Menu

Assemblea de mestres del CEIP S'Algar de Portocolom

14 setembre, 2013 - Educació, Opinió, Serveis Públics

´Blue shame blues´ (el blues trist de la vergonya)
Asseguts a la sala de mestres ens mirem a les cares i els nostres rostres reflecteixen preocupació, indignació…, però també hi ha un abisme d´il·lusió que guaita per la nineta dels nostres ulls. Som mestres d´escola, persones que no en sabem molt de burocràcia però que coneixem bé als que omplen les nostres aules.
Nosaltres sabem que a na Susana li hem de repetir les coses al menys dues vegades, que a n´en Josep li hem de recordar que tengui esment amb la lletra, que hem de vigilar a na Ilham perquè està passant un mal moment, que hem d´aconseguir que en Xim parli menys y es centri amb la feina…
Arribam a saber tantes coses dels nostres alumnes! Peró, desgraciadament, pel que sembla no sabem quina és la millor forma d´ensenyar-los; això només ho saben uns senyors i unes senyores que des dels seus despatxos decideixen el que és millor per uns nins i unes nines als que no han tingut gaire en compte: és just que en Federico (que té problemes d´aprenentatge) enguany no tengui cap ajuda o suport? És just que na Martina, que té sis anys i moltes dificultats amb les llengües oficials de l´illa, hagi d´aprendre medi en llengua anglesa? És raonable que un mestre que no sap anglès intenti fer una classe en aquesta llengua? I és lògic que quan la tutora d´un grup de quatre anys es posa malalta passin per aquesta aula tres mestres diferents cada dia perquè no envien substituts?
No fa falta ser mestre per tenir una mica de sentit comú i veure que algú està fent malament les coses… Com a docents tenim una responsabilitat pedagògica i el que volem, per damunt de tot, és formar persones autosuficients (que pensin, que raonin, que sàpiguen desfer-se´n amb la vida…). Per això hem intentat dialogar amb aquesta gent tan important que fa les lleis que nosaltres hem d´aplicar, però no ens han escoltat. També ens hem manifestat de diferents maneres, hem fet prou renou per intentar cridar la seva atenció, però han seguit sense escoltar-nos… Després d´haver esgotat tantes vies intentant-ho potser la pregunta que ens hem de formular ara no és “Com és que fas vaga” sinó “Com és que no fas vaga?”.

Diario de Mallorca Cartas de los lectores 13-09-13

ATTAC Mallorca no s'identifica necessàriament amb els continguts publicats, excepte quan estan signats per la pròpia organizació.