèrdues econòmiques totals entre 2016 i 2019 es calculen en 194 milions de dòlars, que equivalen  aproximadament a 16 mesos de producció nacional. Amb aquests diners s’hagués pogut pagar el deute extern, que segons el Banc Central de Veneçuela és de 110 mil milions de dòlars, o hi hauria prou recursos per importar aliments i medicaments durant 45 anys. Aquestes pèrdues es poden diferenciar de la següent manera: 25 milions de dòlars corresponen a diners i actius expropiats dels agents estrangers, en aliança amb sectors de l’oposició al govern. Els altres 169 milions de dòlars representen el que s’ha deixat de produir des de 2016 fins a 2019, com a conseqüència de l’atac contra PDVSA (Empresa Nacional Veneçolana de Petroli) (64.000.000.000 $) i l’atac a la moneda nacional del bolívar (105.000.000.000 $). Malgrat això, gairebé miraculosament, el poble veneçolà i el seu govern, segueixen resistint les mesures criminals que des del govern nord-americà es dicten a l’oposició ultradretana en aliança amb alguns governs d’Amèrica i Europa.

Amb tota aquesta pressió, en les passades eleccions parlamentàries, l’abstenció va ser alta; no podia esperar-se altra cosa enmig de pandèmia, bloqueig, sancions… que han colpejat a tot arreu.

Després de 20 anys d’aquest procés bolivarià, es va realitzar el passat 6 de desembre l’elecció número 26, amb presència de 300 observadors internacionals. El Consell Nacional Electoral va habilitar un total de 107 partits polítics, dels quals 30 són organitzacions nacionals, 53 de caràcter regional, 6 organitzacions indígenes nacionals i 18 organitzacions indígenes regionals. Tot i així, el poder electoral informà que van ser postulats més de 14.000 candidats per part de les organitzacions amb finalitats polítiques. Van ser elegits 277 diputats i diputades, respectant la paritat de gènere, incloent l’elecció de 3 representants dels pobles indígenes originaris tot respectant els seus sistemes ancestrals d’organització i presa de decisions.

Volem elevar la nostra veu de protesta davant les maniobres de la UE i a l’interior de l’ONU, que busquen desconèixer el procés electoral i la democràcia veneçolana, qualificant de frau, fins i tot abans de la celebració de les eleccions del 6 de desembre, dictant així el que cal fer a Veneçuela. Una gran part de l’oposició no participà perquè el guió, escrit des d’Amèrica del Nord, fou de no legitimar res que no fos controlat per la gran potència; està demostrat que l’oposició, quan no guanya o no participa, canta frau. A més, crida molt l’atenció que en les mateixes dates s’hagin celebrat també eleccions a Romania amb un percentatge gairebé idèntic de participació i els mitjans de comunicació no han dit res sobre el tema. Malgrat tot, convé recordar que 83% de governs mundials reconeixen la legitimitat del president Maduro.

Avui més que mai exigim respecte a la sobirania i a la lliure determinació de Veneçuela, i que s’aturi  l’agressió econòmica contra aqueix país perquè és una clara violació del dret internacional.

21 de Desembre de 2020. C.A.S.A.L (Comitès Autogestionaris de Solidaritat entre l’Àrea Llatina)

de Veneçuela, Espanya, Argentina, Brasil, Mèxic, Cuba i República Dominicana.

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 × four =